Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Boicot als cinemes Alpicat, Rambla i Principal

29-Gen-2010

Boicot als cinemes Alpicat, Rambla i Principal.
moisesmarti | divendres, 29 de gener de 2010 | 11:03h


Si Catalunya fos un país normal, independent o no (millor independent) a les escoles s'aprendria la lletra de l'himne nacional, la gent tindria autoestima per la pròpia llengua i cultura, i com ha fet normal fiscalitzaria tots aquells productes que menystenen la pròpia cultura, però ni és així, ni segurament ho serà a curt termini.

I no ho és per molts motius:

El primer perquè ens han educat en l'autoodi, en la manca d'autoestima, i d'indicadors n'hi ha a milers,

Segon perquè el franquisme va tenir èxit i lo pitjor de tot és que ens ho amaguen o ens ho amaguem nosaltres mateixos.

Tercer perquè el pacte de la transició es va fer entre les forces totalitàries i anticatalanes, els franquistes i els comunistes.

Quart, i en referència a lo esmentat anteriorment, el sistema educatiu es va bastir de personal comunista o postfranquista, i es va fer creant uns continguts adreçats a “no molestar” els postfranquistes i la immigració espanyol.

Cinquè, perquè els mitjans de comunicació de referència han creat un clima de menyspreu a tota la catalanitat sota el vernís d'un cosmopolitisme banal.

Per això la societat civil catalana resta travada i impassible davant de les agressions i els insults de les distribuïdores de cinema, i per això només una minoria conscienciada en els drets humans i de les cultures farem un boicot permanent a les sales de cinema de Lleida, Cinemes Alpicat, Principal, i Rambla, la resta s'ho continuarà mirant igual que aquells negres que se sentien avergonyits del color de la seva pell, o d'aquells jueus que els agradava anar disfressats de nazis.
Moisès Martí

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/157976

Més sobre Autoodi (60)

• Defensar "lo nostro" (Maribel Servera) (testimoni, 25/02/2014)
• Barcelona Global veu en el català “una barrera” (notícia, 20/07/2012)
• Una exposició (Blanca Serra i Puig) (testimoni, 06/02/2012)