Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La fi de La Cosa

25-Set-2004

QUADERN
DE CIUTAT
La fi de La Cosa
Lluís-Anton Baulenas

E ns hem passat moltes setmanes recordant que Barcelona era un milió de coses, a més a més de La Cosa que estava passant tots aquests dies. Ara avui, La Cosa s'acaba. És a dir, que comença el període de La Postcosa, que durarà tant com els seus partidaris i detractors puguin estirar. Perquè La Cosa, el Fòrum, ha servit sobretot per discutir. Hi ha hagut opinions de totes menes i colors. Molta gent ha esperat amb candeletes un fracàs que no s'ha produït i, aproximadament, la mateix quantitat de gent, ha esperat un gran triomf que tampoc no ha arribat a produir-se. Empat tècnic, doncs, que donarà com a resultat una temporadeta de discussions. Ja que avui és l'últim dia, i després de tants dies, hi avançarem el nostre punt de vista. El que ens han venut com a fòrum, en realitat, n'han estat quatre, sense que l'empresa realitzadora ho tingués previst. El primer fòrum, el més criticat, ha estat l'intent de fer un muntatge ple de glamur per tractar temes teòrics de la humanitat que no en tenen gens. En els famosos "diàlegs", grans col·lectius de marginats no hi han pogut ser presents si no és per boca de glamurosos representants ben saberuts, ben repentinats, ben internacionals i ben disposats a parlar de tots els problemes, a dialogar. Vet aquí, doncs, un dels principals retrets: el Fòrum ha estat el fòrum de les bones i glamuroses intencions, en la línia d'altres fòrums internacionals (ara sí, fem servir la paraula amb el sentit anglès).

E n paral·lel, i sota el paraigua organitzador unitari, hi ha allò que, a la pràctica, a la ciutadania, ha impactat més. Són els altres fòrums, menys ambiciosos menys glamurosos. I que haurien triomfat igualment sense la carcassa del Fòrum. Ens referim a les exposicions i als espectacles. Sobretot en aquest darrer apartat, gràcies al Fòrum s'ha gaudit de manifestacions artístiques extraordinàries. Algunes han tingut més èxit que altres, però en qualsevol cas, totes ens han fet veure clar que Barcelona no ha de dependre d'un esdeveniment com el Fòrum per gaudir-ne.

M olts barcelonins i catalans s'han acostat al fòrum -menys dels que els organitzadors haurien volgut- i pràcticament cap ni un ha dit, sempre que li han preguntat, que no li havia agradat. El visitant normal i corrent, després d'assenyalar un parell d'inconvenients d'ordre menor, organitzatiu, ha acabat declarant que estava tot molt bé. Això sí, sempre dins el mateix esperit que hi hauria si haguessin visitat un parc temàtic, un Eurodisney o un Port Aventura. Per tant, doncs, aquí hi ha dos fòrums, no pas un. El de la gent normal i el del glamur. I intuïm que als primers no els ha interessat excessivament el que feien els segons.
A nem pel tercer fòrum, el de les pedres, el dels edificis. Aquí, torna a haver-hi diversitat d'opinions. Però quan baixes a preguntar a la gent del barri, la majoria pràcticament no dissenteix. Et diuen: "Això era un cau de brutícia i de rates, estàvem deixats de la mà de Déu". I afegeixen que, malgrat l'especulació, malgrat els augments de preu, prefereixen això que no pas l'agonia i la mort en vida d'abans. En veu baixa, n'hi ha més d'un que afegeix que, amb aquest canvi, amb aquests tramvies tan nous, amb aquests hotels tan impressionants, etc., hi haurà més presència policial i la qüestió de la seguretat variarà una mica a millor. És possible. D'entrada, com tothom sap, la intervenció al barri no s'acabarà amb el final del Fòrum. Hi ha qüestions pendents que s'hauran d'anar finalitzant a poc a poc. I segur que es faran. Tothom accepta -i es resigna- a considerar que la millora del barri, incloent-hi la millora de la imatge respecte a la resta de Barcelona, és prou raó per aguantar l'encariment de la vida que això pugui comportar. Bé, doncs.

D esprés hi ha el quart fòrum, que és el fòrum provincià i papanates, el fòrum de no gosar aixecar gaire el cap en la qüestió del català i de la catalanitat. Ens sortiran amb mil estadístiques que demostraran que la presència de la llengua catalana hi ha estat més que digna. La realitat és que el temor a ser acusats de reduccionistes i curts de mires ha fet que aquest esdeveniment s'hagi perdut com a possible caixa de ressonància internacional de la qüestió. El català, la catalanitat, hi havia de ser present contínuament, d'una manera obsessiva, clara, valenta. No ha estat així. Ha estat, com en altres ocasions, i tal com les estadístiques oficials ens confirmaran, una presència testimonial, bonica, arregladeta, però que no ferís la sensibilitat de ningú. Què hi farem.s

Lluís-Anton Baulenas

Origen

http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/04/set/26/300126.htm

Més sobre Fòrum Barcelona 2004 (10)

• El Fòrum i alguna altra cosa (JOAN SOLÀ) (testimoni, 28/10/2004)
• La cloenda del Fòrum (Jaume Lladó. Professor) (testimoni, 04/10/2004)
• La fi de La Cosa (Lluís-Anton Baulenas) (testimoni, 25/09/2004)