Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

El PP surt a la recerca de la Catalunya anti-10-J

Avui+El Punt - Pep Lloveras. Barcelona 5-Set-2010

El PP surt a la recerca de la Catalunya anti-10-J
Sánchez-Camacho deixa enrere el gir catalanista de Piqué i endureix el seu discurs qüestionant la política lingüística
Els populars prometen abaixar impostos
05/09/10 02:00 - barcelona - Pep Lloverasemail protegit
[Alícia Sánchez-Camacho amb Mariano Rajoy]
Alícia Sánchez-Camacho amb Mariano Rajoy
1 2
Notícies relacionades

* “L'Alícia fa que la resta trobem noves fites”

Contra l'Estatut, el PP queda fora del consens però no se sent aïllat

El 10 de juliol, tot el PP es va quedar a casa. Al passeig de Gràcia, la manifestació més gran de la història democràtica de Catalunya contra el tracte de l'Estat va aplegar el conjunt de les forces polítiques catalanes, i els populars en van ser una excepció. L'endemà, la cúpula del PP apareixia a l'avinguda de Maria Cristina amb la cara pintada amb els colors d'Espanya, que jugava la final del mundial de futbol. Era del tot previsible, però en poc més de 24 hores va quedar palesa a pèl la posició del partit liderat per Alícia Sánchez-Camacho.

Desacomplexat, sense els equilibris d'altres èpoques al Parlament, el PP ha extremat el seu discurs en la mesura que el sobiranisme ha guanyat pes a CiU, i gens dissimuladament busca el vot dels contraris al 10-J, el de la gent a qui ja sembla bé tant la sentència del TC contra l'Estatut com l'encaix actual de Catalunya dins d'Espanya.

És un PP que s'apropa més als temps d'Alejo Vidal-Quadras que a l'infructuós gir catalanista de Josep Piqué. Les formes de Sánchez-Camacho no són les de l'ara eurodiputat, però el PP ha tornat a qüestionar les línies vermelles del catalanisme, especialment en el cas sensible de la llengua, i ha quedat fora dels grans consensos. Ni a favor de l'Estatut ni de la política lingüística que s'aplica des dels 80. Amb aquest discurs, el PP aconsegueix posar en el mateix sac CiU i el PSC, i es reivindica com “l'única força” que representa allò de les enquestes que un se sent “tan català com espanyol”, “de manera natural”, diuen des de la seu del carrer Urgell. El seu objectiu és presentar-se com l'únic partit que té voluntat real d'entendre's amb Espanya i no enfrontar-s'hi “com han fet Mas i Montilla”.

Com sempre, el PP mira de situar-se com una opció moderada, però aquest cop també té el perill de quedar aïllat de la centralitat pel no a l'Estatut; de fet, mai l'ha ocupada, a Catalunya, però en tot cas els responsables del PP consideren que el centre continua sent lluny del sobiranisme. Els estrategs de Sánchez-Camacho creuen que el tripartit ja no té credibilitat i s'ofereixen com a garantia contra un “nou tripartit independentista” format per CiU, Laporta –al PP estan segurs que sortirà elegit– i ERC.

A dit des de Madrid

Tot i les turbulències del govern d'esquerres, als populars els ha costat estabilitzar-se. El procés intern de la formació va comportar el juliol del 2007 la dimissió de Piqué, amargat per l'intervencionisme des del carrer Gènova, i el relleu el va agafar Daniel Sirera, la presidència del qual va ser de transició, perquè ben aviat va ser qüestionat per alguns companys i en el congrés del 2008 Madrid va imposar Sánchez-Camacho. Sirera i Alberto Fernández van retirar les seves candidatures, i Sánchez Camacho va guanyar la pugna contra la díscola Montserrat Nebrera per un marge estret.

Des d'aleshores, el PP s'ha alineat gairebé sense fissures rere la nova líder. El programa electoral se centrarà en la crisi econòmica i la sortida de la situació a partir d'abaixar d'impostos. “Som els únics que ho proposem, i es pot fer. CiU diu que els congelarà. Som el canvi real”, destaquen. Seguidament, apareix el tema de la llengua lligat a la “llibertat”. “Volem que es deixi de sancionar perquè es parla o es retola en qualsevol llengua”, reiteren en qualsevol tertúlia o debat. La reducció de la despesa pública i canviar polítiques de seguretat i immigració completen l'oferta principal. De moment, les enquestes donen al PP un resultat semblant al dels 14 diputats que tenen, tot i que algun sondeig els va arribar a situar amb 22 escons. El sostre del PP se situa en els ja llunyans 17 escons de Vidal-Quadras el 1995. Era una situació que en certa manera recorda l'actual: el PP a l'oposició contra un Felipe González dèbil, i sense lligams a Catalunya.

El cas és que Sánchez-Camacho passejarà Mariano Rajoy per Catalunya –ja hi ha fet un parell de visites– amb un doble objectiu electoral, amb la Moncloa com a missió final. “Aspirem a tot. Ens hi juguem el canvi a Catalunya i Espanya. Depenent del que surti a Catalunya, Espanya canviarà o no. Sense un PP fort al Parlament català, això no té solució”, consideren. Així, el partit anti-Estatut camina endavant assimilant Rodríguez Zapatero a Artur Mas i José Montilla. “Són els seus dos candidats”, afirmen. “Si no fos per CiU, estaríem parlant d'eleccions generals”, hi afegeixen. El mapa s'ha radicalitzat a Catalunya i a Espanya, i en aquestes condicions el PP se sent còmode, com fa 15 anys, com quan va tocar poder.
LA DADA
15-17
escons
són els que obtindria el PP en les eleccions, segons una enquesta interna del mateix partit. Ara té catorze diputats.
LA FRASE
El PP és l'única força per a qui se senti tan català com espanyol. Ni tripartit d'esquerres ni independentista
Alícia Sánchez-Camacho
presidenta del pp a catalunya

Avui+El Punt - Pep Lloveras. Barcelona

Origen

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3...

Més sobre Iniciatives lingüístiques del PP, C's i alguna del PSOE (645)

• Roger Buch analitza en un llibre l'ofensiva del PP contra la llengua (notícia, 24/05/2014)
• C's vol els programes de l'Orquestra Nacional de Catalunya en castellà (notícia, 18/02/2014)
• Crítiques al consistori de Montuïri per comunicar-se tot just en castellà (notícia, 21/08/2013)