Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

El Fòrum i alguna altra cosa

28-Oct-2004

PARLEM-NE
El Fòrum
i alguna altra cosa
JOAN SOLÀ

No ficaré cullerada en els pros i els contres del Fòrum: no controlo prou els fils. Jo vaig anar al Fòrum, com tanta altra gent, primàriament com a espectador, encara que no em podia alliberar del tot d'allò que deia Josep Pla, que el periodista (diguem el columnista) veu el món en forma d'article de diari.
Des dels interessos d'aquesta secció, hi va haver dos moments que a mi em van semblar prou normals: els actes d'inauguració i de clausura. Com que vivim en un país en què l'ús de la nostra llengua no és pas simplement un fet normal i banal, a mi em va sorprendre que en tots dos actes el català hi tingués una presència aparentment normal: davant autoritats màximes i càmeres de televisió de tot el món, els alcaldes de Barcelona i de Sant Adrià van parlar tranquil·lament en aquesta llengua. Ja sé que això sol no ens salvaria de res, que hi ha moltes altres coses que cal assegurar, però és un acte de claredat i valentia institucional molt significatiu i necessari. També vaig expressar des d'aquí aquesta mateixa opinió a propòsit dels Jocs Olímpics.
De tots els discursos, potser els de l'alcalde Clos em van caure amb més simpatia: parlava sense grandiloqüència, gairebé col·loquialment, com qui diu simplement allò que se li ocorre, allò que creu. Al discurs d'inauguració va enfocar la idea del progrés cultural de la humanitat cap a la consolidació dels drets humans, fins a la Declaració de 1948, "la concreció més elevada, en el pla institucional, d'aquesta evolució cultural". Un altre pas important s'ha fet recentment, amb la difusió massiva de la informació, que "obre una nova perspectiva de la història de la humanitat que modifica profundament els esquemes previs de control social": "Els ciutadans lliures i informats ja no poden ser governats per una minoria opressora", va dir; però tot seguit hi va afegir que encara som lluny d'aquest ideal. Al discurs de clausura va parlar de realisme: de governar tocant de peus a terra, lluny de "les elucubracions de la ment" "i molt més amb una actitud pragmàtica, que sigui generada per l'aprenentatge quotidià" que neix de la gestió de la cosa pública. I aquest realisme es va concretar en una afirmació important, feta en tots dos discursos, que posa la pell de gallina: "quan es té més llibertat, els conflictes tendeixen a aflorar, no pas a disminuir, perquè, afortunadament, podem expressar democràticament les nostres aspiracions". La qual cosa condueix a la idea més repetida en totes dues ocasions: que "la pau no és absència de conflicte, sinó la gestió intel·ligent i pacífica del conflicte" i que no hi ha més remei que negociar i pactar, perquè avui la Terra ja és patrimoni de tothom.
Deixin-me baixar a interessos més propis. En el segon discurs, breu i tot com era, repetia a cada cantonada aquella falca tan esgarrifosa, ¡com no! ("Volem estimar les nostres diversitats i, com no, volem viure en pau"). El corrector, no cal dir-ho, esclar, naturalment, només faltaria, no caldria sinó, evidentment, per descomptat, oh i tant, amablement, l'hi va treure de la versió escrita que en tinc a mà. Però s'hi va deixar alguna altra coseta: "Hem après de les mancances de la primera edició, per millorar-ne les successives", on hi sobra precisament aquest pronom en "tan català", encara que en tants altres textos hàgim de lamentar que hi falta. I ara que hi sóc posat, diré que el programa de les Festes de la Mercè d'enguany era un prodigi de naturalitat i genuïnitat lingüístiques, almenys veient el que hem de veure a cada pas. Per exemple, a continuació de tal o tal acte hi deia: "Hi participen X i Y" (i no pas l'el·líptic "Participen...", d'importació).

JOAN SOLÀ

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/04/oct/28/k70228.htm

Més sobre Fòrum Barcelona 2004 (10)