Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Sords

30-Mai-2010

Sords
miquelcg | diumenge, 30 de maig de 2010 | 20:14h
Arribo al congrés estatal de persones sordes, que es fa a l’audiori Axa, a Barcelona. A la presidència, la consellera Carme Capdevila i l’alcalde Hereu, acompanyats d’altres càrrecs. La sala és plena.
Una veu de noia està parlant per megafonia. Mentrestant, al faristol una dona molt elegant gesticula àgilment amb les mans en el llenguatge dels sords.
He vist molts cops aquesta escena. Mentre un orador parla, a l’extrem de l’escenari un intèrpret parla amb signes.
Avui, però hi ha alguna cosa gens habitual.

Passats uns instants, me n’adono que qui parla, és la dona elegant, i qui interpreta en paraules el seu discurs és una noia de la primera fila, amb el micròfon a la mà. A la butaca del meu costat, la representant de Vodafone s’ha quedat tan estorada com jo. Ens mirem i em comenta la seva sorpresa amb un xiuxiueig.
Dimecres, al Parlament vam aprovar la llei de llengua de signes catalana. He llegit al preàmbul de la llei: “cal remarcar que a Catalunya les persones que usen la llengua de signes com a mitjà de comunicació ho fan amb la llengua de signes catalana, és a dir, que en la llengua de signes no es produeix un règim de bilingüisme equiparable al de les llengües orals parlades al mateix territori.”
Unes 32.000 persones utilitzen la llengua de signes catalana a Catalunya i Balears, de les quals unes 7.000 són persones sordes.
La diputada gironina Maria Mercè Roca, escriptora i companya del grup d’Esquerra, ha estat la magnífica relatora de la llei, ha coordinat els treballs de la ponència formada per un diputat de cada grup parlamentari. La Maria Mercè és una de les parlamentàries i parlamentaris que es fan escoltar. Jo, si més no, procuro no perdre’m les seves intervencions: té un discurs ben construït, molt treballat, troba el to adequat i l’amenitza amb anècdotes que fan curts els minuts del seu torn de paraula. Quan parla la Maria Mercè saps que no ofendrà ningú, tot i ser clara i incisiva, que ho és. És dels pocs oradors que demana disculpes si creu que algú es pot haver sentit molest. I té la qualitat de fer ben entenedor el discurs polític.
Doncs bé, la Maria Mercè m’explica que no totes les persones sordes utilitzen la llengua de signes per comunicar-se. Així, parlem de persones sordes signants per referir-nos a les que es comuniquen preferentment en llengua de signes, i parlem d’oralistes quan ens referim a les persones sordes que es comuniquen usant suports a la comunicació oral i llegint els llavis. Tot el col·lectiu té la seva federació, FESOCA.
La nostra diputada ha demanat atenció sobre dos conceptes: «identitat sorda» i «pertinença». Quan entres en contacte amb la comunitat de persones sordes, te n’adones que hi ha moltes realitats i valors dels que cal aprendre.
La llengua de signes catalana disposa d’una gramàtica bàsica compendiada des del 2005. La llei, aprovada per 132 vots a favor i cap en contra, regula l'ensenyament i la protecció de la llengua, en garanteix l'ús a les administracions públiques i la difusió, i reconeix l'Institut d'Estudis Catalans com la institució acadèmica que n'ha de determinar les normes i impulsar-ne la recerca.
A l’auditori Axa, el públic aplaudeix silenciosament les intervencions tot enlairant els braços i movent les mans amb els dits oberts. Li dic a la de Vodafone: “te n’adones que si no parléssim en veu baixa, ningú no ens sentiria?”.
Miquel Carrillo

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/169311

Més sobre Llengua de signes catalana (44)