Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Asfixiar la llengua, “cagar-se” amb els catalans

26-Abr-2014

Asfixiar la llengua, “cagar-se” amb els catalans
DES DE LA TRONA
26/04/14 05:00 - Sal·lus Herrero i Gomar -

La meua filla petita te encara tretze anys, ella em diria que està a punt de fer els catorze, però, encara li'n manquen uns pocs mesos. Ha viscut fins als sis anys a València, anà primer a l'escola infantil “Bressol” i després al Pare Català, ambdúes, ubicades a Benimaclet. Als sis anys se'n va anar a viure a Poble Sec i anà a l'escola Barkeno de la Zona Franca de Barcelona. Des fa un any viu a un poble al costat de Tarragona. Per tant, si contem vacances i tot, ha viscut més de la meitat de la seua vida al País Valencià i l'altra meitat a Catalunya; és perfectament valenciana i catalana alhora, però, entén i s'indentifica més amb la vida política de Catalunya que amb la del País Valencià. No li agrada gens la València blavera i anticatalanista, que ha patit alguna vegada en ser insultada com a 'catalana'. I això, aquest rebuig, no li agrada perquè sap molt bé, que, tret d'alguns matisos en l'accent i les terminacions, valencians, balears i catalans, compartim la mateixa llengua, cultura, interessos i formem part del mateix país de països, amb variants, diversitats i maneres de viure'l i entendre'l distint, com arreu del món.

L'11 de setembre passat, ella i sa mare participaren a la cadena humana a Tarragona; jo aní entre Vinaròs i Alcanar, molt prop d'on estaven Carme Salvador, Guillem Agulló, Lluís Llach, Pere Portavella i Josep-Lluís Carod-Rovira.

Aquestes passades vacances de Pasqua, hem estat a un poble d'Alacant, allà s'apleguen amigues valencianes, catalanes i alguna madrilenya. Com que està a l'ambient la qüestió sobre la independència, li vaig dir que podia expressar les seues idees amb llibertat, com fa, però, potser, per a no disgustar-se amb l'amiga de Madrid, si eixia 'el tema' i volia dir la seua que es limitara comparar-ho amb una parella que vol separar-se perquè ha acabat l'amor i, que això, no afectava per a res l'amistat entre elles i tampoc entre espanyols i catalans [o valencians], doncs podríem mantenir els vincles i les relacions que volgueren, com a veïns; ella em va suggerir, que podia dir que no l'interessava perquè no entenia del tot els afers polítics… Sí, pots dir el que vulgues, però, no paga la pena barallar-se, millor mantenir l'amistat.

A l'endemà, mentre sopaven, em va dir que aquesta amiga madrilenya, tot i que estudiava en un col·legi de monges a Madrid, no tenia idees reaccionàries; i, de sobte, m'etziba:”m'ha dit que un professor al seu col·legi “es caga en els catalans”… Què? Li ho vaig haver de fer repetir per entendre-la, perquè jo 'entenia' que el seu professor 'estava' en els catalans (en compte de 'es caga'), en pensar que pertanyia a alguna associació vinculada a catalans. I tanmateix, era tot el contrari. I, li preguntí, ella què en pensa? M'ha dit que estava en contra que insultara a les classes als catalans, amb mots molt gruixuts, que ho sentia per nosaltres… Encara com! exclamí. La meua filla, mai ha escoltat a cap professor, ni a Catalunya ni al País Valencià, insultar els espanyols o als castellans, ni a ningú… Això no es fa, està fora de lloc molt més encara en una escola on s'hauria d'aprendre ciutadania i civisme; ningú, s'hauria de posar a aquest nivell de degradació en nodrir la xenofòbia, l'odi i el racisme contra 'els altres'. No obstant, aquesta mateixa madrilenya, en una discussió filològica sostenia que l'espanyol era 'idioma', perquè era llengua 'oficial' i la resta de llengües de l'estat (l'euscar, el gallec i el català), com que eren 'cooficials', eren dialectes del castellà; segons ella això diuen el seu professorat i els seus 'manuals'. Ara bé,com per a nosaltres, el català és la nostra llengua oficial i l'espanyol la cooficial, serà el castellà dialecte del català?

Durant molts anys, des dels mitjans de comunicació espanyols (de Madrid i de les 'províncies') s'ha vingut 'alertant' del secessionisme que es feia a les ikastoles i a les escoles catalanes [balears o valencianes], mentre s'han dedicat a insultar i desqualificar “els altres”, perquè no parlen o pensen com Madrid dicta que es parle o es pense. Ens han injuriat dient que es nodria l'odi “contra Espanya”, quan al centre de la meseta és el punt odiador més sòlid de la Península Ibèrica contra una Espanya 'pluralista', 'respectuosa' amb la diversitat cultural i nacional; “Madrit” ha esdevingut la major fàbrica de separadors, doncs amb el seu tarannà autoritari i despòtic ha aconseguit fer molts independentistes en defensa pròpia, de la nostra llengua, cultura i nació; ara escric “Madrit” amb 't' per representar l'encongiment, la reducció i l'apropiació de tot Espanya a la seua “capitalitat”, com denunciava Suso del Toro, autor d'”Una altra Espanya”. Ho deia en una entrevista, publicada a la web País Valencià Segle XXI, on confessava que va aprendre català al final de la dictadura perquè a TV2 feien un programa en català, no sé si era aquell de les entrevistes de Montserrat Roig on s'entrevistà, posem per cas, a Joan Fuster, Salvador Espriu, etc. en català; en canvi, ara això és impensable en cap TV espanyola ni pública ni privada; ara, aquesta “democràcia”, ha involucionat més enllà encara que el tardo-franquisme en afers lingüístics, perquè —concloia— Espanya havia esdevingut només Madrid i el seu 'entourage'. I la resta, Galícia, Euskal Herria, els Països Catalans, s'han de protegir davant els atacs de les elits madrilenyes extractives vingudes de la resta de la Península amb aires i afanys dominadors i imperials. És aquest tarannà imperialista el que ha tancat RTVV i ha enfosquit TV3 i Catalunya Ràdio i fa la llei Wert per espanyolitzar els nens catalanoparlants i tanca línies en català… i els presidents botiflers José RamónBauzá i Alberto Fabra —i els seus respectius consellers— ho apliquen amb dedicació vocacional. El lehendakari Urkullu, afirma, el Dia de la Pàtria Basca, que l'Espanya “Una, Grande y Libre” s'havia acabat; potser a Euskal Herria i a part dels Països Catalans, a Madrid continua encara en vigor aquesta manera autoritària d'entendre l'estat-nacional espanyol.

Potser tinga raó aquest escriptor gallec que 'enyora' l'Espanya de Paco Ibañez, (que, advertia, ha desaparegut del tot) i que els habitants de les 'perifèries' ibèriques, només sigam uns mers 'replicants', forçosos, del model 'nacional' que imposen la majoria dels madrilenys que ens foragiten del seu 'estat' perquè la seua concepció d'Espanya ens envia, a nosaltres, catalans, valencians i balears, a pastar fang. Se'ns ha 'estrangeritzat' a la nostra pròpia terra, sovint, al nostre pesar. Perquè com explicava Raimon, després d'atorgar-li el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, si no l'he mal entés, si fa no fa, en una entrevista a “El Temps” que li va fer Xavier Aliaga: abans no era independentista perquè no se li havia posat aquesta opció al davant, però, potser, ara, no hi ha més remei, tal com estan les coses. Ara, electoralment, l'opció sobiranista sembla inevitable perquè no ens deixen votar la consulta pel dret decidir. I afegesc: perquè, des de 'Madrit', ens volen aniquilats; els casos de les polítiques anticatalanistes de les Illes i de València són dos casos ben eloqüents, per extreure lliçons de la història. Si més no, per saber el que no volem: l'eix de la “prosperitat” li deien al desastre que ens han dut les “polítiques espanyolistes del PP” dirigides des de Madrid-València-Palma, amb els afers Gürtel, Matas, Camps, Barberá i Urdangarin; li haurien d'haver dit “l'eix de la corrupció”, de la vexació i de la indignitat permanent. Ara, a les Illes i al País Valencià, patim els efectes col·laterals de la reivindicació del dret a decidir de Catalunya; la realitat és que ens fa por que Catalunya ens deixe sols dins la gàbia d'una Espanya que ens escanya i asfixia... Han augmentant els atacs del PP contra la llengua; ens ho conta Roger Buch i Ros a “Asfixiant la llengua. Crònica dels atacs del PP contra el català”, però també la resistència de pares, mares, mestres i ciutadania que han fet emergir un moviment social plenament convençut que cal preservar el català com a eina de cohesió social.
Darrera actualització ( Dissabte, 26 d'abril del 2014 05:00 )
Sal·lus Herrero i Gomar

Origen

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/735414-asfixiar-la-llengua-cagar-se-amb-els-catalans.html?cks_mnu_id=1672

Més sobre Odi als catalans, catalanofòbia (19)

• Nazis o jueus: les acusacions anticatalanes al llarg de la història (Joan Pérez i Ventayol, historiador) (testimoni, 04/05/2014)
• La policia espanyola, ara com durant el franquisme (Josep Cruanyes) (testimoni, 03/05/2014)
• Atacs al català (notícia, 28/04/2014)