Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Cultura
imprimir Imprimir

"Què hi feu aquí? Només sóc un escriptor!" La germana de Jesús Moncada s'imaginava així el que diria l'autor de 'Camí de sirga' en veure la gentada

Diari Avui - Ada Castells. BARCELONA 16-Jun-2005

Ada Castells

Rosa Maria Moncada va iniciar ahir el funeral laic dedicat al seu germà amb una petició: "Recordeu-lo sempre amb un somriure de pam perquè no suportava el sofriment humà quan no hi havia res a fer". Ahir era difícil fer-li cas i més que somriures de pam el que es veien eren cares de circumstàncies. Sí que se sabia que Moncada estava malalt però la mort no sol ser oportuna i encara menys quan li toca a una persona que encara té molt a dir. L'escriptor Xavier Moret, amic de Moncada, va ser l'encarregat de donar veu a aquesta sensació d'impotència, mostrant el sentiment de pèrdua a través d'una semblança de l'escriptor. Per tancar el seu parlament va recitar els títols dels llibres de Moncada "com qui llença la primera pedra en contra de l'oblit".
Molts eren els qui ahir no volien oblidar ni l'home sorneguer, ni el conversador de cafè, ni el col·lega que tenia clares les prioritats del vell ofici d'escriure, i així Moncada va ser acompanyat per noms de la literatura tan dispars com Imma Monsó, Jordi Coca, Jordi Puntí, Ignacio Martínez de Pisón, l'aragonès Félix Romeo, Maria Barbal, Miquel de Palol, Ramon Solsona, Susanna Rafart, Joan Rendé i tants d'altres que es diluïen entre els veïns de Mequinensa i els barcelonins que el recordaven amb carinyo recorrent la ciutat. Tampoc hi faltava el qui va ser el seu editor Carles-Jordi Guardiola i altres noms del món editorial com Oriol Castanys, Ernest Folch, Jaume Vallcorba, Josep M. Castellet, Pilar Beltran...
"Xiqueta, vols dir que tota aquesta gent ha vingut per mi?", hauria dit Moncada, segons la seva germana. Sí, tots ells i més: també hi havia el president de la Generalitat en representació de tot un país i, a l'altre extrem, els nombrosos lectors anònims que feien tímids aplaudiments d'aquells que no se sap si es poden fer en els funerals laics o si són inconvenients.
En representació de Mequinensa -des d'on van arribar dos autocars- va intervenir l'alcaldessa agraint a l'escriptor que "generacions de mequinensans estimessin el que vam ser i el que som". Moncada, segons Magdalena Godía, va ser el primer que els va mostrar que el català era una llengua llegida i escrita, no només la que es parlava a casa.
El funeral va acabar d'una manera sorprenent. El nebot de l'escriptor li va voler regalar al seu oncle la ballada d'una sardana i un grup d'uns deu dansaires van fer la rotllana. Abans s'havien pogut sentir tonades més habituals, com els versos de Miquel Martí i Pol i el Cant dels ocells.
Va ser un comiat a mida per a un escriptor que va viure el seu ofici amb humilitat fins al punt que, com va dir la seva germana, era versemblant imaginar-lo traient el nas rere una columna i renyant-nos a tots: "Què hi feu aquí? Si només sóc un escriptor!". Aquest és el consol que resta: llegir-lo.
Diari Avui - Ada Castells. BARCELONA

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre En Jesús Moncada de Mequinensa (21)