Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Com un ca nanell

24-Ago-2010

Opinió | Llorenç Capellà
Com un ca nanell
Llorenç Capellà | 24/08/2010 | Vistes: 54

* Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

Tal com podíem suposar, María Luisa Cava de Llano se n'ha emprès amb el rebuig que ha provocat a Catalunya la seva decisió de recórrer la llei d'acollida davant el Tribunal Constitucional, i ara ja no hi ha qui li pari els peus. Cada dia rebla el clau amb un nou comentari. Difícilment la senyora Cava de Llano podia aspirar a ocupar titulars de premsa. En canvi, ara, la pinta més que el clero a una processó. Que de Catalunya s'han aixecat veus en contra seva...? No en fa ni cas, perquè sap que ca nanell lladra d'enfora. A més a més, no és l'única personalitat espanyola que alimenta aquesta convicció. Jaime Lissavetzky, en el moment oportú, ni tan sols va haver de pegar un cop damunt la taula per desautoritzar les seleccions esportives catalanes, malgrat que el mateix Maragall (aleshores president de la Generalitat) estava ben convençut que participarien en competicions oficials. I Alicia Sánchez-Camacho passeja la seva figura per Barcelona amb més gràcia que la Monyos, tot i que sap i sabem que si l'Estatut se n'ha anat en orris és per culpa del Partit Popular.

D'un temps ençà tothom gosa plantar-li cara a Catalunya, perquè en qualsevol discussió dels catalans amb l'Administració espanyola la raó sempre tomba d'un mateix costat, de l'espanyol. El Conseller Castells va cometre la insensatesa de treure pit a Madrid per la qüestió de les transferències i, mireu-lo, arribarà al final de la legislatura amb menys presència que un gall escuat. Sor Pepiño Blanco acaba d'afirmar que el trull independentista de Laporta acabarà com el Pla Ibarretxe, en foc d'encenalls, perquè Laporta -tot i les seves dots innegables de lideratge- no és Messi que fa els gols de tres en tres. En realitat sols en fa a Esquerra, de gols, perquè si s'ha de fer un espai electoral se'l farà en detriment de Puigcercós. A Madrid no dediquen ni un minut a les aspiracions sobiranistes de Catalunya, fins al punt que ni el Professor de Georgetown s'ha sentit emprès a fer un tomb per les Rambles per a demostrar a la Brunete mediàtica que Barcelona és tan espanyola com Melilla.

I tenen raó els que comparteixen aquest punt de vista? La resposta ha de sortir dels que lideren la moguda independentista. Però a Prada ha quedat ben clar que Solidaritat Catalana i Reagrupament no treballen per tirar endavant un projecte nacional. Dit més clarament: ni el País Valencià, ni la Catalunya Nord, ni les Illes Balears són objecte del seu interès, ni que sigui per una qüestió únicament estètica. És evident que ni els valencians, amb Camps, ni els de les Illes, amb Jóse (així diuen en l'àmbit familiar a Josemon Bauzà) poden aspirar a un altre futur que no sigui el de la penitència. Imagineu-vos-ho: un Parenostre i tres Avemaries i en tornar a passar per les urnes que Déu ens empari. Però més malament ho té Espanya amb Gibraltar i no deixa de reclamar-ne la recuperació. Solidaritat i Reagrupament parteixen, doncs, d'una lectura estricta de la constitució espanyola, segons la qual les autonomies de l'Estat no podran pactar entre elles els límits territorials. I bons minyons com són, els uns i els altres, anuncien que el seu àmbit d'actuació serà regional. On arribaran amb aquest credo? Poden debilitar força les opcions electorals d'Esquerra i espipellar alguns vots a CIU. Poca cosa més. I tot a major glòria d'Espanya que, de rebot, en pot sortir enfortida.
Llorenç Capellà

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/com-un-ca-nanell.html

Més sobre Política Lingüística Estat espanyol (1236)