Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La llengua de Jesús Moncada

26-Jun-2005

Quan l'insigne i malaguanyat escriptor vivia a Mequinensa, en la seva primera joventut, no devia imaginar que la llengua en què s'expressava es pogués utilitzar com a vehicle de comunicació escrita. Cap dels seus mestres a l'escola graduada Maria Quintana, on va rebre la instrucció primària, n'hi degué parlar. No li van donar ni una lleugera pinzellada sobre els grans mestres Verdaguer, Ausiàs Marc i Maragall, per exemple. Els seus referents i els de tota la nostra generació foren únicament els clàssics castellans i algun de modern i prou. En les nostres inefables enciclopèdies Álvarez, que prenien com a referents literaris des del marqués de Santillana fins a l'avui oblidat José M. Pemán, no hi havia res més.

La percepció que existís la forma correcta d'expressar-se i assimilar coneixements en l'idioma matern, encara que amb les lògiques diferències entre el que es parlava i el que és normatiu, segurament les va copsar en anar a treballar a Barcelona i relacionar-se amb intel·lectuals i lletraferits com Edmon Vallès.

Per a la generació nascuda poc després de la Guerra Civil, el ric patrimoni literari català estava anorreat, era inexistent a efectes educatius. El meu primer contacte amb l'idioma escrit va tenir lloc als quinze anys, al casal de la senyora que tothom identifica amb la que va inspirar la Carlota de Torres del Camí de Sirga, el marit de la qual, català de soca-rel, era el meu metge de capçalera.

Ell em va deixar, de la seva llibreria particular, que tenia al consultori que donava a la plaça d'Armes, els Diàlegs de Plató, que vaig tenir l'humor de llegir sencers, tot i que algunes paraules, com ara "deixeble", no vaig poder desxifrar aleshores perquè no tenia cap diccionari a l'abast.

He dit que Jesús Moncada no devia imaginar que escrivint pogués expressar els seus sentiments en la llengua materna, perquè llençada en un carreró prop d'on ell vivia, davant mateix de les oficines de la mina de Pepito el Pelat, a la darreria dels anys 50 vaig trobar una carta adreçada a una noia del poble de la qual, suposo, devia estar enamorat i a qui va escriure en castellà. No recordo el cos de l'escrit, però mai n'he oblidat el final, que deia així: "Queda a tus pies rendido ante tu belleza, Jesús".

L'escrit el vaig donar a la noia a qui anava adreçat, que me'l va agafar amb un somriure. No vaig saber mai si ja l'havia llegit i l'havia llençat perquè per a ella no tenia cap interès, o bé si l'havia perdut ell abans de poder lliurar-la a la destinatària.
M. Pilar Febas
M. Pilar Febas

Origen

http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/05/jun/26/16195.htm

Més sobre En Jesús Moncada de Mequinensa (21)

• Xicu Masó: «L'obra de Moncada té una intensa flaira de tradició oral irlandesa» (notícia, 01/11/2007)
• Diputacio. La Diputació de Tarragona homenatja Jesús Moncada (notícia, 06/11/2005)
• Les Terres de l'Ebre fan un homenatge a l'escriptor Jesús Moncada (notícia, 05/11/2005)