Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Sr. Carlos Delgado

12-Abr-2008

Sr. Carlos Delgado

Benvolgut Sr. Delgado: vos escric només per dir-vos que estic orgullós que sigau el batle del municipi -Calvià- on visc i per dir-vos, també, que lament de bon de veres la mala sort que darrerament ha dut. Intentaré ser una mica més explícit. Si he dit que estic orgullós de vós es perquè he pogut llegir en un mitjà de comunicació un article titulat «Por que balear». No sé si l'esmentat article l'ha reproduït un altre mitjà. És igual... En el vostre escrit començau fent una declaració de principis amb la qual no hi puc estar més d'acord. Afirmau que com més va més estudiós tornau i que estudiar és l'únic camí que hi ha per no dir desbarats. Molt ben dit! Subscric una per una les paraules que vós heu escrit i pens que els mestres d'aquest poble nostre haurien de convidar-vos a fer una classe on propugnassiu els avantatges de la lectura i l'estudi. La meva voluntat seria la d'acompanyar-vos, però pens que no convé, perquè jo, malauradament, no en som un bon exemple, dels avantatges pràctics -ni teòrics: em tem- de dedicar hores a l'estudi, robant-les a altres activitats probablement més plaents. Jo no em puc posar d'exemple, però vós? Vós sí. Vós podeu predicar amb l'exemple i podeu explicar que les hores d'estudi poden retre molt i molt, tant que alguns individus, com vós, poden aprendre tant amb un capvespre d'estudi ordenat com altres amb un any pasturant pel carrer o freqüentant males companyies. Ànim i endavant amb l'estudi continuat. Els altres batles haurien de prendre llum de Na Pastora i, en lloc de tantes inauguracions, fires i bauxes, hi haurien de posar colzes i més colzes per elevar la cultura popular. Com el batle del meu poble. Aquest ànim, magnífic, tenia -vos ho assegur- quan vaig acabar la vostra introducció.

Malauradament no em vaig conformar amb la introducció i vaig continuar llegint i vaig passar ben aviat de l'alegria a la tristesa. Vaig lamentar que amb tan bons propòsits haguéssiu tingut tanta mala sort amb la tria de les vostres lectures, dirigides a esbrinar quina llengua parlam aquí i quina relació té amb altres llengües romàniques, si no vos he d'ofendre amb l'adjectiu. La vostra explicació tenia unes carències tan monumentals i unes opinions tan còmiques i peregrines que quasi em feren amollar una paraulota. Vaig pensar, tanmateix, que, al final, no era culpa vostra sinó del que vos havien aconsellat els texts, uns personatges que es diuen amics vostres. I no em direu que si hi ha, com hi ha, centenars de llibres rigorosos fets a Mallorca sobre la nostra llengua catalana vós justament heu hagut de triar o vos han aconsellat els que presenten tesis més absurdes i destarotades sobre la llengua que parlam a aquestes illes i que segons vós es diu «Llengua balear». Una llengua que ningú sap escriure i que queda únicament definida com que ve de molt lluny i que -i això és el que és fonamental- és totalment distinta de la catalana i de la valenciana.

Què podeu fer, Sr. Delgado, per remeiar, aquesta equivocació que he comès i que és, al meu parer, impròpia d'una persona que és batle de Calvià aspira a viure al si d'una societat culta i lliure? Abans de tot no desanimar-vos i no perdre aquest lloable costum de llegir, i continuar estudiant filologia. És materialment impossible que el proper llibre que agafeu encara que sigui triat a posta sigui tant dolent com els que fins ara heu llegit.

Si em permeteu el consell d'un vell professor que es guanya -no massa bé, dit sia entre nosaltres- la vida explicant el que és la ciència vos diré que quan volgueu llegir un text de filologia o d'història de la llengua mireu primer, amb quines dades objectives i amb quins autors de reconegut prestigi -o no- es basen les idees que vós llegiu amb tan bona fe. Si féu aquesta anàlisi i seleccionau les lectures adients podeu estar segur que no tornareu a cometre un error impropi no solament d'un batle sinó, fins i tot, de qualsevol persona seriosa que hagi passat per una universitat.

Per si, tot i el que vos he dit, no vos orientau jo vos aconsellaria que un matí anassiu a la vostra -i meva- universitat i demanassiu per algun professor de filologia, com els doctors Joan Miralles, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Antoni Mesquida, que són el que més conec. Estic segur que sabran orientar-vos i dirigir amb la solvència que han acreditat els vostres estudis lingüístics. El que no és gens aconsellable -perdonau-me que vos ho digui- és que torneu a consultar els vostres assessors. Els molt barruts vos fan signar collonades que ells estarien avergonyits de signar. Vos aüquen sense pietat, però, em podeu creure, no vos estimen. Ho fan tot per doblers. Són, ja em podeu creure, un pillastres.

Francesc Bujosa. Catedràtic de la UIB
Francesc Bujosa. Catedràtic de la UIB

Origen


http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3492+6+201138

Més sobre Sobre el trossejament de la llengua catalana (729)