Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Consultes, cafè amb llet i salfumant

7-Mar-2010

Opinió | Pere Antoni Pons
Consultes, cafè amb llet i salfumant
Pere Antoni Pons | 07/03/2010 | Vistes: 109
Valoració

* Puntuada amb 5 estrelles de 5
* Puntua-la amb 1 estrelles
* Puntua-la amb 2 estrelles
* Puntua-la amb 3 estrelles
* Puntua-la amb 4 estrelles
* Puntua-la amb 5 estrelles

Totes aquestes consultes sobre la independència que des de fa mesos s'estan celebrant en diferents pobles i ciutats de Catalunya (les darreres varen tenir lloc el diumenge passat) estan molt bé i poden tenir la seva utilitat a l'hora de normalitzar i de donar projecció mediàtica a un debat que, fins fa poc més d'una dècada, la majoria de gent no s'atrevia ni tan sols a concebre o a plantejar, de tan llunyà, impossible i extraterrestre com semblava. Organitzar un referèndum, encara que sigui simbòlic, per demanar als ciutadans d'un país -en aquest cas, Catalunya- si volen ser lliures o bé volen seguir formant part de l'Estat -en aquest cas, Espanya- que els acull o els esclafa és, no cal allargar-s'hi, un símptoma indiscutible de salut democràtica.

Ara bé: les esmentades consultes, i el debat que susciten entorn del tema de la independència, també tenen un perill. El d'acabar-se convertint en una excusa o en una coartada per tal de no afrontar unes qüestions nacionalment molt més delicades i urgents que no pas la de la independència. La qüestió de la llengua, per exemple. Ja sé que algú pot dir-me que el tema de la independència és més important que el de la preservació de la llengua perquè, en el supòsit que s'acabàs aconseguint, el futur del català estaria assegurat -ara estic parlant només del Principat, naturalment: la realitat de les Illes Balears i del País Valencià no permet uns supòsits tan audaços.

Qui ho digui, tendrà raó. Però només a un nivell teòric, o a mitges. Vull dir que, en el cas hipotètic que es pogués celebrar un referèndum oficial, de resultats vinculants, llavors sí que tendria sentit concentrar-se a obtenir una victòria a favor de l'emancipació nacional, obviant el retrocés evidentíssim que està patint l'idioma. Tendria sentit, és clar, perquè, amb la independència, en un tres i no res aquest retrocés es podria corregir, o minimitzar. El problema és que totes les consultes que fins ara s'han celebrat -i les que, en un futur immediat, està previst que se celebrin- han estat i seran purament oficioses, és a dir, no han tengut ni tendran cap incidència real. El que sí és una realitat inapel·lable, en canvi, és que el català cada vegada és més estranger a Catalunya.

Ho he dit altres vegades, però no em cansaré de repetir-ho: al Principat, els grans responsables del retrocés de l'idioma són, actualment, els propis catalanistes, molts dels quals creuen que, per demostrar l'amor que diuen sentir pel país, n'hi ha prou de llançar dues consignes antiespanyoles, d'embolicar-se cada cert temps amb la senyera i de votar cada quatre anys a favor d'ERC o de CiU (o, aviat, a favor de Reagrupament o del partit que munti Joan Laporta). Una cosa són els gestos i la retòrica, però, i una altra cosa ben diferent és la coherència. I és que no bastarien els dits de vint mil mans per comptar tots els suposats catalanistes que, en la vida de cada dia, es passen al castellà quan han de demanar un cafè en un bar o han d'explicar a un taxista el lloc on volen que els porti. I tot això, alerta, sense que els seus interlocutors els hagin mostrat cap mena d'hostilitat o els hagin dit que no els entenen.

I compte: que cadascú parli com li passi pels nassos. Però -per favor-, que els catalanistes idiomàticament inconseqüents després no s'eximeixin de culpa apel·lant a la xenofòbia o a les males arts -perfectament reals, d'altra banda- d'una part significativa de la societat espanyola a l'hora d'explicar per què la llengua catalana es va dissolent, a marxes forçades, com un miserable terrosset de sucre dins la tassa de cafè amb llet de la multiculturalitat i, sobretot, dins l'olla de salfumant de l'espanyolitat.
Pere Antoni Pons

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/consultes-cafe-amb-llet-i-salfumant.html

Més sobre Paraules i fets en la defensa del català (324)

• encià [Vídeo] Alberto Fabra torna a 'triomfar' parlant valencià a Les Corts (notícia, 29/09/2014)
• El què és irrenunciable de la Llei del cinema (Plataforma per la Llengua) (testimoni, 04/08/2014)
• La nova llei del cinema elimina les quotes de doblatge en català (notícia, 23/07/2014)