Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Antoni M. Alcover i la creació d’una Acadèmia Valenciana de la Llengua

13-Feb-2012

TRIBUNA OBERTA
Antoni M. Alcover i la creació d’una Acadèmia Valenciana de la Llengua
Josep Daniel Climent
13 febrer 2012
ANTONI M. ALCOVER. FOTO: L'INFORMATIU
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 4 vots.


El 1908, arran d’una polèmica al voltant de diversos aspectes puntuals de la llengua mantinguda entre Josep Nebot i Pérez i mossèn Alcover, Faustí Barberà va publicar un article en la revista Terra Valenciana (26 de setembre de 1908), on demanava la celebració d’un "Congreso de amadores de la lengua valenciana", i fins i tot la constitució d’una Acadèmia de la llengua que havia d’estar dirigida per Teodor Llorente.

Antoni M. Alcover, davant de la petició de Barberà, i atesa la importància i influència del personatge, amb qui li unia una forta amistat, considerarà convenient la seua intervenció púbica, i per això aprofitarà les planes del Bolletí del Diccionari de la llengua catalana per donar la seua opinió sobre els propòsits manifestats per l’iniciador del valencianisme polític:

"Deu m’és testimoni del respecte que’ns merexen els escriptors valencians, especialment En Teodor Llorente, però hem de dir que no creyem oportuna ara per ara la formació d’una Acadèmia Valenciana, ni menys la convocatòria d’un Congrés d’aimadors de la llengua valenciana 'p’el juliol qui ve’, per enllestir una ortografia."

I continuarà expressant el que, segons el seu entendre, calia fer respecte a l'estudi del valencià:

"Ademés, no fa falta a n-el valencià, pròpiament cap acadèmia, sinó estudis filològics fondos del seu passat i del seu present; lo que li fa falta es que filòlegs entesos recórreguen tot el territori valencià i escorcollin i estudiin bé totes les seues varietats dialectals, i repleguin tot el tresor de la llengua que hi ha escampat per planes, munts i comellars, i muntanyes, desde Santa Pola fins el Maestrat i Ribera d’Ebre. Aont són els homes de les regions valencianes que’s troben en estat de fer aquest estudi inmediatament?

Nosaltres no’ls-e conexem, ni sabem que n’hi haja […] i per formar una ortografia definitiva necessitam moltíssims d’anys d’escorcolls y d’estudis, després d’adquirir la preparació lingüística indispensable. Lo que caldria a n-els valencians fóra que llur Diputacions Provincials, com ho ha fet la de Barcelona, pensionassen joves axerits per estudiar a les Universitats alemanyes filologia romànica. Formats allà aquests joves científicament, llavò porien emprendre la formació de la gramàtica valenciana. Aquest és l’únic camí pràctic."

Antoni M. Alcover, bon coneixedor de la realitat valenciana i de la nostra varietat lingüística, traçava un camí que anys més tard també recomanarà Pompeu Fabra amb les conegudes paraules "Dèiem una vegada a un escriptor valencià..."

Alcover feia una proposta ben assenyada i que hauria d’haver estat recollida pels representants del valencianisme cultural valencià de l’època, o almenys pels dirigents de Lo Rat Penat. En tot cas, Alcover no s’oposava a la realització d’un Congrés d’amics del valencià, però aquest hauria de tenir la finalitat de divulgar l’amor a la llengua i de crear un ambient propici per al seu estudi científic, i no per a confeccionar una ortografia, senzillament perquè abans calia dur a terme els necessaris estudis filològics:

"No es arribada l’hora de fer un’ortografia valenciana definitiva; no, no és possible que cap acadèmia ni congrés fassi ara per ara una tal obra. No és possible una bona ortografia sense haver acabat l’estudi de la fonologia i de la morfologia, l’estudi complet dels sons i formació i etimologia de les paraules. ¿Està fet tal estudi dins el valencià? No està casi començat."

I mentre es duia a terme tota aquest tasca pendent que hauria de durar anys, Alcover recomanava quin era el camí a seguir per part dels escriptors valencians:

"Fins i tant qu’axò’s conseguesca ¿hem d’estar sens ortografia? Lo que us cal, valencianistes benvolguts […] és netejar la ortografia vostra tradicional de totes les atrocitats castellanes que poc a poc heu anades adoptant. Lo més que cal que fàsseu, com més prest millor, es treure l’ortografia valenciana del esclavatge de la castellana. No pot seguir pus aquexa infàmia que pediu de subjectar ignominiosament los sons valencians n-els signes ortogràfics castellans […] ¿Eus cal redimirla de tal ignomínia, valencianistes estimadíssims! ¿Com? Tornant a l’ortografia dels vostres clàssics, armonisantla una mica, reduintla a sistema."

En definitiva, Antoni M. Alcover, bon coneixedor de la realitat valenciana i de la nostra varietat lingüística, traçava un camí que anys més tard també recomanarà Pompeu Fabra amb les conegudes paraules "Dèiem una vegada a un escriptor valencià...", i que han inspirat a la pràctica totalitat de lingüistes valencians del segle XX, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner i Enric Valor.

En tot cas, el procés de normativització lingüística encara estava lluny de cloure’s en l’àmbit valencià, i no serà fins el 1932 que s’adoptarà un model ortogràfic amb les Normes de Castelló. Tanmateix, no hem d’oblidar que en el moment de produir-se aquesta polèmica, a Catalunya el problema no estava ni de bon tros resolt, tot i que ja disposaven d’un grup de gent, encapçalat per Pompeu Fabra, amb les idees molt clares i els camins ben traçats, i el que és més important, amb una institució, l’Institut d’Estudis Catalans, com a referent i autoritat científica.
Josep Daniel Climent

Origen


http://www.linformatiu.com/opinio/tribuna-oberta/articulo/antoni-m-alcover-i-la-creacio-duna-academia-valenciana-de-la-llengua/

Més sobre Estandardització/llengua culta (96)