Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Consultori lingüístic: com parle al meu fill?

Núvol - Bernat Puigtobella. Barcelona 23-Ago-2012

Consultori lingüístic: com parle al meu fill?
Bernat Puigtobella. Barcelona.
/ 23.08.2012

Vicent Bataller Grau acaba de ser pare i es planteja tota una sèrie de qüestions a l’hora d’adreçar-se a seu fill en valencià. “Tinc el dubte de quin registre utilitzar amb ell. Si tracte de parlar un estàndard supercorrecte perdré naturalitat i fluïdesa. En canvi, si li parle com “m’ix”, o siga, d’una forma més familiar, li estaré transmetent vicis o incorreccions”. Ho exposa a Migjorn, un consultori lingüístic telemàtic en el qual hi participa gent d’arreu dels Països Catalans interessada en la llengua. “Potser seria convenient abandonar l’ús de mosatros i vosatros i començar a dir nosaltres i vosaltres, però em costarà molt més utilitzar els respectius pronoms ens, -nos, ‘ns. No sé si algú podria comentar-me la seua experiència amb els seus fills.



Vicent Bataller Grau amb el seu fill



Més que un consultori, Migjorn és un col·loqui. Cento, saforenc de Cullera, li diu: “La meua opinió és que li parles el més acurat possible, per una raó ben senzilla: costa més desaprendre que aprendre. Tan de bo a mi m’hagueren parlat com cal i així no hauria de “corregir-me” ara sí i ara també. He fet tard per a desballestar moltes costums en la parla, adquirides durant molts anys”. Un altre dels participants, amb el sobrenom de Despertaferro, respon així a la pregunta de Bataller: “Vicent, els meus fills de dotze quasi i set, porten parlant el meu valencià del camp d’Elx, amb les correccions normatives a les què he tingut accés sense cap problema, des que em vaig sacar el superior i abans (perquè porte un xorro d’anys donant classes a una acadèmia de poliseros i tracte de fer-los coneixer l’estàndard i les particularitats de la nostra parla, enfront dels usos orientals, sobre tot perquè puguen vore als texts oficials, com les gasta una generalitat, tan anticatalanista com procastellanista a l’hora de fer les adaptacions i traduccions…..); i tot i això, he de dir-te que, per al seu procés de socialització al col·legi, els ha vingut tan força bé, que, tots dos, han sigut a ulls de les seues mestres, els més avançats alumnes pel que fa a pronúncia i sobre tot a vocabulari, perquè no he deixat de fer-los treballar l’abstracció dels noms, tant en castellà, com francés i anglés, a l’hora de fer traduccions. Per esta qüestió, em sembla, que hem de tractar d’arribar a una unitat estàndard, tot i que la codificació de la nostra parla ha sigut el gran cavall de batalla, enfront de la castellana del Savi o Nebrija, respectant les “particularitats locals”, sempre i quan no siguen del tipus roà, mascletá, plantà, cremà o bellea, fragoneta, grabiel, etc”.

El lingüsita Miquel Boronat, responsable del bloc i el portal Eines de Llengua també hi diu la seva: “Crec que tot hauria de començar per u mateix: supose que li ensenyaràs a no malbaratar els recursos naturals no tan sols de boqueta, sinó amb l’exemple de cada dia. Doncs, això”. Boronat, que també manté el Diari per a Tècnics Lingüístics hi afegeix: “Ara bé, tingues en compte que això que tu dius vicis i incorreccions, si ho mirem des del camp de la lingüística, són simplement variants estilístiques. En tot cas, com més possibilitats conega i com millor les sàpia contextualitzar, supose que serà molt millor. La llàstima serà, segurament, l’evolució lingüística de la nostra societat (i això té a vore amb les meues idees polítiques, és clar).

Finalment Joana Serra de Gayeta li respon: “Enhorabona pel fill! La meva opinió, com mare que som de tres fills (ja de 34, 29 i 26 anys) i també com professora que he estat de Didàctica de la Llengua és que els parlis el registre que tu empres normalment. Si no és així pots córrer el perill de fixar-te més en la llengua que no en el fill:-) I, a més, no t’hi acostumaràs a parlar-li en un registre estàndard perquè no és el que t’envolta, suposo. Els vicis i incorreccions ja passaran: igual que a tots els infants els surten les dents, tots els infants són ben capaços d’aprendre (en esser més grans) qualsevol registre de la llengua perquè la porten (com tots) com competència lingüística”.

Vicent Bataller encara planteja altres dubtes: “Com calia esperar el naixement del meu fill ha originat que aprenga noves paraules de boca de les meues àvies, que són de Xàtiva, com ara queferós. Ho deien com a si el meu fill donara quefer. Tanmateix, el DCVB diu que la persona queferosa és la que té molts quefers, no la que en dóna. D’altra banda, la meua àvia paterna diu que el meu nadó té els ulls prenyats perquè els té grans, però l’altra àvia afirma que no, que aquesta classe d’ulls són llejos ja que estan eixits, i sembla que té raó, ja que el DCVB relaciona aquest adjectiu amb allò que està carregat i té forma convexa, com la del ventre de les prenyades. Així mateix, m’han dit que tinc sort que el meu fill no siga boçó, o siga, que no boça (vomita) sovint i que té bondat, això és, que es porta bé. Una paraula que ja sabia i que voldria compartir amb vosaltres és mudar. La vaig sentir per primera vegada al meu difunt avi quan esperonava la seua néta a mudar, és a dir, a començar a caminar.

Cento hi torna: “Jo també he oït de sempre que queferós és el qui dóna “faena” o fa nosa i no el qui té molts quefers. Per altra banda, això de mudar és la primera vegada que ho sent en el sentit de aprendre a caminar. Sempre ho he oït com a sinòmim de anar polit i abillat. Abans ens havíem de mudar els diumenges i “fiestas de guardar”; ara la cosa ja és diferent. És com el torró, que només el menjàvem per Nadal i ara quan ens abellix. I per acabar, considere molt interessant les paraules de les teues àvies i que poses orella a tot el que diguen, perquè hi ha mots que van perdent-se i l’única manera de conservar-les és anar arreplegant-les i posar-les en coneiximent d’altres. Lo dit: moltes felicitats i que cries al fill amb salut”.
Núvol - Bernat Puigtobella. Barcelona

Origen

http://www.nuvol.com/noticies/consultori...

Més sobre Estandardització/llengua culta (96)

• “Les modalitats insulars normatives han de poder ser part de l’estàndard” (notícia, 05/06/2014)
• Sa sal del món (ANTONI RIERA VIVES ) (testimoni, 19/04/2014)
• Un dinar amb Tonetxo Pardiñas (Sal·lus Herrero i Gomar) (testimoni, 11/05/2013)