Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

El català col·loquial

29-Abr-2009

El català col·loquial
Albert Pla Nualart / Filòleg

CARLES DE MIGUEL

Les llengües, com els arbres, tenen arrels per on pugen els nutrients que les vivifiquen. El carrer, l'ús més espontani, és el tou de matèria orgànica que l'art dels escriptors convertirà en literatura o filosofia. Però en el cas del català, aquesta matèria orgànica està cada cop més castellanitzada, i la saba que arriba als creadors de llengua, si passa per un sedàs normatiu massa espès, pot perdre la substància necessària per donar fruits saborosos.

EL 'DICCIONARI DEL CATALÀ COL·LOQUIAL' elaborat pels correctors del Grup Flaix fa mans i mànigues per traduir aquest catanyol del carrer; amb resultats desiguals i no tan reeixits com ressenyes apressades indueixen a esperar.

TOT ASSESSOR LINGÜÍSTIC PASSA EL TRÀNGOL diari d'haver de contestar una temuda pregunta: "Com podem dir en català...?". I els punts suspensius els omplen mots com agujetas, bicho raro, chivato, cutre, empollón, ligón, matón; o expressions com vamos a por ellos o chupar cámara.

EL DICCIONARI DEL GRUP FLAIX està fet de respostes a aquestes preguntes. Respostes sovint satisfactòries, però que de vegades palesen la impotència de qui ha d'esporgar o inventar l'espontaneïtat, perquè gairebé ningú (i menys els joves) s'apunta a un invent que dinamita la complicitat i debilita els vincles amb el grup.

I ÉS QUE LA IDEA QUE UN REGISTRE COL·LOQUIAL es pot inventar contradiu la seva mateixa essència. El col·loquial és, per definició, el que es diu i substituir-lo per el que caldria dir pot fàcilment convertir qui ho fa en un estrany, si no un pedant, entre els seus. El repte en aquests casos és no tallar tan arran que et quedis sense dit.

EN AQUEST REPTE, EL DICCIONARI, i amb ell tot un corrent de correctors, crec que cau en l'excés. Massa sovint les alternatives correctes sonen postisses. De vegades perquè es vol substituir un mot idiomàtic, ple de color, per un de neutre, d'un altre registre. No és igual dir-li a algú empollon que dir que és el primer de la classe. Ni dir que el Marc està fet un lligon que dir que és un seductor. Un anunci cutre no és un anunci lamentable.

DE VEGADES PERQUÈ TÉ UN ALTRE SIGNIFICAT. No vol dir el mateix xivato que bocamoll. Al barri xino no s'hi troba el mateix gènere que al barri xinès. Una cosa és tenir agulletes i una altra estar baldat. Es pot estar en primer pla i no per això xupar càmera. I si Pep Guardiola diu "Anem a per ells", difícilment podem canviar-ho, mantenint la citació, per "Au, que ja són nostres" o "Som-hi!".

PERÒ ÉS QUE, A MÉS, UN DICCIONARI DEL CATALÀ col·loquial ha d'entendre que expressions populars que ja deien els nostres besavis quan amb prou feines parlaven castellà, com ara "Prendre pel pito del sereno" o "Anar del canto d'un duro", no es poden condemnar pel fet que pito o canto no siguin al DIEC o perquè són d'origen castellà. Quant temps ha de passar perquè arribi l'amnistia? Esgarrifa pensar que aquesta censura s'apliqui en un mitjà tan vital com la ràdio. Em puc imaginar la cara que faria el brillantíssim Sergi Pàmies si algun assessor jovenet arrufés el nas perquè diu això.

I SI EL DICCIONARI ADMET xulo, xuleta o escaquejar-se es fa difícil entendre que condemni xivato (admès al D62) o xollo, paraules plenament integrades en el nostre col·loquial, com ho prova la fonètica amb què les pronunciem.

PERQUÈ EL CATALÀ COL·LOQUIAL QUE BULL als nostres carrers és tan mestís com la nostra societat, i els professionals de la llengua no podem ignorar-lo quan ha arrelat tan endins que arrencant-lo arrenquem parts dels nostres recursos expressius. Els perills que assetgen el català, deia Josep Murgades en una recent entrevista a l'AVUI, són la basquització (retrocés en l'ús) i la galleguització (erosió formal). Però hi ha un perill potser encara més letal, la llatinització: encastellar-nos en un purisme estèril que ens posi en les pitjors condicions per guanyar al castellà la ja prou difícil batalla del carrer.

* Imprimir
* Enviar
* Agregar

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dimecres, 29 d'abril del 2009

Paraules clau: Col·loquial, Català, Diccionari, Registre, Substituir, Grup, Inventar

Albert Pla Nualart / Filòleg

Origen

http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=162422

Més sobre Empobriment del català (54)

• Marta Garcia: 'La publicitat és plena d'errors lingüístics' (notícia, 05/09/2014)
• Autoodi lingüístic (Odei A.-Etxearte) (testimoni, 27/08/2014)
• El debat Garolera, en un clic (notícia, 04/06/2014)