Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Els gavatxos i l’expansió catalana

16-Oct-2010


Joan Daniel Bezsonoff

Els gavatxos i l’expansió catalana
Llistat de Comentaris Comentar Enviar Imprimir Votar Disminuir lletra Augmentar lletra

Comentari
Tancar
Nom
E-mail
Ciutat
Comentari
caràcters.

Introdueix el text de la imatge
* És un codi per evitar enviaments automàtics

Enviar


Avís

Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.

No hi ha imatges per aquesta noticia.
Audio

No hi ha imatges per aquesta noticia.

Votar
Tancar


Enviar a un amic
Tancar
El teu nom
El teu e-mail
Nom del teu amic
E-mail del teu amic
Missatge

Enviar


No em remuntaré avui a l’epopeia dels almogàvers ni a la història dels catalans a Sardenya i Sicília. Em limitaré a unes quantes observacions.

Sempre he pensat que tothom és el gavatx de tothom. Cal que us doni la significació d’aquest mot al sud del Pirineu? A Catalunya Nord, també tenim gavatxos. Aquest vocable, per a nosaltres, designa el francès més immediat —l’occità que diuen ara— el veí dels departaments de l’Auda i de l’Arieja, l'habitant de la Gavatxeria. A la Provença, existeix una variant del gavatx. 'lo gavòt'. Frederic Mistral al seu diccionari Lou tresor dóu Felibrige en dóna la definició següent 'Homme grossier, rustre, ladre; sobriquet que l'on donne en Provence aux montagnards des Alpes et dans le Languedoc à ceux de la Lozère'. A l'article 'gavach' precisa que aquest malnom s'aplica al Llenguadoc i a Gascunya a la gent que ve de muntanya.

Malgrat que la llengua catalana no es parla tant a casa nostra com abans, encara existeix un fort sentiment identari, una catalanitat entranyable. Fins i tot uns esqueixos de catalanitat mullen les poblacions occitanes més properes. No parlaré de les agències immobiliàries de Quilhan que publiquen anuncis en català, ni de la catedral de Narbona amb els seus fulletons turístics ni de la propaganda de la reserva africana de Sigean redactats en llengua nostra. Aquestes iniciatives responen, més aviat, a una demanda de la clientela del Principat.

He constatat que el jovent de Leucate (al Rosselló pronunciem Llucata, però cap diccionari no recull aquesta pronúncia) mira més cap a Perpinyà, on estudia, que no pas cap a Narbona. He conegut, fins i tot, una noia d’allí que estudiava català i s’enfadava quan li recordaven que el seu poble es troba a Occitània i no a Catalunya.

A Fitó (no cal comentar l’etimologia evident d’aquest nom prou significatiu del seu paper fronterer) la senyera coexisteix amb la ‘bandièra'. Al restaurant L’Aragon, podreu beure moscat de Ribesaltes i menjar crema catalana.

Aquesta influència s’estén fins al port de La Nouvelle (àlies la Novella) on les botigues de records venen senyeres, la samarreta de la USAP, clauers quadribarrats i adhesius amb el burro banyolí. A L’eau à la bouche, el millor restaurant del passeig marítim de la Novella, he sentit sovint la ràdio Flaix-Fm… Odio aquesta música de ‘ truc a l’embut de cassoles ‘, però sé la importància que té per a catalanitzar el jovent. Fa pocs anys, vaig tenir dos germans a classe. El gran, en Marc Puigmal, parlava un català perfecte perquè mirava els dibuixos animats japonesos de TV3. El seu germà, gens… Una bona televisió, programes atractius tenen més impacte entre la gent que 10 premis Nobel de literatura com Frederic Mistral. Malgrat el geni de l'autor de Mireia i del Poema del Roine (que ningú a França considera com un representant de la cultura francesa ja que va escriure tota la seva vida en provençal) la seva llengua es parla molt menys que fa cent anys...

Joan Daniel Bezsonoff

Origen


http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/els-gavatxos-i-lexpansio-catalana-45781.html

Més sobre Vitalitat del català (37)