Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

El darrer català

9-Mai-2009

El darrer català
Josep Maria Ballarín / Capellà i escriptor. Autor de 'La flor de l'esperança' (L'Albí)

XAVIER PORRATA

El dia de Sant Jordi, bo i a la paradeta de llibres, vaig tenir al costat en Casajuana, un senyor important que no s'enfilava a l'escambell, el tenia a peu pla i vam bescanviar el llibre de cadascú. El de dom Carles anava per l'últim home que parlava català. Escrit amb prosa llisa i sense l'enfadeïment a la nova barcelonina, a la qual, mai no em podré avesar.

HI SURTEN DOS ESCRIPTORS DE VIDA que en altres dies en diríem bohèmia. Tots dos són catalans, però l'un ho fa en castellà i l'altre, justament, s'engipona un investigador estranger que troba un home vell i tronat, un fòssil enmig de la gent. Només ell ha restat al terrer parlant català.

DEIXANT DE BANDA PERSONATGES SECUNDARIS, per cert ben retratats, allò que fa al cas són les converses entre els dos escriptors. El qui escriu en castellà és del coll d'aquell de la senyoreta de las bragas de oro. Catalunya és bilingüe, té la llengua com els ofidis, bífida. Escriure en castellà és tan normal com fer-ho en català.

L'ALTRE, EL DEL CATALÀ, SENSE MASSA GRESCA de ceballut, li responia que un català de català matern mai no reeixirà a fer que la llengua li canti castellana. Si parlant castellà se'ns canvia l'accent, escrivint-lo se li coneix de sobres que no és nat a la vora del Pisuerga. I vet ací que hi fico cullerada per dir-hi la meva. Començo sense embuts. El dia que en aquest país només restés un bon home parlant català, tururut viola, aquesta llenca de terra ja no fóra Catalunya. A can Pistraus en Llull, en Joanot Martorell, Mossèn Cinto i qui més no dic. A can Pistraus el rei En Jaume i els sepulcres de Ripoll, Poblet i Santes Creus. Redimonis, encara no ens adonem de com la parla ens fa com som.

SENSE ARRIBAR A TAN TRÀGIQUES, la nostra llengua està degenerant, talment degenera el mateix castellà. No en llegeixo gaire de literatura, però l'idioma dels diaris de Madrid em posa trist. Tinc El Quixot per llibre de capçalera, m'estic llegint El buscón del Quevedo i m'apuntala la fe sant Joan de la Creu. Fins trobo fat el Delibes. El més bell castellà d'avui dia cal cercar-lo al García Márquez.

I NO PARLEM DE CASA, DEL CATALÀ A LA RÀDIO i a la televisió, el de tants autors corejats per la mediàtica. Déu meu, aquest català de Berga, de Gósol, de Mollerussa, aquest sí que canta, com canta l'urgellenc del Cisco Pascual, barreja de boira i calorada d'estiu. No sé si el català acabarà els torrons. Si en fos el cas, a Gósol fórem com una reserva d'indis americans.

FETS SÓN FETS. TAN ENLLÀ COM ENÇÀ, els dos idiomes s'estan abarnegant perquè a ciutat l'idioma degenera. Mestre Casajuana s'adona de com, sense fàbriques tèxtils, se'ns escapen els mots dels teixidors. És un exemple. Però, anant a la rel, la parla d'un ciutadà perd cantells quan s'oblida de com n'és d'ufanosa la llengua del pagès.

AIXÒ NO PASSAVA AL TEMPS DEL QUEVEDO. Madrid era una villa a tocar el camp. Mossèn Cinto va dur el català de la Plana quan la plaça de Catalunya encara duia espardenyes de set vetes. Ara, però, la ciutat i el camp cada dia estan més lluny, mentre la mediàtica ciutadana ens encoloma un català tan xafallós com el de misses.

TORNO A DIR QUE L'IDIOMA PERD TREMP A CIUTAT. La bona gent de terra baixa que ens ve a muntanya només sap dir "Mira quin arbre" o "Mira quin ocell", quan pel poble podem dir "faig, moixera, server, rojalet, pi negre, pardal, pit-roig, cadernera, pela-roques, mallerenga". Ja ho veieu. Per una sola paraula de ciutat, nosaltres en tenim un fotral, i no m'allargo, perquè amb els canvis dels oficis, hi ha fuster d'ara que no sap què és una garlopa i no pot distingir una serra d'un xerrac.

PERDONEU QUE ACABI PARLANT DE MI MATEIX. Sovint em pregunten per ciutat com m'invento paraules tan rares. Ep. No m'engarristo a inventar, em surten soles sentint-les de la meva gent.

* Imprimir
* Enviar
* Agregar

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dissabte, 9 de maig del 2009

Paraules clau: Català, Catalunya, Parlant, Mossèn, Pistraus, Castellà, Cinto, Ciutat, Home,
Josep Maria Ballarín / Capellà i escriptor. Autor de 'La flor de l'esperança' (L'Albí)

Origen

http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=163480

Més sobre Empobriment del català (54)

• Marta Garcia: 'La publicitat és plena d'errors lingüístics' (notícia, 05/09/2014)
• Autoodi lingüístic (Odei A.-Etxearte) (testimoni, 27/08/2014)
• El debat Garolera, en un clic (notícia, 04/06/2014)