Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Acció-reacció-acció

14-Mai-2009

Acció-reacció-acció
redaccio | dijous, 14 de maig de 2009 | 21:17h
El 25 d'abril es produïa l'enèsima brofegada del president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus. Davant del vicepresident del Consell, Vicente Rambla, del conseller d'Immigració, Rafael Blasco, i de desenes de càrrecs del Partit Popular, Rus va qualificar de «gilipolles els qui diuen 'aleshores' i 'gairebé'». I després dels insults va afegir la següent amenaça: «A estos que voldrien posar-nos de cap per avall no anem a donar-los el gust. ¡Anem a rematar-los!».

És evident que el Partit Popular es troba incòmode quan ha de relacionar-se amb la comunitat educativa i, especialment, amb les universitats valencianes on troba freqüentment un ambient hostil després de dècades d'atacs dels populars a la raó, el prestigi i la independència universitària. Rus es burlava després de les seues declaracions i afegia: «Los hay de los que hablan más fino», però «yo soy de los que hablan menos fino porque no he tenido unos estudios de 'gairebé'». Polítics com Rus que presumeixen de la seua ignorància serien amagats en altres països civilitzats però, en el nostre, la classe dirigent els exhibeix amb orgull.

Després d'aquesta envestida de Rus és inevitable recordar l'incident protagonitzat per Millán-Astray al paranimf de la Universidad de Salamanca, quan va exclamar davant Miguel de Unamuno: «¡Muera la inteligencia!». A la qual cosa Unamuno va contestar: «Estáis esperando mis palabras. Me conocéis bien, y sabéis que soy incapaz de permanecer en silencio. A veces, quedarse callado equivale a mentir, porque el silencio puede ser interpretado como aquiescencia».

El debat sobre si hem de contestar o no a cadascuna de les instigacions que ens fa el Partit Popular als valencianoparlants ha renascut aquestes setmanes amb força. El ventall de posicions que han pres diverses institucions i ciutadans del carrer és ample, des dels qui pensen que hi ha que contestar amb contundència a cada insult i amenaça, fins els qui creuen que hi ha que ignorar les coaccions rebudes per a no entrar en aquest joc interessat dels populars. Per exemple, la Universitat de València fa anys que va optar per mantindre una posició discreta i només s'han fet declaracions des del rectorat quan els fets han estat molt greus, com les agressions directes que va patir la seua llibreria del carrer Arts Gràfiques on van aparèixer pintats els vidres amb unes dianes amenaçadores. Altres institucions han decidit ser més bel·ligerants, com el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valenciá (STEPV) que ha presentat davant de la Fiscalia una demanda contra Rus pels insults i amenaces que ha proferit al conjunt dels professors.

Amb tanta feina que encara ens resta per fer als valencians en tots els àmbits d'investigació, ús de la llengua, promoció cultural, ensenyament, etc., perdem les energies pel camí contestant polèmiques improductives que només beneficien els agitadors. Moltes vegades cometem l'error d'entrar en una discussió impossible entre sords on no hi ha ni pot haver cap mena de comunicació entre els interlocutors. L'efecte que obté Rus és clar: a més d'aprofitar-se de la informació cuinada pels mitjans de comunicació que controla el seu partit, aconsegueix que la resta de publicacions òmpliguen de manera desproporcionada les seues pàgines amb les provocacions i així deixen de tractar-se les qüestions que de veritat interessen a la societat valenciana.

El sistema acció-reacció-acció ens condueix a viure una història interminable que arrosseguem des de la Transició. Com deia Unamuno l'any 1936 a Salamanca, «quedar-se callat equival a mentir», encara que se'ns presenta el repte de saber respondre amb el to i la proporció adequades, perquè contestar un insult amb un altre insult no ens porta enlloc i ens fa baixar al terreny de la irracionalitat on prosperen tan bé aquests senyors. No cal dir que no podem romandre en silenci mentre alguns polítics fan recular l'ús de la nostra llengua i la cultura pròpia, però tampoc hem de caure en el parany de donar-li més protagonisme del que tenen realment els qui irrompen en escena amb uns arguments tan dèbils i que tan bé rendibilitzen quan logren que passem tot el temps parlant d'ells. És convenient conéixer la vida i miracles d'aquesta gent per a saber el terreny que trepitgem, però sense perdre mai el nord de l'única cosa que paga la pena: treballar en positiu per la promoció de la nostra cultura.

El dia que puguem viure en una societat madura, declaracions com les de Rus es desqualificaran per elles mateixes. No caldrà que ningú perda ni un sol minut en donar unes explicacions que, fins ara, s'han demostrat prou estèrils.

Josep Miquel Martínez Ferre, 5 de maig del 2009.
Josep Miquel Martínez Ferre

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/133445/

Més sobre Analfabetisme sobre la llengua i la cultura (8)

• Els joves socialistes ataquen la gestió de Camps amb la campanya 'TREPITJA' (notícia, 18/12/2013)
• Guillem Agulló: 'La intolerància hauria d'estar tipificada al codi penal (notícia, 26/07/2011)
• El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, no sap escriure català (Marc Belzunces) (testimoni, 11/01/2010)