Sindicació RSSc/ d’en Serra, 13, edifici Can Fondo, 07400 Alcúdia
Tel.: 00 34 971 897 116
40 anys fent País
Diari Avui - Ester Pinter. València 27-Dec-2010
2011, ANY DE CELEBRACIONS
40 anys fent País
Acció Cultural del País Valencià celebrarà l'any que ve l'aniversari de la seva creació
Fundada per promoure la llengua i la cultura catalanes, ha tingut un paper clau en la història més recent dels valencians
S'ha significat pels enfrontament amb el PP
27/12/10 02:00 - VALÈNCIA - ESTER PINTER
Acte organitzat per Acció Cultural del País Valencià a la plaça de Bous de València amb motiu de la diada del 25 d'abril Foto: ARXIU.
1
La batalla peraconseguir que TV3 es vegi amb normalitat al País Valencià, pendent
L'ambient de finals dels seixanta a València, sobretot al voltant de la Universitat de València, canvià les coordenades d'un país adormit nacionalment. “No havíem tingut Renaixença, va ser als seixanta, quan es produí un Renaixement”, explica l'activista i editor Eliseu Climent, estudiant de la UV aleshores. Aquell Renaixement, fruit entre altres coses del retorn del catedràtic Manuel Sanchis Guarner a València, de la incorporació de professors influents procedents del principat a la plantilla de la UV, com ara Tarradell, Roglà i Giralt, i sobretot del paper exercit per l'activista i assagista Joan Fuster, duria a la creació de partits nacionalistes com UDPV i el PSV, i el sindicat CCOO, entre altres iniciatives.
És d'aquell context, d'on va sorgir “la necessitat de dotar-nos d'un instrument per defensar la llengua i la cultura”, recorda Climent, actual president de l'associació Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i un dels seus fundadors juntament amb Fuster, primer president d'ACPV, Sanchis Guarner, Adolf Pizcueta i Andreu Alfaro.
Tant Òmnium Cultural com l'Obra Cultural Balear funcionaven ja des de 1960 i 1961, respectivament, però a ACPV, en canvi, se li va negar la inscripció legal en el registre el 1971 i va haver de recórrer a un altre nom per dissimular les seves intencions. Secretariat d'Ensenyament de l'Idioma, es va haver de dir. “Com sempre, a València tot se'ns ha fet més complicat”, remarca Climent. El governador Oltra Moltó va informar negativament de l'associació al govern franquista, i del 71 al 78 ACPV va haver de funcionar sense socis, ja que era il·legal. Pel mateix motiu, l'ajuda logística, segons Climent, costava molt que arribés a la semiclandestina seu que van muntar en un petit pis llogat al carrer Moratín de València.
Se centraren aleshores principalment en la formació en llengua catalana. A través dels cursos Carles Salvador i de l'Institut de Ciències de l'Educació, van preparar vora 10.000 professors per ensenyar català anys abans de l'aprovació, el 1983, de la llei d'ús i ensenyament del valencià. “Vam formar més professors en català que al principat i a les Illes”, assegura Climent.
Amb la democratització de la Universitat de València, la cúpula d'ACPV, com recorda Climent, “col·labora definitivament” en l'elecció del rector Ramon Lapiedra. Als 80 impulsen la campanya perquè Canal 9 utilitzi el valencià i per assolir “una televisió homologable a la del nord”. Tots els ajuntaments valencians van aprovar mocions en aquest sentit, però l'aleshores president socialista Joan Lerma les va “desatendre” i va posar les bases de “la pèssima televisió” que els valencians tenen ara. I van impulsar la campanya per finançar els repetidors per veure TV3 al País València.
A partir del 95, amb la massiva manifestació del 25 d'Abril que duia com a lema oficiós No votes Zaplana i que no va impedir l'arribada del PP a la Generalitat, inicien una època de grans mobilitzacions en contra d'aquest govern. Les represàlies no es fan esperar, en forma de multes, de negatives de cessions d'espais públics i de retallada de subvencions. Des d'ACPV, no obstant això, continuen ideant, sempre en clau de Països Catalans. Ho fan des de la Institució Joan Fuster, que organitza l'Assemblea de Regidors, el fòrum d'empresaris Institut d'Economia i Empresa Ignasi Vilallonga i la Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan B. Peset. S'impliquen en la promoció del rock i el pop en català, amb festivals i concerts, i han arribat a reunir fins a 650.000 firmes perquè TV3 es vegi al País Valencià.
Amb la inauguració fa uns anys d'una nova seu d'ACPV al bell mig de València, l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, es produïa un abans i un després en la història d'una institució que el 7 de gener del 2011 farà 40 anys. “Al segle XXI la imatge és el missatge, ja no som en aquell piset del carrer Moratín on ens amagàvem, hem descriminalitzat la qüestió nacional a València”, conclou Climent.
Darrera actualització ( Dilluns, 27 de desembre del 2010 16:25 )
Publicat a
Avui 27-12-2010 Pàgina 6
El Punt Barcelona 27-12-2010 Pàgina 14
El Punt Comarques Gironines 27-12-2010 Pàgina 11
Diari Avui - Ester Pinter. València
Origen
http://www.presencia.cat/noticia/article...
Més sobre Acció Cultural del País Valencià (48)
- ACPV denuncia davant l’ONU que no es respecten els drets lingüístics (notícia, 17/06/2014)
- El Tempir redescobreix la història d'Elx (notícia, 29/07/2013)
- El Tempir, vint anys de bona feina (Jordi Sepulcre i Mateu. Estudiant de filologia catalana a la Universitat d’Alacant i entrenador de natació) (testimoni, 13/07/2013)