Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Institucions públiques
imprimir Imprimir

"Ni a Frankfurt ni a cap institució de fora els preocupa que sigui d'ERC"

Diari Avui - Ignasi Aragay 17-Gen-2007

Entrevista: Josep Bargalló Director de l'Institut Ramon Llull i exconseller primer de la Generalitat
"Ni a Frankfurt ni a cap institució de fora els preocupa que sigui d'ERC"
Ignasi Aragay
Quin Llull ha trobat?
Un Llull desconegut i mal conegut. En part perquè la seva activitat es fa sobretot a l'estranger i en part pels sorolls col·laterals, en alguns casos importants perquè han afectat la direcció, que n'han distorsionat la imatge. A més, és una institució jove en un país que té una tendència molt autocrítica. I la valoració interna al país és molt important per aconseguir un bon suport pressupostari públic i esponsoritzacions privades. Ara bé, la feina ha de ser a l'exterior, de promoció i suport de la cultura i la llengua, com ho fan tots els instituts de cultura del món occidental.
És conegut a l'exterior?
Ho és; si no, seria impossible, per exemple, que ara hàgim signat convenis amb la Universitat de Nova York o amb la London School of Economics. O tot el que succeirà a Nova York al voltant de l'exposició del Met. O naturalment Frankfurt. És veritat que partim d'una certa facilitat: tenim figures internacionals reconegudes tot i que no identificades amb nosaltres. Picasso, Dalí, Miró, Tàpies, Barceló... Carreras, Caballé, Aragall, Savall... I així en molts camps. La nostra feina no és donar-nos a conèixer, sinó que ens identifiquin amb aquests noms i afegir-hi joves creadors.
Sempre que hi ha un canvi al Llull es torna a parlar d'Andorra...
La nostra realitat nacional i cultural no és fàcil. Miquel Barceló es reconeix com a pintor de cultura catalana, però això no té una traducció organitzativa. Al consorci del Llull només hi ha un govern, el català, i l'Institut d'Estudis Catalans, que té un reconeixement internacional i un àmbit lingüístic d'actuació en tots els territoris reconegut fins i tot per llei espanyola. Hi ha un doble joc. El pressupost només ens ve de Catalunya, però per voluntat i realitat expliquem tot el que s'expressa en llengua catalana i la cultura que es crea en els territoris de parla catalana. Dit això, seria absolutament desitjable que en el consorci hi participessin altres governs. Hi treballem: he encarregat a advocats de prestigi de Catalunya i de fora que formulin plantejaments d'ampliació. També pot ser que el camí final sigui que el Llull participi en una federació, fundació o organisme superior. Volem un projecte sòlid de projecció exterior de la nostra cultura. Ara en som l'instrument. Si al final en som només una part, voldrà dir que encara hi ha un instrument més gran.
¿El seu perfil de polític d'un partit dificulta avançar cap aquí?
Al contrari, la meva trajectòria cultural per un cantó i política per l'altra pot facilitar les coses. Com a conseller primer vaig signar convenis amb la vicepresidenta del Govern Balear sobre TV3-IB3, amb ministres d'Andorra, amb els alcaldes de Perpinyà i l'Alguer. Cap amb el govern valencià, però malauradament els darrers anys tampoc ho ha fet cap conseller de la Generalitat de CiU o socialista. Puc continuar signant convenis amb aquests governs de signe polític molt diferent, inclòs el PP i un alcalde de Berlusconi.
També hi ha prevenció del sector cultural a posar polítics al capdavant d'institucions culturals.
Depèn. El món cultural és molt polièdric i crític, per sort. Fins i tot hi ha gent contra el Consell de la Cultura, que serà molt important i que un cop existeixi el Llull demanarà que s'integri al seu patronat. Però amb Consell o sense, qualsevol país té dret a tenir política cultural i els que no tenim Estat tenim l'obligació de tenir-ne. La despartidització i desburocratització de la gestió cultural no és la desaparició de la política cultural. Només vol que desaparegui la política cultural qui vol que desaparegui la cohesió social i nacional al voltant d'una cultura. Puc assegurar-li que els responsables del Met i els gerents de les fires de Leipzig, Londres, Bolonya, París, Frankfurt... no estan gens preocupats perquè el Llull estigui en mans d'una persona d'ERC.
Ja ha parlat amb Frankfurt?
La primera cosa que vaig fer un cop confirmat el meu nomenament va ser dirigir-me a Frankfurt per assegurar-los que les persones de contacte serien les mateixes i que el programa seria a grans trets ja presentat.
Som a vuit mesos i encara no hi ha un programa definitiu.
Espero comparèixer al Parlament al febrer per presentar-hi el programa, que ja està tancat en el seu canemàs: ubicació en el lloc i el temps. Falten aspectes concrets puntuals i estem resolent multitud de peticions de ser-hi.
Hi aniran 200 escriptors?
Frankfurt és un projecte que comença a Leipzig al març i continua a París, Londres i Berlín. A Leipzig, la gran fira per al públic alemany, hi portarem 40 autors. A París i Londres un estand potent. A Berlín es faran unes jornades de catalanística. I enmig encara hi ha Bolonya. No som un accident de Frankfurt, que és una fita molt important, però no una estació de sortida ni d'arribada.
Com es planteja la realitat del Llull més enllà de Frankfurt?
El dia a dia és molt fort, amb els projectes de Frankfurt i de Nova York. Però a partir d'ara no volem esperar que ens cridin sinó decidir on volem anar. ¿Ens interessa Orient? El nord d'Àfrica? Com volem aprofitar el centenari de Rodoreda del 2008, una de les nostres autores més traduïdes? I hem de fer que els 107 lectorats puguin anar més enllà de l'ensenyament de la llengua i garantir-los un millor tracte econòmic.
La relació amb el Cervantes?
No em satisfà: ha de ser de col·laboració, no de subsidiarietat. Està bé que ens cedeixin els seus espais per a actes. En canvi, no em sembla bé que algunes classes de català que fa el Cervantes les pagui el Llull. Zapatero han dit fa poc que la finalitat primera i el tresor del Cervantes és la llengua castellana. Ho entenc. I ells han d'entendre que per al Llull ho és el català. Però aleshores hem de replantejar certes coses. D'altra banda, l'actuació del Llull té un forat negre a Espanya. És normal que no actuem als territoris de parla catalana, però no a la resta de l'Estat. Tan sols hem fet coses puntuals a Madrid. Volem fer un circuit a l'Estat per portar-hi exposicions i activitats. No pot ser que anem per tot el món i no a Sevilla, Lleó o Sant Sebastià.
Diari Avui - Ignasi Aragay

Origen


http://www.avui.cat/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre Institut Ramon Llull/Fundació Llull (367)