Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

A sol ixent: parlar català en dia de mercat a Guardamar

30-Jun-2010

dimecres 30 de juny de 2010
A sol ixent: parlar català en dia de mercat a Guardamar
"Venim de la mar" Havanera d'Elx. Senyoreta Ansèlmè, Sen(t) Jaume ve, dia és de plaia/ i de pollastret/ si vol vení-se'n/la portarem/ de cantinera/ de cantinera/ p'a l'ai(g)uardent/ Venim de la mar/ no portem dinés/ anem a ca'l mestre/ i no ha-hi res que fer/ mo n'anem a casa/ en un mal humor/ de vore que venen/ de vore que venen/ es festes d'agost...
Una altra albada a Guardamar. Les nits són llargues quan es dorm tan poc com jo. La sala de l'apartament dóna a llevant: tossals d'arena, pineda de Guardamar, la mar que és al mig de la terra. A sol ixent es fa la claror al Sinus Ilicitanus dels antics. La pineda és encara una massa boscosa ombrívola que fa un contorn gairebé cartogràfic.
El sol es mou a passes gegantines. Uns segons després, el disc grogós acarabassat s'alça per damunt la copina dels pins i tiny de daurat els núvols que s'escapen, mar endins, des de la serra de Santa Pola que dibuixa una taca violeta allà on s'acaba el cel i comença la terra. Viure on la mar, la terra i el cel s'apleguen i barregen deu ser una visió del paradís perdut.
Des de l'interior de la sala faig una foto amb el sol fet ja un disc ample que inunda l'espai. Baixe la persiana. Engegue la tele. La notícia del dia no és que s'hagen passat pel forro el desig dels catalans amb el seu nou Estatut d'Autonomia sinó que la Selecció Nacional de Pegar-li a la Pilota amb el Peu del Regne d'Espanya ha guanyat el quart de final contra Portugal. Fan una selecció de llocs on s'ha celebrat i no n'ix cap ni de Catalunya ni d'Euskadi. Ara, la ciutat d'Alacant no hi podia faltar!
Truque en Xoxe de Guardamar -l'amic Josep-Lluís- i fem un tomb pel mercat dels dimecres de 9h a 10.30h. Necessite barret nou i samarreta. Aquí em teniu amb el capell nou perquè la samarreta eivissenca l'estrenaré demà. Això sí, he elegit el lloc de la foto: una veneduria de salaüra -permeteu-me aquesta pèrdua de la /d/ intervocàlica. Traduiré: bonítol de barca d'almadrava però també hi ha bacallà, moixama, garrofeta -ou de tonyina-, sardina de bóta, capellans. Això és civilització mediterrània en el seu grau de salaüra més alta. També hi ha un "variat de fumats" per atendre els bàrbars del nord.
En Xotxe m'escolta parlar català amb tres o quatre venedors ambulants a qui no conec gens. Al mercat se senten mitja dotzena de llengües, entre elles la catalana. Arribe al lloc on compraré el barret i parle en català a un àrab de trenta-cinc anys. Com que tinc clar el model li l'assenyale: "Necessite un cinquanta-nou: el cinquanta-huit acostuma a vení-me'n mol' xequico i el xixanta mol' gran." Parle amb el meu ritme ràpid habitual en elxà heretat. I el paisa em contesta en un català admirable: "Pos tinc del cinquanta-huit i del xixanta però del cinquanta-nou no en tinc!" Davant d'aquesta mostra de català excel·lent amb accent àrab pense que deu ser venedor ambulant de les Marines o de l'Alcoià-Comtat i li faig requesta: "parles mol' bé valencià, on l'has aprés? I em contesta: "Visc a Elx i a mi m'agrà mol' parlà.l valencià!" A més a més, aconseguesc que m'abarate el preu un euro entregue. I el cinquanta-vuit em ve bo!
Hi tornaré. Ha fet client i amic. Davant d'aquesta mostra de fluïdesa absoluta en Xotxe es queda sorprès i tots dos la mar de contents. La samarreta eivissenca li la compre a un altre marroquí. Aquest em contesta en castellà arabitzat però no em posa cap problema de comprensió i m'enduc la samarreta dintre el sarnatxo o bossa. He de dir-vos que ens entropessem amb sa mare i sa germana d'en Xotxe. Sa mare parla un català guardamarenc absolutament admirable amb un inventari fonètic immaculat. A mi em sembla del Camp d'Elx. Em diu: "tu eres l'amic de mon fill, del valencià." Responc: Sí dona, sí, "sóc del valencià." i seguim de xarrola una estoneta. Sa mare d'en Xotxe tingué paraules l'altra diassa amb un madrileny per la cosa de la llengua i li ha passat alguna vegada més. A l'home de la Manxa -molt més jove que ella- se li va ocórrer dir-li a la septuagenària que parlar valencià a Guardamar davant de desconeguts era de mala educació. I la dona, és clar, es rebotà i molt.
Enviat per Joan-Carles Martí i Casanova a dimecres, juny 30, 2010
Etiquetes de comentaris: Catalunya, Guardamar, Josep-Lluís Aldeguer i Verdú, Normalització Lingüística, Sociolingüística

Read more: http://extremsud.blogspot.com/2010/06/sol-ixent-parlar-catala-en-dia-de.html#ixzz0wwzMV1zC

Joan-Carles Martí i Casanova

Origen

http://extremsud.blogspot.com/2010/06/sol-ixent-parlar-catala-en-dia-de.html

Més sobre Vitalitat del català (37)

• Manresa se situa a la banda alta de les ciutats amb més oferta de llengua catalana (notícia, 30/05/2012)
• «El mandinga a Gàmbia és més respectat que el català a Espanya» (notícia, 04/03/2012)
• El català guanya terreny (notícia, 18/02/2012)