Sindicació RSSc/ d’en Serra, 13, edifici Can Fondo, 07400 Alcúdia
Tel.: 00 34 971 897 116
Un mestre de la memòria, del traç i de l'humor
14-Jun-2005
Joan Triadú
E ns dol Jesús Moncada, com aquell a qui dolia un país. Mestre de minyons, molt jove, durant alguns cursos, el seu escriure, pel to general és de qui es corregeix els treballs escolars ell mateix, perquè és ell qui se'ls havia posat. Potser, sabent quin pa hi donaven i el que li costava de sortint-se'n com ell volia, Camí de sirga -una de les novel·les, poques, de debò, com tothom sap, em penso, al segle XX- és un producte compacte, llegidor, presentat en parts estrictes i a cada pas donada en apartats que, de fet, són pauses engrescadores; i així res no és balder ni s'allargassa. Deia Pere Calders -mestre, company d'escarràs i pare pedaç de Jesús Moncada- que de les anomenades grans novel·les llargues, i en concret de la més celebrada, oidà! de totes, li'n sobrava almenys la meitat. Jesús Moncada passa del conte a la novel·la sense perdre la concisió pel camí. L'esplèndida edició de la seva obra de narracions, llibre del qual suposo que ell encara pogué gaudir (La Magrana ha fet molt per a Jesús Moncada, i per a tots nosaltres, doncs, val a dir-ho) és el contrapès just contrapès a la seva creació novel·lística. Tota ella, gosaria dir, amb perdó pel joc massa obvi de les paraules, sirgada per la memòria. Però, compte!: és obra d'imaginació. De les tres novel·les publicades, La galeria de les estàtues és, de cap a cap, un sarcasme encastat a una memòria per oblidar, en el sentit que ho diu una casa per llogar. Saragossa ha estat el purgatori de molta jovenalla de l'Ebre, de Ponent i, és clar, de la Franja. El nostre ja enyorat escriptor s'hi rabeja. Estremida memòria, un títol de senyera, es veu escrita de gust, amb més distanciament, tot i furgar en la ferida viva de la injustícia consentida i d'una mena de violència que arriba a fer-se mental, sempre present, sobre una base documental, la qual, per cert, no pesa sobre l'estil de la novel·la. Darrere vingueren, a tocar, les narracions de Calaveres atònites, amb un humor, accentuat, destinat a fer pessigolles i algun pessic per despertar qualsevol vivent. Però la transmissió de l'humor porta a la ganyota del lector si l'autor no s'hi ha divertit primer. Per aquests contes i per alguns dels altres dos llibres em plauria molt de fer enroscar cap enrere el temps per tal de poder-los incloure en aquella antologia de contistes de quan Jesús Moncada tenia deu anys. Quin gran bé ha fet a la nostra llengua! Quina projecció internacional Jesús Moncada ha tingut! Quin traç del seu estil dibuixat no morirà mai! Adéu, però parlem-ne.
Joan Triadú
Origen
http://www.avui.com/avui/diari/05/jun/14/360214.htm
Més sobre En Jesús Moncada de Mequinensa (21)
- Xicu Masó: «L'obra de Moncada té una intensa flaira de tradició oral irlandesa» (notícia, 01/11/2007)
- Diputacio. La Diputació de Tarragona homenatja Jesús Moncada (notícia, 06/11/2005)
- Les Terres de l'Ebre fan un homenatge a l'escriptor Jesús Moncada (notícia, 05/11/2005)