Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La llengua, la pàtria

23-Gen-2012

La llengua, la pàtria
carme.laura | dilluns, 23 de gener de 2012 | 09:20h

No vaig tardar molt en saber que la llengua catalana era la meva pàtria, fou quan ells deien que nosaltres mai no n'haviem tinguda i que la seva havia estat sempre la nostra. La llengua és el tresor que mai no m'abandona, que és amb mi allà on jo sigui, que conforma la meva manera d'entendre el món, que és l'essència que m'identifica. És la meva pàtria.

A la meva llengua hi ha la geografia del nostre país, els seus rius, boscos, valls, les planures i les arenes que el blau mar acarona, hi ha la nostra història comuna, les cançons de bressol que encara perduren, és música d'acords dolços i també forts i heroics, és poesia i prosa que enamoren i omplen les pàgines de la nostra literatura, és els colors antics i nous dels nostres pintors, la pedra dels nostres masos, un atmetller florit, un núvol color de suc de taronja ... És la nostra pàtria comuna.

La llengua catalana és la nostra pàtria, indestructible, vigorosa. És el passat i el futur dels Països Catalans, per això volen rebaixar-la, domesticar-la i convertir-la en una llengua arqueològica, en una llengua morta. No han entès encara que no es pot destruir, anihilar una pàtria.
Carme Laura Gil

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/213285

Més sobre Llengua/país (286)

• L’article salat és tan català com els que l’usam (Joan Lladonet) (testimoni, 25/08/2014)
• No saps que això no ho diuen? (IV) (Jordi Caldentey) (testimoni, 04/08/2014)
• No saps que això no ho diuen? (III) (Jordi Caldentey ) (testimoni, 23/07/2014)