Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

El passat, el present i el futur segons José Ramón Bauzà

9-Mar-2010

Opinió | Guillem Frontera
El passat, el present i el futur segons José Ramón Bauzà
Guillem Frontera | 09/03/2010 | Vistes: 270
Valoració

* Puntuada amb 5 estrelles de 5
* Puntua-la amb 1 estrelles
* Puntua-la amb 2 estrelles
* Puntua-la amb 3 estrelles
* Puntua-la amb 4 estrelles
* Puntua-la amb 5 estrelles

José Ramón Bauzà repeteix molt que té criteri propi, de manera que no podem atribuir a males amistats ni a bones influències el seu ideari o, per dir-ho en minúscules, les seves opinions. Òbviament, una qüestió tan complexa com és la cosmovisió d'una persona no es pot encabir en un article -o servidor me'n sent incapaç. No obstant això, darrerament ha mostrat alguns pilars d'aquesta cosmovisió que ens poden orientar sobre la personalitat de qui ha estat confirmat com a president del PP a la nostra regió. No hi ha hagut sorpreses.
Així, José Ramón Bauzà va deixar anar una declaració de principis una mica decebedora, perquè afecta una actitud d'humanisme depauperat, culturalment molt feble i d'una politiqueria vulgar. Va dir que ell mira al futur i no al passat -pel mirall retrovisor.

La imatge és deplorable des de qualsevol interpretació que en vulgueu extreure. El passat hi és tractat com un material que només ens pot dificultar l'acció present, però no com el llibre del qual podem aprendre, perquè hi són escrits els nostres orígens, els nostres encerts i els nostres errors. D'alguna manera, el passat és allò que ens dóna identitat, i renunciar-hi ens condemna a començar des del buit. És clar que el passat del PP illenc presenta capítols incòmodes, sobretot relacionats amb la l'etapa de corrupció més gran de la nostra història recent. Com menys se'n vulgui parlar en el si del PP, més creix en la memòria popular. Per posar-ne un exemple, que el PP es desentengui de Jaume Matas no farà oblidar, ans al contrari, que Jaume Matas fou el PP i que, durant els seus mandats, tot el partit li retia diàriament el dubtós homenatge de la unanimitat.

(Igualment, com més s'oposa el PP a la restauració de la memòria històrica, més s'expandeix el terreny que suposadament pretendria mantenir ocult). Però el passat també és aquest paratge que podem redimir -amb humilitat, amb l'autocrítica, que no confondríem mai amb l'autoflagel·lació. I, de la redempció, n'eixim purificats i enrobustits. Fins en Rouco Varela ho admetria. Les frases d'aquest estil -no voler mirar al passat- es completen amb la consideració del futur com a territori a conquerir, com a ideal de perfecció. I, així, on queda el present? El present és la babèlica confusió de llengües en el si del PP: realitat i metàfora, alhora, d'una formació que, per sumar, es deixa arrossegar cap a les línies que limiten amb uns territoris políticament abruptes i equívocs.

Respecte de la llengua, hi conviuen una sèrie d'opcions contradictòries, però, com sol passar en aquest partit, cada dies se senten menys, fins a silenciar-se, les veus coincidents amb les d'aquells fundadors del partit que possibilitaren les bases de la normalització lingüística i l'encaix del català en l'Estatut. El present és que centenars de militants del PP esbronquen Joan Flaquer perquè s'hi adreça en català, i aquests són els que proclamen la llibertat de llengua. D'altra banda, el mateix José Ramón Bauzà no admet que la llengua que parlam sigui català, i aporta arguments d'un admirable calat científic com que gat no és moix ni tassó és got -per la mateixa raó l'espanyol deixaria de ser la llengua que es parla a l'Argentina o a Andalusia.

En fi, amb una base lingüística de tant de pes, treballam el present amb els ulls posats en l'experiència segregacionista valenciana, en la qual el PPV patrimonialitza l'anticatalanisme -amb la qüestió lingüística de punta de llança- com a força electoral: amb majories absolutes. Però la consecució del poder per la via democràtica no sempre implica la democratització de la vida. Darrera oportunitat: algú té confiança en José Ramón Bauzá per regalar-li i comentar amb ell els Quatre Quartets de T.S. Elliot? "El temps present i el temps passat / potser són ambdós presents en el temps futur / i el temps futur contingut en el temps passat / si tot el temps és eternament present..." No és una endevinalla.
Guillem Frontera

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/el-passat-el-present-i-el-futur-segons-jose-ramon-bauza.html

Més sobre Iniciatives lingüístiques del PP, C's i alguna del PSOE (645)

• Roger Buch analitza en un llibre l'ofensiva del PP contra la llengua (notícia, 24/05/2014)
• C's vol els programes de l'Orquestra Nacional de Catalunya en castellà (notícia, 18/02/2014)
• Crítiques al consistori de Montuïri per comunicar-se tot just en castellà (notícia, 21/08/2013)