Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Amb tot, normalització

7-Jun-2010

dilluns 7 de juny de 2010
Amb tot, normalització
Supose que vos heu fixat que l’ús del valencià en establiments ben sovint es redueix al nom de la botiga, mentre que l’explicació de què s’hi ven es fa exclusivament en castellà. És a dir, el reclam, allò simbòlic com és el nom de tal o qual botiga, restaurant, etc., es deixa en la llengua autòctona, com a aclucada d’ull folklòrica, però la informació real, la important, l’atenció al públic, el catàleg de preus, la carta… en definitiva, les coses serioses es fan encara únicament en castellà. Aquesta limitació absurda de l’ús del valencià m’entristeix profundament, i només ajuda a perpetuar la diglòssia, el nostre llast, el nostre càncer lingüístic.

Doncs bé, la nota positiva és que hi ha notables excepcions, establiments que fan servir el valencià com a llengua vehicular entre venedor i client, i que ajuden perquè autòctons i nouvinguts entenguen que el valencià es pot i s’ha de fer servir pertot arreu. Sempre hi ha alguna pifiadeta (la perfecció no és d’aquest món), però ens les prendrem amb filosofia ―estoica, s’entén.



Esteticista a Massanassa (L’Horta Sud). Els servicis i els horaris s’ofereixen en valencià. Llàstima la única essa de masatge (massatge) i el detall que entre hores i minuts cal posar un punt i no dos.



Rostidor de menjar per a emportar al Perelló (Sueca, Ribera Baixa) amb la carta bilingüe però destacant el valencià. Llàstima la paletilla (espatla). Jo hauria posat «pimentons» en comptes de «pebrots».



Contenidor també al Perelló. Llàstima la conjunció castellana u, que en valencià és o en qualsevol posició.
Saps què vull dir-te?

Origen


http://sapsquevulldirte.blogspot.com/2010/06/amb-tot-normalitzacio.html

Més sobre Vitalitat del català (37)