Sindicació RSSc/ d’en Serra, 13, edifici Can Fondo, 07400 Alcúdia
Tel.: 00 34 971 897 116
10 hores a Prada (1)
23-Ago-2012
10 hores a Prada (1)
jscamardons | Opinió | dijous, 23 d'agost de 2012 | 20:38h
D’ençà que tinc memòria gairebé cada any vaig a Prada, al començament uns quants dies però des de fa temps només un parell de dies o només 10 hores, com enguany. Quan dic Prada vull dir la UCE, que quan ho dius molta gent encara no sap de què li parles: la Universitat Catalana d’Estiu, home! Vull dir amb això que et passes la vida anant a Prada a mitjans agost com la cosa més natural del món, però aleshores resulta que la gent o no sap què és o ho sap però no hi ha anat mai. Em pregunto si a alguna gent els deu fer por la paraula “Universitat” o la llibertat. Som anormals els que anem a Prada? O més aviat és “anormal” un país que no sap viure com es viu a Prada.
I com es viu a Prada? Quan se n’ha fet l’elogi hom parla de la “universitat lliure”, sense complexos i eslògans semblants. Però ja fa anys que es va apostar per fer-la més acadèmica: no estava bé que l’Alegret parlés de literatura catalana i horòscops, o de literatura i seducció, com feia el Manuel Joan Arinyó o literatura i ciència-ficció com vam fer el Munné-Jordà i jo, un any; calia parlar de temes literaris més científics; tornar a fer el que ja es fa a la Universitat de tot l’any. Que facin classes els professors universitaris i no la gent que té coses a dir va esdevenir el mot d’ordre. Fora disbauxa valenciana o catalana a les nits, fora fes l’amor pradenc i no la guerra. És el model que es va imposar més o manco. Es va imposar un cert ordre establert a allò que havia nascut contra l’ordre establert.
Però alguns, persistents com som, hi hem continuat anant i hem comprovat que una cosa no ha canviat pas: continua essent la Universitat dels Països Catalans. Jo cada any que hi he presentat un llibre meu o d’una altra persona sempre m’he trobat que la gent que venia a escoltar-me o a dialogar amb mi era de les Illes, del País Valencià i fins i tot hi venia gent de la Catalunya Nord i del Principat de Catalunya. I catalanòfils d’altres països. Aquest és el gran mèrit de la UCE: convertia i converteix en normal allò que la resta de l’any esdevé prohibit, rar o excepcional: que els catalans de qualsevol racó dels Països Catalans parlin entre ells com si fóssim una nació lliure, independent, unificada i desacomplexada.
Prada potser no és prou lliure ni prou feliç però és sense cap dubte la Comunitat Lingüística, la Nació de la llengua, la Nació Catalana imperfecta però nació catalana sense províncies, sense merda de comunitats autònomes espanyoles, sense fronteres interiors, sense esquizofrènia nacional.
Jordi Solé i Camardons
Origen
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/228025
Més sobre Universitat Catalana d'Estiu (132)
- Jornades sobre el País que Volem a la Universitat Catalana d'Estiu 2014 (notícia, 28/08/2014)
- Arrenca la Universitat Catalana d'Estiu, un any més amb forta presència balear (notícia, 19/08/2014)
- Tret de sortida a la Universitat Catalana d’Estiu (notícia, 17/08/2014)