Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Un Barça ‘massa’ global

23-Gen-2012

Un Barça ‘massa’ global
Lara Zheng, Guardiola i el català
El dia que el fet que una periodista xinesa pregunti en català en una roda de premsa del Barça no sigui notícia començarem a ser un país normal. Però encara no ho som, i que això passi ens sorprèn, i en gran part ho admirem. I perquè? Doncs perquè els catalans considerem que si una persona que ‘no està obligada’ a parlar en català ho faci és digne de destacar.

Però per la Lara Zheng tots aquests embolics mentals que tenim els catalans quan passen situacions d’aquestes són petites ximpleries. Ella ve de fora, ha vist que aquí la majoria dels periodistes li preguntem a Guardiola en un altre idioma que no és el castellà -que ella parla molt bé- i no vol ser diferent. Ha començat a estudiar el català i ja s’ha llançat dues vegades a preguntar, sense vergonya per si s’equivoca amb una paraula, no la pronuncia bé, o no fa servir correctament un pronom feble. Ella no entén que això sigui considerat per molts com un fet quasi heròic, per ella és el fet més normal del món. ‘Vinc de fora i m’adapto’. Sense donar-li més voltes.

Francesco Canale, un corresponsal a Barcelona d’una televisió italiana va ser dels primers a llançar-se amb el català, cosa que li va valer un elogi encés per part de Pep Guardiola. I això que el tècnic del Barça entén i parla prou bé l’italià com per respondre-li en el seu idioma, però a Canale i al seu cap d’Sky Sports Itàlia no els importa haver de traduir i subtitular les declaracions del tècnic blaugrana. No és tant complicat. Però això que una cadena de televisió italiana entén, no ho accepten en general les ràdios i televisions amb seu a Madrid.

Els periodistes catalans que treballen per a mitjans de comunicació que emeten en castellà molt sovint es veuen obligats a demanar a Guardiola o a Sandro Rosell o a jugadors catalans, que repeteixin el que acaben de dir però en castellà, com hem sentit un munt de vegades. I tots ho fan sense excepció, que consti. Si fos per aquests periodistes no els ho demanarien, però saben que el seu cap a Madrid no li comprarà el tall de veu si li ha de posar el ‘karaoke’ per sota, com es diu en l’argot televisiu. “Si parla castellà, perquè ho hem de traduir?”, es pregunten de l’Ebre enllà. El cap de Francesco Canale, en canvi, no li diu “Si Guardiola sap parlar italià, però ho hem de traduir?”.

De fet, el fet que els mitjans de Madrid sempre busquin el tall en castellà, i en rares ocasions l’emetin en català -quan no tenen més remei-, fa que fora de Catalunya creguin que aquí no parlem en català de manera natural, i que quan ho fem ho fem per tocar el botet. Així, quan de la manera més natural del món Guardiola li va entregar a Messi la Pilota d’Or del 2010 en català davant de tot el món, o en la gala del 2011 li dediqui el seu premi a Tito Vilanova en català, a Madrid monten un gran sidral. Guardiola no té cap problema amb la llengua ni pretén ser abanderat de res. Ell respón totes les preguntes amb el mateix idioma que li formulen, si el coneix, sense fer-ne escarafalls. I quan ha de parlar amb el cor ho fa amb el seu ‘idioma, amb el que va créixer a casa, el català. Sense donar-li més voltes.
Albert Solé

Origen

http://blogs.ara.cat/aristidesmaillolsn/2012/01/23/lara-zehng-guardiola-i-el-catala/

Més sobre Vitalitat del català (37)

• Manresa se situa a la banda alta de les ciutats amb més oferta de llengua catalana (notícia, 30/05/2012)
• «El mandinga a Gàmbia és més respectat que el català a Espanya» (notícia, 04/03/2012)
• El català guanya terreny (notícia, 18/02/2012)