Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Defensa, Interior, drets civils: àmbits per unir Europa

13-Ago-2010

Opinió | Bernat Joan i Marí
Defensa, Interior, drets civils: àmbits per unir Europa
Bernat Joan i Marí | 13/08/2010 | Vistes: 100

* Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

La lectura de les Memòries de Jean Monnet -ara feliçment publicades en català per Pagès Editors, de Lleida, amb traducció de Josep Messa - sempre constitueix un estímul per imaginar processos viables per intensificar el procés d'unificació europea. Dels pares fundadors -Schumann, De Gasperi, Spaak, Spinelli...- segurament Monnet és el que, des del primer moment, té més clar allò que vol fer, de quina manera i per què. L'home que havia intentat unificar França i la Gran Bretanya durant la Primera Guerra Mundial bé podia imaginar una comunitat del Carbó i de l'Acer, prèvia a la constitució de la Comunitat Econòmica Europea. Monnet era un autèntic visionari. I tenia clara la missió d'unir els europeus, en un marc d'intercanvi i de prosperitat, per evitar la temptació (o, segons ell mateix, la inevitabilitat) de futures guerres entre europeus.

Som a l'any 2010. Ha passat molt de temps des que Monnet va escriure les seues memòries. Europa ha canviat molt. I ha canviat a millor, per descomptat. El que inicialment era una integració només de caire econòmic cada vegada més s'està configurant com una integració també política. I, en molts aspectes, diria que es tracta d'una unificació de caire cultural (cosa que no ha de ser dolenta, si la cultura que en surti permet el manteniment de tot el bagatge cultural històric europeu).

Després de la consolidació de la Unió Europea com a espai polític, després de l'ampliació a tota una sèrie de països de l'Est que fins fa poc estaven sotmesos al domini aliè i a règims dictatorials, Europa pot fer un pas més endavant. Com es podria concretar? De fet, existeixen múltiples àmbits en els quals es podria avançar significativament.

Per mi, un dels més clars és el de la defensa. Quin sentit té avui que cada estat membre de la Unió Europea compti amb un exèrcit propi? Cap ni un. La Unió Europea es va fer justament per evitar que, en el futur, els europeus ens barallem entre nosaltres, per fer impossibles les guerres entre europeus. Per tant, cada estat no necessita per a res un exèrcit propi. Bastaria que n'hi hagués un del conjunt de la Unió Europea, amb les característiques pròpies d'un exèrcit modern, funcional, i bastit d'acord amb els principis i els valors de la Unió. Avui dia cada estat es gasta uns diners absolutament excusables en matèria de defensa. Amb tota seguretat, si es posassin tots els esforços en comú i es fes un exèrcit unificat per a tota la UE, la despesa que hi faria cadascun dels estats membres seria molt menor. S'optimitzarien recursos i es faria un millor servei al conjunt de la població europea.

Certament, molts aspectes constitucionals dels diversos estats membres quedarien obsolets, davant la desaparició dels respectius exèrcits, però ben segur que els guanys superarien de molt les petites dificultats que aquest afer pogués provocar. I qui parla de defensa parla d'Interior. Els Criteris de Copenhaguen ens forneixen la base sobre com ha de funcionar la qüestió de la seguretat i de la convivència a cadascun dels estats membres. Si això està homogeneïtzat arreu d'Europa, per quina raó hem de multiplicar els sistemes d'Interior, els ministeris i les maquinàries de control intern de cada estat? Bastaria que n'hi hagués una ben greixada, que pogués servir per al conjunt de la Unió Europea. També ens estalviaríem molts diners i, ben probablement, funcionaria millor que les de molts dels estats membres.

Molt lligat amb aquests aspectes, hi tenim la qüestió de l'atenció als drets civils. La Unió Europea és, entre d'altres coses, l'espai lliure de pena de mort, l'espai d'igualtat entre homes i dones, l'espai en què els ciutadans són tractats igualment per la llei... La llibertat n'és la divisa de tot plegat. Per tant, per què deixar que cada estat administri aquesta qüestió, amb tota la problemàtica que sol comportar? Perquè la Unió Europea continuï avançant -això ho tenia molt clar Jean Monnet fins i tot abans de crear la vella Comunitat Econòmica Europea- és imprescindible que els estats estiguin disposats a cedir part de la seua sobirania, a favor de la Unió. Aquesta condició resulta bàsica per poder continuar avançant. I entenc també que seria una garantia de pau civil per a les nacions sense estat que volem un accés directe a Brussel·les i Estrasburg.
Bernat Joan i Marí

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/defensa-interior-drets-civils-ambits-per-unir-europa.html

Més sobre Traduccions (316)

• Estellés, més universal que mai (notícia, 02/12/2014)
• '"Incerta glòria" és la gran novel·la sobre la guerra civil. I punt' (notícia, 19/11/2014)
• La traducció anglesa del llibre 'Incerta glòria' es presenta avui a Londres (notícia, 14/11/2014)