Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

El temps i la llengua

8-Abr-2010

Opinió | Joan Melià
El temps i la llengua
Joan Melià | 08/04/2010 | Vistes: 105
Valoració

* Puntuada amb 5 estrelles de 5
* Puntua-la amb 1 estrelles
* Puntua-la amb 2 estrelles
* Puntua-la amb 3 estrelles
* Puntua-la amb 4 estrelles
* Puntua-la amb 5 estrelles

Exercir la docència et fa molt conscient del pas del temps. Cada nou curs et distancia un any més dels alumnes. Tu ets un any més vell i ells, en relació amb tu, són un any més joves. Segons en quin nivell exerceixes, comences a fer classes amb cinc anys més que els teus alumnes i quan te n'adones tens alumnes que nasqueren quan tu ja tenies cinc o sis triennis reconeguts.

Però també t'evidencia l'evolució de la llengua, sobretot si és la teva matèria. Un dia descobreixes que hi ha paraules i expressions que consideres normals (els teus primers alumnes també les hi consideraven) que són gairebé insòlites als alumnes d'ara. I també t'adones que aquella fonètica empobrida (mancada de segons quins sons) que abans només era present en pocs alumnes, avui dia gairebé s'ha generalitzat. No sols perquè hi ha més alumnes d'origen lingüístic al·lòcton, sinó perquè també afecta els que, familiarment, són catalanoparlants. Vacil·lacions, per exemple, en la distinció b/v, en l'obertura i tancament de les vocals, en la sonoritat i sordesa de les esses, però sobretot la impossibilitat de molts d'ells de pronunciar la l velaritzada, pròpia del català (és a dir, d'evitar la l bleda) o la ll i, en conseqüència, de distingir, per exemple, lloc de joc o llot de iot. Aquests canvis afecten sobretot els joves; no sols els d'ara, sinó també uns que ho eren fa ja una partida d'anys i s'avançaren en aquest empobriment articulatori.

En trobam exemples pertot; també entre professionals amb tanta de projecció pública de la seva veu com els polítics, els actors o, fins i tot, els docents i els locutors. Aquest fenomen ha estat afavorit pel contacte intens amb el castellà, una llengua que no té aquests sons o que els ha perduts. De vegades ha estat una pèrdua cercada per la voluntat d'amagar l'accent mallorquí en parlar en castellà o, quan les pèrdues es localitzaven sobretot a Palma, per no parèixer de poble. La força amb què l'empobriment fonètic s'ha estès s'explica també perquè l'entorn familiar ha deixat d'exercir la funció educadora, des d'aquest punt de vista. Abans, els pares solien corregir els infants si detectaven que no articulaven bé algun so. Avui sembla que això no passa, o passa poc; si no, no s'explicaria que hi hagi tants de pares que tenen una fonètica bona amb uns fills que, en canvi, presenten les deficiències que hem esmentat. Fins i tot, en determinats casos, hi ha diferències entre germans. És una llàstima aquesta renúncia familiar perquè quan són infants és quan més fàcil és reparar les mancances articulatòries.

En ser adults és més costós incorporar nous sons en el sistema fonètic personal, però no és impossible. Ho he vist en molts d'alumnes. Ho evidencien alguns professionals de la locució que, amb relativament poc temps, han corregit la seva pronúncia. També ho demostra la millora, amb relació a fa una partida d'anys, en la cura per la bona articulació que s'ha produït entre els nostres actors. No fa gaire que, en unes proves orals, he pogut comprovar que els examinands amb millor fonètica havien rebut formació teatral durant la seva infantesa.
L'empobriment de la capacitat articulatòria no és només lamentable perquè col·lectivament desvirtua el mapa dels sons de la nostra llengua, sinó que també ho és individualment perquè redueix la flexibilitat articulatòria personal i, en conseqüència, la capacitat d'adaptació a la pronúncia correcta dels sons d'altres llengües.
És cert que les llengües canvien amb el pas del temps, però això no vol dir que no hàgim de procurar evitar que aquesta evolució les (i ens) empobreixi.
Joan Melià

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/el-temps-i-la-llengua.html

Més sobre Empobriment del català (54)

• Marta Garcia: 'La publicitat és plena d'errors lingüístics' (notícia, 05/09/2014)
• Autoodi lingüístic (Odei A.-Etxearte) (testimoni, 27/08/2014)
• El debat Garolera, en un clic (notícia, 04/06/2014)