Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Janer Manila: «Vaig assistir a la manifestació de l'Obra Cultural i hi tornaria demà»

Diari de Balears - B. PICORNELL.Palma. 13-Jun-2004

El futur director del refundat Institut d'Estudis Baleàrics explica el seu projecte per promocionar la cultura catalana

Gabriel Janer Manila acaba d'assumir un encàrrec arriscat. Dirigirà l'Institut d'Estudis Baleàrics, amb la funció de suplir el buit deixat pel Ramon Llull. L'escriptor és conscient del perill, però assegura que sabrà mantenir la independència i que, ateses determinades circumstàncies, dimitiria. Es mostra optimista respecte de la tasca que hi podrà dur a terme, tot i que considera un drama el desenllaç del Ramon Llull. Conscient de l'expectació que ha despertat el nomenament, es compromet a enllestir un projecte participatiu i sense exclusions. La promoció interna de la producció illenca serà una de les seves metes fonamentals.

-Aquesta refundació de l'Institut d'Estudis Baleàrics té vocació de continuïtat o hi ha esperança d'un reencontre en el Ramon Llull?
-Evidentment, treballaré perquè això es produeixi. Farem passes conjuntament. Col·laborarem en tot allò que podrem. Em dol que el Govern balear hagi sortit del Ramon Llull. N'he parlat amb Aina Moll. Li deia que ella i jo érem anècdotes. El que no és una anècdota és la caiguda del Ramon Llull. És un drama, un problema, un fet històric. Ho lament, sobretot, pel que representava. Era una institució que representava, per primera vegada, dues comunitats, distintes, però amb una mateixa llengua i una mateixa cultura. El Govern d'aquí em proposà ser el director del Ramon Llull. Vaig acceptar i ells em digueren que si no sortia elegit ells sortirien del Ramon Llull. Els vaig comunicar que jo no voldria això. No obstant això, el Govern em relatà un memorial de greuges. Jaume Matas estava disposat a fer d'enllaç perquè els valencians entrassin a l'Institut. Crec que això era important, encara que fos una incorporació minsa, simbòlica. Un cop produïda la ruptura, em proposaren la direcció de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Ha estat una institució que ha funcionat bé dins les seves limitadíssimes possibilitats. Ara em plantegen revitalitzar-lo, donar-li força i energia. He trobat intel·ligent que el vulguin aprofitar per promocionar tot allò que hi ha de creatiu a les nostres Illes. He de dir, en honor de Francesc Fiol, que em digués que la primera cosa que havia de fer era negociar amb Folch la nostra participació a la fira de Guadalajara, dins el context de la llengua i de la cultura catalanes. Ara, en relació a l'Institut d'Estudis Baleàrics, hem de fer un projecte amb participació, sense exclusió, amb ambició.
-Què opinau de la creació d'una Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Baleàrics?
-Si per a aquest projecte es prescindeix de la Universitat, és un error. Crec que l'autoritat lingüística que ha de marcar qualsevol actuació és la Universitat, concretament el Departament de Filologia Catalana. -Una de les funcions d'aquesta secció filològica seria la revisió dels llibres de text.
-En temps passats, he participat en comissions en què s'aprovaven llibres de text. En ocasions, es produïen fets curiosos, com corregir que Jordi Pujol no era el president de la nostra comunitat autònoma. Quan es tracta de temes de llengua, no és difícil posar-nos d'acord. A mi no m'agrada parlar de modalitats, a pesar que sempre les he defensades. No obstant això, m'agradaria que les escoles elaborassin una llista de cent paraules que no s'han de perdre i mostrar-les pertot arreu. Ara bé, quan la gent parla de modalitats, no sap què diu. Si es tracta de defensar algun lèxic, algunes formes de la flexió verbal, tots hi estam d'acord. Seria terrible que només es conegués l'estàndard. -Estan ben adaptats avui per avui els llibres de text a les Illes Balears?
-Sí i el professorat, també. Ho fa molt bé. Per sort, tenim l'escola. Sempre ho he dit. -Vós i qualsevol autor illenc en la nostra llengua feis part de la literatura catalana i voleu ser conegut com a part d'ella. Què ha de promocionar l'Institut: la cultura que es fa aquí, les editorials d'aquí, els autors que publiquen aquí?
-No tan sols això. Els nostres editors es queixen i tenen raó. Però pens que és molt important no tan sols promocionar la cultura a l'exterior, sinó també aquí. Moltes de vegades som externs dins ca nostra i no sabem què es fa aquí. La gent llegeix poc, no compra llibres. L'autor més venut, si arriba als cinc-cents o sis-cents exemplars, té èxit. És trist. Hem de fer campanyes de difusió i de dinamització de la lectura. -Gabriel Janer Manila i l'Institut d'Estudis Baleàrics poden fer molta de feina, però si continuen els discursos institucionals que presenten el català com una imposició no servirà de res.
-Hem d'esperar que això no es produeixi. No m'aniria bé.

-Heu parlat d'això amb Francesc Fiol?
-No. Sempre he deixat molt clara la meva independència, perquè em vull poder manifestar contra una política lingüística amb la qual no estic d'acord. Vull poder firmar un manifest que em sembli raonable... De fet, vaig anar a la manifestació de l'Obra i hi tornaria si fos demà. No vull tenir cap trava. No esper cap compensació. Viuria més tranquil amb les classes a la UIB i la meva escriptura. Tota la vida he viscut a la intempèrie i estic disposat a jugar aquesta carta. Tenc esperances que, dins aquesta àrea, les coses surtin bé. Si es planteja una situació que no m'agrada, plegaré.

Diari de Balears - B. PICORNELL.Palma.

Origen

http://www.diaridebalears.com/segona.sht...

Més sobre Institut d'Estudis Baleàrics (65)

• L'Institut d'Estudis Baleàrics convoca les proves de català de maig 2014 (notícia, 13/03/2014)
• L’IEB s’apunta als actes d’homenatge a Rosselló-Pòrcel (notícia, 14/01/2013)
• “La iniciativa privada ha d’ajudar l’Institut” (notícia, 14/08/2011)