Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Formació i oportunitats

9-Set-2010

Opinió | Joan Melià
Formació i oportunitats
Joan Melià | 09/09/2010 | Vistes: 35

* Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

Sovint es diu que en etapes de crisi econòmica emergeix un major interès per la formació; tant des de la perspectiva social com de la personal. Haver perdut la feina, conservar-la en precari o les dificultats de trobar-ne, i la creença que amb una major formació les adversitats minven, ho deuen explicar.

Aquesta demanda també apareix amb relació a la formació en llengua catalana. La via del treball a l'Administració pública, on sol ser necessari acreditar-ne uns determinats coneixements, els avantatges que aquests coneixements poden donar a l'hora d'optar a segons quines àrees de l'empresa privada o disposar de més temps per a adquirir coneixements per interès particular (com l'interès cultural o la voluntat d'integració social), segurament són els principals motius de la demanda d'aquesta formació, tant si ja tenen coneixements previs de català com si no.

El marc legal que ens afecta indica que el perfil lingüístic ideal dels ciutadans de les Balears és el de domini de les dues llengües oficials (al marge de la conveniència de saber-ne d'altres). En qualsevol societat, l'exigència d'uns coneixements lingüístics determinats és imprescindible. Hi ha casos en què no cal regulació explícita perquè la dinàmica social la fa innecessària; però, quan no és així, el poder polític s'afanya a regular-ho. A hores d'ara, sobretot pels efectes dels processos migratoris, la preocupació per establir normativa en aquest sentit s'ha estès en societats en què abans la consideraven innecessària.

L'exigència de coneixements lingüístics per a gaudir de la plenitud dels drets socials és totalment legítima. D'una banda, perquè és l'única manera de garantir l'existència d'un espai públic en què puguin exercir-se; de l'altra, perquè aquests coneixements són adquiribles i acumulables. En canvi, altres exigències relatives al lloc de naixement, les característiques físiques, l'edat màxima o el sexe, tot i que sovintegen en l'àmbit laboral, són molt més excloents, perquè és impossible adoptar-les si no les tens (o si, en el cas de l'edat màxima, ja l'has passada).

L'opció triada a les Balears de progressiva bilingüització de tota la població és, per tant, justificable per l'eficiència del model i perquè, en un marc de doble oficialitat, assegura una situació d'igualtat entre totes les persones, tant pel que fa a drets com a deures. Però, aquest procés demana, d'una banda, un increment progressiu del ventall d'avantatges i oportunitats -sobretot laborals- per a aquells que assoleixen l'objectiu i, de l'altra, que hi hagi prou facilitats i vies d'accés per a assolir els coneixements lingüístics que es demanen. L'objectiu i la combinació d'aquests dos aspectes fan que el procés s'emmarqui dins uns paràmetres de raonabilitat sòlida.

Les circumstàncies actuals (de demanda i d'oportunitat) reclamen mesures per a afavorir l'accés a la formació lingüística que exigeix el model projectat. Per això, és difícil donar crèdit als rumors que diuen que, des d'algunes àrees del govern, es planteja retallar l'oferta de formació de llengua catalana (tant l'adreçada a la població en general com l'específica per a col·lectius determinats) o reduir el nombre de convocatòries de proves per a poder acreditar aquests coneixements. De fet, les responsabilitats de govern no acaben en els límits de les direccions generals, sinó que són, o haurien de ser, de tot el govern. Prendre decisions d'aquestes, a més d'un greu error sobre les prioritats en normalització lingüística, seria aplanar el camí als qui dificulten el procés d'extensió de l'ús social del català.
Joan Melià

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/formacio-i-oportunitats.html

Més sobre Política Lingüística Illes Balears (2017)

• El Govern balear estudia quedar-se amb els drets de l'Editorial Moll (notícia, 18/11/2014)
• Imaginarium es disculpa per enviar una comunicació en català als seus clients (notícia, 16/10/2014)
• Bauzá, el triler trilingüista (Rafel Crespí i Ramis) (testimoni, 16/10/2014)