Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Gramàtica aranesa

8-Mar-2007

Parlem-ne
Gramàtica aranesa
Joan Solà

A itor Carrera, professor d'aranès a la Universitat de Lleida, acaba de publicar una Gramatica aranesa (Lleida: Pagès 2007) que és un esdeveniment important per diverses raons. Primer, perquè l'aranès encara no tenia una obra d'aquesta mena: ben informada i moderna. Segon, perquè l'ha feta un lingüista del país. Catalunya ha tingut durant els darrers cent anys una quantitat prou important de bons lingüistes, que han aconseguit que les llengües del territori siguin tingudes en compte en la comunitat científica internacional i han proporcionat als qui les parlen unes obres de consulta molt dignes, sovint excel·lents i fins capdavanteres. Tercer, perquè Carrera l'ha escrita en la llengua que descriu; més encara: amb una llengua coherent amb allò que descriu. Per exemple, usa sistemàticament la conjunció expletiva que en oracions merament afirmatives, no subordinades, com es veu en aquest fragment: "Aquesta qu'ei era prumèra gramatica modèrna der aranés. Qu'ei ath madeish temps ua gramatica normativa e descriptiva". Això darrer pot semblar no res, però és important: el lector ha de veure com funciona aquella llengua quan es fa servir amb tota la naturalitat i la dignitat en una obra seriosa, no folklòrica.

Aquesta gramàtica és de tipus bàsicament clàssic, ordenada segons les anomenades "parts de l'oració" o categories, no recorre a terminologia o a conceptes de la lingüística d'orientació més aviat teòrica i no duu exercicis per a l'alumne. Però l'autor coneix perfectament els corrents actuals i se'n serveix amb traça, imperceptiblement, quan ho creu necessari. A més a més (a diferència de la majoria de les gramàtiques escolars "clàssiques"), incorpora tots els fets bàsics de sintaxi i orienta sistemàticament sobre la pronunciació. L'obra és alhora prescriptiva i descriptiva: orienta sobre els usos correctes però afegeix molta informació al marge d'aquesta necessitat; i en concret, fa un esforç per tractar ordenadament, una per una, les diverses unitats de cada categoria: cada adverbi, cada demostratiu, cada preposició, cada verb, etc. També en aquest aspecte hem de dir que és una obra d'orientació molt actual.

Explícitament l'obra es destina a tothom: als qui parlen la llengua, als qui l'han d'ensenyar i a qualsevol persona culta que s'hi interessi (per exemple, per fer comparacions entre llengües). Aquesta voluntat ha exigit a l'autor de fer uns equilibris notables, i se n'ha sortit de manera brillant. És, doncs, una obra bàsica de consulta, completa en el seu nivell, fàcil de manejar i adequada per a un públic ampli. A més a més, l'autor orienta clarament sobre la relació de l'aranès amb el sistema general de l'occità (en cada cas sabem quina és l'actitud més aconsellable en la tria entre l'àmbit general i el particular) i amb les tres llengües veïnes, francès, castellà i català (cosa ben útil als pedagogs). Finalment, l'obra porta dues llistes bibliogràfiques molt riques i selectes. En felicito cordialment l'autor.
JOAN SOLÀ

Origen

http://www.avui.cat/cgi-bin/resultat?http://www.avui.cat/avui/diari/07/mar/08/340608.htm

Més sobre Occità (134)

• Òc òc? (Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)) (testimoni, 01/12/2014)
• Ciutadans i les escoles de la Val d’Aran (Ferriol Macip) (testimoni, 22/09/2014)
• Solidaritat occitanista (Patrici Pojada) (testimoni, 02/09/2014)