Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

«El problema que té el català és que no genera expressions noves»

El Punt - Anna Ballbona 12-Mai-2009

JAUME SALVANYÀ AUTOR DEL DICCIONARI DEL CATALÀ COL·LOQUIAL
«El problema que té el català és que no genera expressions noves»
12/05/09 02:00 - ANNA BALLBONA email protegit
[Foto: QUIM PUIG]
Foto: QUIM PUIG
1
Notícies relacionades

* Canal: Entrevistes

Amb el Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon (Enciclopèdia Catalana) ha volgut abordar els errors més comuns de la llengua parlada, del carrer, i donar-los una solució correcta.
Per què calia un diccionari de català col·loquial?
–«Hi ha molts estudis de llengua estàndard, formal i científica, però la llengua col·loquial no estava gaire treballada. En el nostre diccionari hem volgut fer un gir prescriptiu. Partim del català col·loquial, que és el català que parlem al carrer. Com que som una ràdio que ens adrecem a un públic jove, hem de fer servir una llengua acostada a ells. Aquest català està contaminat o ple d'influències del castellà, de l'anglès, etc. Recollim coses que estan ben dites, i d'altres que estan malament, que són la majoria de les que surten al diccionari, i en donem la solució.»
–Altres llengües necessiten un diccionari com aquest?
–«El castellà que es parla a l'Estat espanyol pot rebre les mateixes influències que el català. En canvi, el castellà genera paraules noves per si mateix. El problema que té el català és que no genera vocabulari nou, expressions noves. Moltes de les expressions de la gent jove són agafades del castellà. Aleshores en català cal un toc d'atenció. En el registre col·loquial sembla que cadascú pugui fer el que vulgui. I també s'ha de cuidar, perquè és la base de tot.»
–Com s'arregla això de no crear paraules pròpies?
–«Si el que genera és el castellà i nosaltres ens dediquem a anar copiant, tenim un problema. Evidentment no pots treure't una paraula de la màniga i ficar-la amb calçador perquè la puguis dir. Però sí que hi ha moltes expressions que hem sentit i que, pel que sigui, no les utilitzem.»
–Com s'ha fet aquest diccionari?
–«Hi ha hagut una feina de recerca. Cada locutor té un seguiment lingüístic cada parell de mesos o tres. Escoltem el que ja ha quedat emès i aleshores detectem les errades. El buidatge del diccionari és fruit de no sé quants anys de tots els seguiments que teníem. Un cop el vam tenir, vam començar a buscar alternatives. Vam mirar d'agafar paraules i expressions que ja té la llengua catalana i que ens serveixen per dir el mateix que diríem mal dit amb una expressió castellana.»
–Això crida l'atenció, tenint en compte que el 60% de l'audiència de Flaix FM és castellanoparlant...
–«Aquí sempre hi ha hagut la voluntat per part de la direcció de la ràdio de treballar en català normal. Això ho apliquem a tots els locutors que tenim i també a la publicitat, que és tota en català. Som les dues úniques ràdios que ho fem. No t'escoltaran o deixaran d'escoltar perquè ho facis en català, sinó per si els agrada o no el producte.»
–Quina és la cosa més terrible que ha sentit mai per la ràdio?
–«Vaig sentir una vegada una traducció d'una frase feta castellana dita en català: ‘Estem suant la gota gruixuda'.»
–I l'alternativa seria...?
–«Estem suant la cansalada.»
–Es pot assenyalar els mitjans de comunicació com uns culpables de l'empobriment del català?
–«No sé si són causa de l'empobriment, però sí que són un model. Per exemple, en el programa de nit de Ràdio Flaixbac, que parla sobretot de qüestions sexuals, fan servir una paraula per anomenar una persona de qui tu no ets parella, però amb qui pots ficar-te al llit: han inventat cardamic. Si tu fas servir aquesta paraula, la gent que et truca la comença a fer servir. Però també pot tenir una part perillosa.»
–Sobre l'ús del català al carrer, és dels apocalíptics o dels optimistes?
–«A Barcelona i l'àrea metropolitana la situació la veig malament en termes de quantitat. Em dóna esperances que això no passa tant a altres llocs de Catalunya. Crec que ho podem redreçar, però la clau la tenim els catalanoparlants.»
–D'aquí a deu anys sentirem a dir que un vacilón és un gallet i que un bodrio és un nyap?
–«No ho sé. Això és la gent mateixa que ho decidirà. Potser sí que hi haurà qui trobarà aquestes paraules més normals.»
Nascut a Mataró l'any 1976 i llicenciat en filologia catalana per la UB, és el responsable del departament lingüístic del Grup Flaix, que inclou les emissores de ràdio Flaix FM i Flaixbac.
Darrera actualització ( Dimarts, 12 de maig del 2009 04:00 )
Publicat a

* El Punt Barcelona 12-05-2009 Pàgina 14
* El Punt Comarques Gironines 12-05-2009 Pàgina 15


El Punt - Anna Ballbona

Origen

http://www.elpunt.cat/canals/entrevistes...

Més sobre Empobriment del català (54)

• Marta Garcia: 'La publicitat és plena d'errors lingüístics' (notícia, 05/09/2014)
• Autoodi lingüístic (Odei A.-Etxearte) (testimoni, 27/08/2014)
• El debat Garolera, en un clic (notícia, 04/06/2014)