Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El català que es parla

Vilaweb 15-Mai-2014



Dijous 15.05.2014 06:00

El català que es parla

Narcís Garolera, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, acaba de publicar a la revista Els Marges un article titulat ‘El català que ara es parla’, que de ben segur portarà cua.

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

Garolera, editor de l’obra de Verdaguer i Sagarra, està esgarrifat davant la progressiva degradació de la llengua que percep dia a dia llegint diaris en català i escoltant la ràdio o la televisió. I en el seu article dispara amb molta munició. A Núvol li repliquen Pau Vidal, Oriol Ponsatí-Murià, Roser Atmetlla i Xavier Serrahima.

"Garolera s’atreveix a excomunicar expressions com ara malgrat: “En comptes de la correcta locució prepositiva a pesar de, ens cansem de llegir o sentir un malgrat que, en català, no ha sigut mai viu”. Una excomunió tan severa requereix una justificació. I la trobem en nota a peu de pàgina, quan Garolera ens aclareix que aquest “no ha sigut mai viu” vol dir, en realitat, que ni Verdaguer ni Fages de Climent no l’utilitzaven. Ah, bé, això ja és tota una altra cosa. Sí, en canvi, que el fa servir Gabriel Ferrater, per exemple, en el seu pròleg a la traducció d’El procés de Kafka, per aclarir com s’ha de traduir trotzdem: si per “malgrat això” o per “malgrat que”. Igualment l’utilitza Llull al Llibre del gentil i dels tres savis quan diu: “Aquella ciutat han e tenen e possehexen los sarrahins malgrat dels crestians e dels juheus”. I Ramon Muntaner i Salvador Espriu i… Narcís Garolera, en diversos textos seus, com ara La transmissió impresa de les obres de Verdaguer (Anuari Verdaguer, 1986, n. 1), on hi apareix fins a cinc vegades: “malgrat que els editors”, “malgrat la pretensió”, “malgrat aquests bons propòsits”, “malgrat les observacions”, “malgrat els dubtes”. En tots aquests cinc casos, Garolera hauria pogut escriure “la correcta locució prepositiva a pesar de” però, estranyament, decideix utilitzar un malgrat que “en català, no ha sigut mai viu”. Potser el cansament que, malgrat tot, denuncia prové del fet d’haver utilitzat, ell mateix, massa malgrats", escriu Oriol Ponsatí-Murlà a Núvol.

"L’apocalíptic té les de perdre d’entrada. Massa mala premsa. La prova és que ni tan sols una persona entenimentada com Oriol Ponsatí-Murlà (a qui no conec personalment però que escriu prou bé per merèixer tot el meu respecte) evita de caure en la temptació de la ironia: el Setè de cavalleria contra els indis bàrbars. Dolents (els filòlegs repressors i eixuts) contra bons (el parlant sempre alegroi que no té culpa de les animalades que diu). Massa fàcil. El ditirambe irònic, reconeguem-ho, fa de bon llegir, però és estèril", apunta Pau Vidal.

"Si deixem de banda el goig artístic que ens suposa, una de les majors satisfaccions de llegir les obres (i les traduccions) dels autors que ara voregen o superen per poc la quarantena és comprovar com amb quina naturalitat i autenticitat flueix la nostra llengua entre les seves mans. Mentre els que han viscut la repressió cultural franquista segueixen —seguim— (massa) preocupats per evitar caure en cap dels dos extrems de la balança (el botiflerisme lingüista servil i el classicisme engavanyador), els autors d'avui fan el que han de fer: s’alliberen d’una responsabilitat que no els pertoca, que ha llastat més del compte tants i tants autors catalans, i es dediquen a escriure; i, escrivint tan bé com poden, fan avançar la llengua", explica en el seu article Xavier Serrahima.

L'escriptora i professora Roser Ametlla expressa amb preocupació que els seus alumnes "pertanyen a la generació dels ningun, dels això olora bé i dels es fica contenta. Ells són el futur. Un futur que diu coses com aquestes (i moltes d’altres) quan s’expressa en la “llengua vehicular”. Tot i que això tampoc no passi gaire sovint perquè la seva llengua –diguem-ne– de 'relació social' és el castellà".
Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4191248/2...

Més sobre Empobriment del català (54)