Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Els enemics de l’ànima

11-Abr-2010

Opinió | Joan F. López Casanovas
Els enemics de l’ànima
Joan F. López Casanovas | 11/04/2010 | Vistes: 48
Valoració

* Puntuada amb 0 estrelles de 5
* Puntua-la amb 1 estrelles
* Puntua-la amb 2 estrelles
* Puntua-la amb 3 estrelles
* Puntua-la amb 4 estrelles
* Puntua-la amb 5 estrelles

Regirant papers antics d'arxiu a la recerca de sermons del segle XIX, n'havia d'escollir un i l'he triat pel títol: Sermó del Luxe (en realitat posa "lujo"; la castellanització lèxica era molt forta ja a finals d'aquell segle). Consta que va ser predicat la tercera tarda de quaresma el 24 de març de 1878 a la catedral de Menorca. El predicador advertia als fidels sobre "los inimics de l'ànima", que, com deu saber tot bon cristià, són el dimoni, el món i la carn. El Príncep de les Tenebres sovint adopta formes encantadores, elegància de cursos Dale Carnegie. En parlar del món, no es referia, però, a "aquest globo qui nos sosté ni estos cels qui nos cobreixen, sinó los hòmens mundans qui nos rodeen". Si, a més a més, el cos humà, la carn, es deixa arrossegar per "los més penosos i desordenats apetits", el resultat que n'obtenim són "les conductes relaxades d'aquells malvats que corrompen la societat". Vet aquí, segons l'orador sagrat, l'origen de la corrupció.

La moral doctrinària esdevé una mica sibil·lina en aquest sermó. El problema no és tant que hi hagi luxe als palaus (allà l'eclesiàstic considera "natural" que n'hi hagi); el problema rau en aquells homes i dones que es troben "devorats d'un loco frenesí per aparèixer a la vista de los demés ab tot lujo i ostentació", un furor desmesurat "major de lo que los permeten les sues circumstàncies". Ateses, doncs, aquestes circumstàncies, la pregunta que el jutge Castro podria fer-se seria si els vividors a un palauet com el del carrer palmesà de Sant Feliu, amb la seua conducta, superaven amb escreix l'ostentació que era possible esperar de llur natural condició. Si el tribunal que ha de jutjar el cas Matas fos eclesiàstic, és possible que el judicàs d'acord amb aquest criteri. A mi em pareix un tant arbitrari, però potser els defensors de la causa de don Jaume s'hi hagin pogut agafar. És una idea.

Dijous passat, al programa de Manuel Fuentes El Matí de Catalunya Ràdio entrevistaren Rafael Perera i, minuts més tard, Miquel Ramis. Em va sorprendre que l'advocat mallorquí no acceptàs, d'entrada, que el locutor pronunciàs el seu llinatge amb fonètica oriental: Perera, segons la meua fonètica menorquina, té la primera vocal neutra, la segona e tancada i la a final, neutra com la e primera. Si no vaig errat, en mallorquí la pronunciació del mot no canvia. El Sr. Perera, però, va fer rectificar en Fuentes exigint-li per al seu nom una pronunciació vocàlica clarament diferent: tancada, tancada i a medial i oberta; o sigui, com en valencià o com en castellà. De fet, l'entrevistador parlava català i l'entrevistat responia en castellà. No li discutiré jo el dret que els empara en qüestions d'ús idiomàtic. Tanmateix, em va semblar que açò del cognom era una manera de marcar distàncies amb els de l'emissora des de bon començament. Així, no va acceptar tampoc les imputacions al seu defensat contingudes en preguntes del locutor, com es podia esperar d'aquest famós defensor dels casos de presumpta corrupció que afecten diferents personatges del PP a les Illes. La frase "normal i corrent", per qualificar fets que succeeixen amb freqüència, és expressió col·loquial tant en castellà com en la nostra llengua, i el Sr. Perera la va emprar per referir-se als ingressos que el Sr. Matas no ha declarat a Hisenda. La resposta és sorprenent. Per molt que acceptar doblers en negre pugui ser un fet normal i corrent en societats com la nostra, açò constitueix una il·legalitat manifesta i, per tant, punible i perseguible. I atesa la "natura" del personatge (exministre, expresident de les Illes Balears, funcionari de l'administració d'hisenda...), resulta a més un exemple dolentíssim.

Per cert, sense entrar en el contingut del que va dir el Sr. Ramis en defensa de l'honorabilitat qüestionada del seu partit, ell va emprar un mallorquí bastant digne.
Joan F. López Casanovas

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/els-enemics-de-l-anima.html

Més sobre Autoodi (60)

• Defensar "lo nostro" (Maribel Servera) (testimoni, 25/02/2014)
• Barcelona Global veu en el català “una barrera” (notícia, 20/07/2012)
• Una exposició (Blanca Serra i Puig) (testimoni, 06/02/2012)