Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La sentència

1-Jul-2010

Opinió | Joan Melià
La sentència
Joan Melià | 01/07/2010 | Vistes: 35
Valoració

* Puntuada amb 5 estrelles de 5
* Puntua-la amb 1 estrelles
* Puntua-la amb 2 estrelles
* Puntua-la amb 3 estrelles
* Puntua-la amb 4 estrelles
* Puntua-la amb 5 estrelles

Després d'una partida d'anys de no posar-s'hi d'acord, el Tribunal Constitucional dilluns va emetre sentència sobre la constitucionalitat de l'Estatut català. Tot indica que devia ser difícil. Potser perquè es trobaren que la llei catalana s'ubica, en molts d'aspectes, en aquesta zona de frontera difusa que separa la constitucionalitat de la inconstitucionalitat. La intencionada ambigüitat de moltes constitucions ja ho té, això de permetre interpretacions discrepants.

Hem de pensar així perquè no és normal que, per a emetre un dictamen, s'hagin torbat devers quatre anys, sobretot si tenim en compte que el criteri principal per a fer part del TC deu ser l'especialització i l'excel·lència professional. Tampoc no ho és, normal, que hagin hagut d'aprovar l'informe seguint un procediment tan insòlit com és la votació a trossos.

Si l'Estatut és dins aquest espai fronterer d'(in)constitucionalitat, hauríem d'esperar l'aplicació d'allò de l'in dubio pro reo (o, en aquest cas, potser millor pro operario), sobretot si hi afegim que l'Estatut ha estat aprovat pel Parlament català, per les Corts espanyoles (amb retallades) i, en referèndum, pels ciutadans de Catalunya, i, també, que molts dels membres del TC ja fa temps que varen exhaurir el seu mandat. Sembla clar que la sortida més digna del Tribunal -sumit en una dubtosa autoritat, com a mínim moral- hauria estat que el donàs per bo, ja que l'avalen les decisions preses pels representats directes dels ciutadans o pels mateixos ciutadans. Amb la seva decisió, gens unànime, desautoritzen els acords del Parlament i de les Corts i el resultat d'un referèndum. Una situació ben peculiar.

Vist com s'han duit les coses, tot fa pensar que la seva avaluació ha anat més enllà del que s'entén com a propi d'un tribunal constitucional, potser arrossegats per la ideologia particular o per les directrius dels partits afins.
Hi ha prou evidències quotidianes que dins la societat espanyola encara perviuen i es reprodueixen fortes bosses de pensament concordant amb els valors franquistes, en tots els àmbits. No n'és una excepció, sinó el cas més exemplar, determinada interpretació de la pluralitat de l'Estat. L'àmbit jurídic és, potser, un dels que menys ha canviat entre les dues etapes i un dels que més lligams emotius i de funcionament manté amb el període preconstitucional; probablement, un dels que més parteixen de representacions i condicionants ideològics del passat per interpretar la realitat actual. Amb actuacions com aquestes, fan la sensació de voler numantitzar-se en un ideal de legalitat que hauria d'estar periclitada.

En aquesta situació, un tribunal amb tantes circumstàncies gens favorables a la comprensió de la seva legitimat hauria d'haver triat una altra sortida. Sens dubte. Però ha preferit reproduir i engreixar la idea d'una Espanya formada per uns territoris i ciutadans que s'imposen sobre els altres, per unes identitats lligades a unes pertinences culturals, lingüístiques i nacionals que s'han de subordinar a unes altres. Aquesta és la lliçó que volen impartir i serà difícil que mai en puguin impartir cap altra.

Entre les efemèrides lligades al 28 de juny, la sentència del TC haurà de compartir protagonisme amb l'aniversari de l'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc d'Àustria, que fou el detonant que va fer esclatar la I Guerra Mundial, amb la celebració del Dia Internacional de l'Orgull Gai i, segons el santoral que publica l'arxidiòcesi de Madrid, amb la festivitat d'onze màrtirs i una verge (o dues, no ho acab de tenir clar). No són més que casuals coincidències, supòs.
Joan Melià

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/la-sentencia.html

Més sobre Nou Estatut del Principat (revellit) (142)

• Dos anys de la sentència contra l'estatut de Catalunya (notícia, 28/06/2012)
• Una alegria encara més forta (Xavier Graset i Forasté) (testimoni, 12/09/2010)
• Perquè em presento (Toni Strubell) (testimoni, 08/09/2010)