Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

No a una Europa vella i injusta abans de començar

8-Feb-2005

Agustí Colomines, director d?Unescocat i professor d?història contemporània a la Universitat de Barcelona

No a una Europa vella i injusta abans de començar

Segons el professor Carl E. Schorske, des de la fi de la Segona Guerra Mundial les nacions d?Europa occidental, tipes dels terrors de la història, s?havien dedicat a buscar a les palpentes un marc institucional prou fort per protegir-les d?elles mateixes i de les potències encara més poderoses. I tanmateix (afegia aquest prestigiós historiador) aquest marc havia de ser prou obert per permetre-hi prosperar l?autonomia de cada un dels membres. Ell designa aquesta manera d?entendre la nova Europa com el triomf del moment suís europeu. Doncs bé, el que alguns anomenen Constitució europea no és, precisament, això. Al contrari. Atès l?aire que va prenent aquesta Europa, doncs, i davant el referèndum del dia 20 de febrer, jo votaré no al tractat que es vol ratificar per diverses raons.

En primer lloc, perquè aquesta Constitució no és realment un text constitucional, fins al punt que en certs aspectes (sobirania, competències del Parlament europeu, elecció del president de la Comissió Europea, entre altres) ni tan sols s?ajusta a les garanties democràtiques que caldria reclamar a una llei fonamental. El que vull dir és que es planteja com una Constitució el que no deixa de ser snió un tractat internacional entre els estats membres de la UE, el qual (això és veritat) és una mica més elaborat que els altres que s?havien signat anteriorment, però en cap cas s?ajusta a la idea de crear una ciutadania europea de veritat. Aquest tractat té, a més, una diferència substancial respecte a la definició del que ha de ser Europa. En aquest nou tractat es marquen dos nivells molt clars: hi ha un nivell, que és el de l?estat, que tot i perdre competències, continua essent el garant de la sobirania; d'una altra banda, hi ha el ciutadà, i entremig, res. És a dir, si en el passat s?acceptava que l?Europa unida estava constituïda per estats, pobles i ciutadans, ara, i gràcies al senyor Aznar, els drets col·lectius de les minories nacionals desapareixen de l?agenda europea per tornar, de nou, a la política interior (si és que hi és reconegut) dels vint-i-cinc estats membres.

En segon lloc, i com a conseqüència d?això, perquè el model d?unió europea que es planteja amb aquest tractat és jacobí, molt a l?estil dels paràmetres establerts des de la Revolució francesa, amb el qual resulta que no hi ha drets col·lectius, sinó tan sols drets individuals. I per això es reforça la qüestió del ciutadà en detriment de la diversitat de les nacions culturals. La Unió Europea mai no ha cregut d?una manera clara en la regionalització, a convertir Europa en una associació de pobles i ciutadans que superi les velles i problemàtiques estructures dels estats moderns.

En tercer lloc, pel model social que es consagra amb aquesta Constitució, perquè instaura un liberalisme poc protector dels drets socials (és a dir, també col·lectius) dels ciutadans que diu que en són la base. Potser sí que l?Europa que es dibuixa en el tractat assegura la unitat de mercat, la competitivitat i la lliure circulació de mercaderies, però no és veritat que permeti el desenvolupament d?una dimensió social del dret fonamental al benestar, a la protecció, al treball o a l?habitatge i a l?educació.

Finalment voldria advertir que en aquests moments s?està produint una polèmica que és falsa; dir que si estàs en contra d?aquest tractat pel qual s?estableix una Constitució per a Europa, de fet estàs en contra de la idea mateix d?Europa per esdevenir provincià i no sé quantes coses més. Aquesta no és la discussió, la qual, a més de falsa, és demagògica. Tots apostem per Europa, però no tots apostem pel mateix tipus d?Europa ni volem pertànyer a l?establishment d?aquesta Europa burocràtica, imperfectament democràtica i mancada de pluralisme. A més, tothom sap que aquest referèndum és una pantomima, perquè la ratificació del tractat és competència del govern espanyol, que pot fer cas o no del resultat que en surti.

Agustí Colomines

Origen


http://nosaltres.vilaweb.com/jvilaweb/GetHTTP?p=126&f=1&pa=p_idcmp&va=956875

Més sobre Oficialitat del català a Europa (Constitució Europea) (688)

Destacats