Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Sopar a Nova York

20-Feb-2007

Es foto-
grafiaren davant el pont de Brooklyn i tot seguit s'adreçaren al restaurant Opia. A l'auditori del Graduate Center encara ressonaven els aplaudiments a l'ambaixada cultural balear. Ha estat un hito, va manifestar el Molt Honorable Jaume Matas. Jo trob -va suggerir a l'Honorable Francisco Jesús- que també hi podem convidar el públic, a sopar. Hi va estar d'acord l'Honorable Francisco Jesús. Ara mateix telefonaré a la fonda perquè afegeixin dos coberts més, va dir. Després de fer-se la fotografia a Brooklyn, l'expedició al complet va encaminar-se al carrer 57, al cor de Manhattan. A l'Opia els esperava una taula d'allò més ben parada. Abans d'asseure's, els serviren el vermut. Els bàrmans preparaven copes de mojito, caipirinha i Espresso Martini, mentre els cambrers feien la papallona entre els convidats portant safates amb Cobb Salad, Vietnamise Shredoled Beef Sald i Chicken and White Bean Stew, tot especialitat de la casa. Què n'opina?, va demanar Tribulete a Parera Fons, en relació als resultats del viatge a Nova York. Que tot allò que se faci per sa cultura és poc, va respondre el músic de Manacor. Idò jo trob que en falta una de pop!, va dir l'escriptor de la Part Forana, tot pensant que Tribulete i Parera parlaven dels entremesos. Al carrer nevava, però observant les orelles, d'un color entre vermell i morat, dels expedicionaris balears, ningú no ho diria. Els cambrers passaven amb safates estibades de copes de mojito, caipirinha i Espresso Martini. Què deu ésser Espresso Martini?, va comentar una senyora balear. Wodka, coffee liqueur and white creme de cacao, la va informar un cambrer. Em fa més ganes un palo amb sifó, va respondre ella. I immediatament: I vostè com m'ha entès? Li va picar l'ullet, el cambrer. Som de sa Cabaneta, li va dir. L'àpat transcorria pels camins de la cordialitat. La cultura agermana, va opinar l'escriptor perifèric. I tant! -li va respondre l'escriptor de la Part Forana- Imagina't si en Fabra arriba a convidar n'Alcover a menjar pilotes! S'assegueren a taula, els convidats, i els serviren Soup du jour (baby spinach, roasted beets, orange, macadania nuts), i de segon Oven Roasted Salmon (green lentils, braised endivi, sorrel pesto). De postres, assorted cookies. I tot acompanyat amb tantes botelles com vulgueu de Kendall Jackson (que és un vi blanc de Califòrnia), de Bordeaux amb el plat fort, i de Dom Perignon amb els dolços. Ni quan mos casàrem menjàrem tan bé!, va comentar l'escriptor de la Part Forana a la seva esposa. I a continuació va exclamar: ¡viva el Presidente! I els altres comensals: Visca! Aleshores el president va aixecar-se per a saludar amb una capadeta. Més ben dit, se n'aixecaren dos, de presidents. El de la Comunitat Balear i el dels escriptors balears. I com que estaven asseguts l'un enfront de l'altre, quan feren la capadeta es clavaren una carabassotada de cérvol. Jesús, quin renou de fusta!, va exclamar, estarrufat, l'escriptor perifèric. I afegí: Potser hauríem d'avisar un mestre d'aixa perquè els revisàs es front... No va fer falta. El president dels escriptors es va asseure mig delai, i el Molt Honorable va prendre la paraula. Estamos hablando de un hito -va dir-. I parlaré en castellà porque estamos en Nueva York... A partir d'aquí va referir-se a la literatura balear tot dedicant paraules de lloança a Camilo José Cela i a Robert Graves. No cal dir que els comensals l'aplaudiren amb entusiasme. A les postres, començaren a servir-se els licors i la conversa va fer-se feixuga. Aparegueren els havans, i en un instant allò va semblar l'estació subterrània del tren de la Kàiser. Who has money smokes cigars, and who has not money smokes paper, va exclamar l'escriptor de la Part Forana, amb orgull evident. I ara...?, el va interrogar l'escriptor de la perifèria. Qui té duros fuma puros, i qui no en té fuma paper, va traduir l'escriptor de la Part Forana, el cigar a la mà dreta, mentre amb els dits de l'esquerra tamborinava damunt la panxa, satisfet. Afegia: la literatura m'ha donat moltes satisfaccions. Aleshores, l'Honorable Francisco Jesús va fer un gest al cambrer de sa Cabaneta. S'apropava el moment més emotiu de la vetllada. El cambrer va engegar una gramola de la Voz de su Amo, i va sonar, clara, potent, la veu de Conchita Piquer. Cantava Allá en tierra extraña, un pasdoble del mestre Manuel Penella inspirat en Suspiros de España. Cantava la Piquer: Voy a contarles a ustedes/ lo que a mi me ha sucedido./ Fue la emoción más profunda/ que en mi vida yo he sentío./ Fue en Nueva York/ una noche buena/ que yo preparé una cena/ pa invitar a mis paisanos... Se sentia una veu: Això és bo! I una altra: Perquè som a taula. Tot allò que és bo se fa entorn de sa taula. Ses matances, ses noces... La Piquer: En la reunión, toda de escritores/ entre palmas y entre oles/ por España se brindó... L'Honorable Francisco Jesús: I donya Concha era valenciana, perquè mos vénguin a dir que no som bilingües... La Piquer continuava: Más de pronto se escuchó/ un gramófono sonar./ Callad todos, dije yo./ Y un pasodoble se oyó/ que nos hizo suspirar. Va sentir-se una trompeta interpretant Suspiros de España, tothom bevia amb silenci. Mirau, sentir això i plorar com si tallàs ceba és tot u, va comentar l'escriptor de la Part Forana. La Piquer: Cesó la alegría/ ya todos callaban/ ya nadie reía/ ya todos lloraban... El Molt Honorable: ¡Un whisky! L'Honorable a seques: Jo, doble. La Piquer: Oyendo esta música/ allá en tierra extraña,/ eran nuestros suspiros/ suspiros de España...! L'escriptor consagrat va deixar anar un olé, que li sortia de l'ànima. Portava corbata vermella amb nu gruixat, fumava Camel. Visca els Països Catalans!, va exclamar l'escriptor més jove. ¡Gamberro!, li va respondre, amb un gest irònic, l'escriptor de la Part Forana. Sa literatura és rebel·lia, va comentar el president de la cultura balear. Jo també dic visca es Països Catalans -va comentar el Molt Honorable en pla didàctic-. Al cap i a la fi tot és Espanya. Va aixecar-se el Molt Honorable. S'acomiadava. Això ha estat un hito, va dir des de la porta. I l'expedició de la cultura balear el va aplaudir amb ganes. Un escriptor balear, buidant el cul del tassó: eran nuestros suspiros/ suspiros de España! L'administratiu (des de la porta), que ostentava la representació del director de l'Institut Cervantes: And the last one out turns off the light! Va demanar l'escriptor de la Part Forana: Que l'hauríem d'aplaudir? Va fer un gest que significava no fa falta, el cambrer de Sa Cabaneta. Què ha dit?, va voler saber l'Honorable Francisco Jesús. El darrer en sortir que apagui el llum -va traduir el cambrer. I mirant ostensiblement el rellotge per fer-los entendre que ja era la seva hora de fer un hot dogs, va afegir: Això ha dit. A l'aeroport, a punt de volar cap a Espanya, el president de la cultura balear va rebre una trucada del conseller Fiol, des de Madrid, on havia anat amb el Molt Honorable per visitar ARCO. Escolta -li va demanar l'Honorable- en Jaume (que és el Molt Honorable) vol que et consulti si trobes correcte el que pensa dir tan aviat arribi a Palma. Va mostrar-se sol·lícit, el president de la cultura balear. I què vol dir?, va demanar-li. Que la presentació de la cultura balear a Nova York ha estat un hito, li va respondre. La resposta ja no té gens d'interès.

Llorenç Capellà. Escriptor
Llorenç Capellà. Escriptor

Origen

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+177496

Més sobre Institut d'Estudis Baleàrics (65)

• L'Institut d'Estudis Baleàrics convoca les proves de català de maig 2014 (notícia, 13/03/2014)
• L’IEB s’apunta als actes d’homenatge a Rosselló-Pòrcel (notícia, 14/01/2013)
• “La iniciativa privada ha d’ajudar l’Institut” (notícia, 14/08/2011)