c/ d’en Serra, 13, edifici Can Fondo, 07400 Alcúdia
Tel.: 00 34 971 897 116
El català estàndard és quasi una dictadura lingüística, reflex del domini de Barcelona´
Diari de Girona - Albert Soler 16-Oct-2009
´El català estàndard és quasi una dictadura lingüística, reflex del domini de Barcelona´
VOTI AQUESTA NOTÍCIA
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
marc martí
MULTIMÈDIA
Fotos de la notícia
ENTREVISTA DE ALBERT SOLER GIRONA Converses amb en Xicu Florian, editat per l'Ajuntament de Begur, és un extracte de les entrevistes fetes a Ràdio Begur a aquell pescador de sa Riera, fa poc desaparegut. Martín ha editat els textos i Molina el CD, d'un treball que recupera el parlar salat i el lèxic de la zona.
D'on prové sa manera de parlar?
Molta gent pensa que prové de Mallorca, i és al revés. Quan el segle XIII Jaume I va fer fora de Mallorca els sarraïns, va repoblar l'illa amb gent bàsicament de l'Empordà, que és la que va portar a les illes el parlar salat.
Però allà s'ha mantingut i aquí pràcticament ha desaparegut.
Una de les raons de la seva pervivència a Mallorca deu ser la insularitat.
Vostè en lamenta la desaparició aquí, però podria parlar-ne i no ho fa.
És cert (riu). És un fenomen estrany, perquè a casa sempre hem sentit parlar salat i nosaltres no el parlem. Deu ser influència de l'escola, de la televisió... no ho sabem ben bé, però no hi ha ningú per sota dels 60 anys que sali.
Quan una forma de parlar -o un idioma- desapareix, és culpa de la gent o de les administracions?
Les responsabilitats estan repartides. La gent -i ens hi incloem- té complexos i pensa que parlar com s'ha parlat sempre és un signe d'incultura. S'ha imposat un català estàndard, i qui no el parla creu que queda malament. La gent està com acomplexada.
I la resta de culpes?
Les administracions, els mitjans i fins i tot l'escola no han sigut prou respectuosos amb la diversitat del català.
Anem a una llengua uniformada?
Per culpa d'aquest estàndard s'estan perdent expressions, paraules, lèxic, tota una diversitat lingüística molt rica del català. I ara en lloc de dir fressa, com hem dit aquí tota la vida, diem soroll, quan són igual de correctes.
Veig que no els acaba de fer el pes, aquest català estàndard.
És un català encarcarat, uniformitzador. I empobridor. Sembla que ens diguin que hi ha una manera de parlar bona i una altra... secundària. És que hem deixat de dir fins i tot paraules acceptades pel diccionari: ja no hi ha guilles, ara tot són guineus.
Ens imposen com parlar?
Això és quasi una dictadura lingüística, però no és més que el reflex del domini de Barcelona. Hem de parlar tots com es parla a TV3?
Millor que no, creguin-me.
He, he, a TV3 es donen petons, en lloc de fer-se'ls. Coses com aquesta van calant en la gent, i la pèrdua de qualitat del català des de fa 20 anys ha sigut brutal.
I així tornem al parlar salat.
Sí, perquè 30 anys enrere aquí a Begur s'escoltava pel carrer, en el dia a dia. I als segles XII i XIII s'utilitzava a tota la Catalunya central, només ha de mirar els topònims: Collsacabra, Sant Climent Sescebes...
Sempre ens quedarà Cadaqués.
Sembla que s'hi manté més. Potser perquè l'ha adoptat la gent més jove i perquè està aïllat, com abans Begur.
Veu possible recuperar-ho?
És una batalla perduda. No podem pretendre ara que la gent comenci a parlar salat, seria artificial.
Diari de Girona - Albert Soler
Origen
http://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/...
Més sobre Empobriment del català (54)
- Marta Garcia: 'La publicitat és plena d'errors lingüístics' (notícia, 05/09/2014)
- Autoodi lingüístic (Odei A.-Etxearte) (testimoni, 27/08/2014)
- El debat Garolera, en un clic (notícia, 04/06/2014)

Sindicació RSS