Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

“També s'ha de dedicar temps als vencedors”

Avui+El Punt - Anna Ballbona 6-Set-2010

l'entrevista
“També s'ha de dedicar temps als vencedors”
06/09/10 02:00 - Anna Ballbonaemail protegit
[Eulàlia Pérez i Vallverdú, que ha fet l'edició i el pròleg de ‘Fantasmones rojos' Foto: QUIM PUIG.]
Eulàlia Pérez i Vallverdú, que ha fet l'edició i el pròleg de ‘Fantasmones rojos' Foto: QUIM PUIG.
1
Canals relacionats

* Canal: Entrevistes

Notícies de ...

* Sitges

Doctora en filologia catalana per la UAB, on fa de professora a la Facultat de Ciències de l'Educació, Eulàlia Pérez i Vallverdú és un belluguet d'investigadora. Ha fet l'edició del llibre ‘Fantasmones rojos. La venjança falangista contra Catalunya (1939-1940)' (Acontravent), que recull els articles que sortien dins la secció del diari falangista ‘Solidaridad Nacional'. La secció, dirigida per Miguel Utrillo Vidal, llançava blasfèmies furioses contra els polítics republicans i, sobretot, la intel·lectualitat catalana.

Com va descobrir els articles de la secció ‘Fantasmones rojos'?

Quan feia quart o cinquè de carrera. Arran d'un treball sobre la revista Destino, del 39 al 46, la contextualitzes i llegeixes la premsa de l'època, La Vanguardia i Solidaridad Nacional. Aquí descobreixo la secció, i encara se'm posa la pell de gallina quan la recordo. Vaig decidir que això ho publicaria un dia o altre. I aquest dia es va presentar, sortosament, a través de la Fundació Pi i Sunyer i de Quim Torra.

Els ‘Fantasmones' només es publiquen els dos primers anys del franquisme, oi?

El 39 i el 40, generalment cada setmana. Quan ja han guanyat la guerra, hi ha exiliats i els processos de repressió estan en marxa, com és que fan això? Et demostra la qualitat moral del personatge en qüestió.

El personatge en qüestió és...

Miguel Utrillo Vidal, que no s'ha de confondre amb el seu pare, que tampoc no en té cap culpa, que és el pintor. Dirigeix la secció i es dedica a anar com a testimoni de càrrec a tots els processos de depuració contra personalitats, com ara Joaquim Folch i Torres. És un personatge que els mateixos falangistes qualifiquen de delirant.

Crida l'atenció que la seva diana essencial sigui la intel·lectualitat catalana...

És tan gran, el ressentiment, que penses que aquí al darrere hi ha alguna cosa més que simple ideologia. Ell havia fet carrera de periodista, sense gaire fortuna. El 32 o el 33 passa un període econòmic complicat, i sembla que ningú l'ajuda, no reconeixen el seu pare... D'alguna manera, repercuteix en aquest odi tan brutal contra la intel·lectualitat catalana. Quedava molt clar que una de les parts que aglutinaven el sentiment catalanista era la cultura. I ataca personatges molt estimats, més enllà de la faceta intel·lectual, com Pau Casals. És l'intent que la població catalana quedi tocada sentimentalment. Utrillo Vidal no és l'únic que ho fa, però ho fa pel broc gros. L'insult per l'insult.

Les desqualificacions més bèsties?

Maltracta molt Josep Maria Planes i tots els periodistes. L'article contra Peypoch, com a representació dels diaris catalanistes, és dels que tenen més mala llet. A Xammar, Pau Casals i Pompeu Fabra també els ataca fort.

D'Utrillo Vidal, què se'n fa?

Se'n va a Sitges. Desapareix de la vida pública, té un nom perquè és el fill de qui és, i comença a diluir-se en revistes de caire cultural. El 84 l'Ajuntament democràtic de Sitges li va donar un premi de reconeixent per la seva trajectòria com a periodista. Posteriorment podia fer el que fos, però aquest senyor té un passat. Mai no va renunciar-hi, mai va demanar perdó ni va rectificar. O l'Ajuntament de Sitges és d'una incultura manifesta o comparteix les idees del senyor Utrillo. I no sé què és pitjor.

Per què serveix un llibre com aquest?

A banda que estic d'acord que s'ha de recuperar la memòria històrica i que hem de dedicar molt de temps als vençuts, també s'ha de dedicar temps als vencedors. Hem tingut una transició que ha estat així; llavors, la memòria és molt fràgil. I crec que aquesta cosa també s'ha de recuperar, per coneixement. El país està en una cruïlla en què hem de decidir què volem ser. Com més elements tinguem per aconseguir valorar el que hem estat i plantejar un projecte de futur, en millors condicions estarem per fer-ho.

‘Fantasmones' és un exemple de genocidi cultural calculat?

Els únics que en fan un intent són els que de veritat tenen ideologia, els falangistes. Però el grup que sí que intentarà fer una substitució lingüística serà el de Destino. Però, és clar, Utrillo no entrava en el grup de Destino, era un outsider.
Darrera actualització ( Dilluns, 6 de setembre del 2010 02:00 )
Publicat a

* El Punt Barcelona 06-09-2010 Pàgina 11
* El Punt Comarques Gironines 06-09-2010 Pàgina 13


Avui+El Punt - Anna Ballbona

Origen

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7...

Més sobre Persecució de la llengua catalana (34)

• Obliguen a estudiar francès els alumnes de Vall-de-roures que van escollir català (notícia, 25/09/2014)
• Prohibit ensenyar català (notícia, 23/09/2014)
• La persecució lingüística pitjor de la història (Joan Lladonet) (testimoni, 16/07/2014)