Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Com pronunciem el valencià? (i III)

12-Abr-2010

Com pronunciem el valencià? (i III)
CLAR I EN VALENCIÀ
12/04/10 06:00 - Eugeni S. Reig -

Dur a terme unes tals substitucions és una pèrdua per a la nostra llengua molt més important que no ho sembla, perquè ens fa perdre la nostra personalitat diferenciada.

Si ens hi fixem una miqueta, ens adonem de seguida que dels huit sons que estem perdent, set no els té el castellà i l'altre, el so lateral palatal sonor, està perdent-lo. Si perdem els huit sons especificats, el valencià tindrà una sonoritat quasi idèntica a la del castellà.

¿Quines són les causes que originen aquest empobriment fònic en el valencià? Les causes són diverses. Vegem-ne les més importants.

La primera causa és la presència aclaparadora del castellà, hui en dia omnipresent en els mitjans de comunicació, en l'ensenyament, en el carrer, en tots els llocs.

La segona causa és la poca estima que tenim els valencians per la nostra llengua, la llengua que ens hem passat de pares a fills durant un bon grapat de segles. En lloc de considerar-la com un bé cultural importantíssim, la menyspreem i la considerem com una cosa de poc valor que només aprofita per a anar per casa. Considerem que la llengua important —l'única llengua important— és el castellà i intentem imitar-lo, fins i tot de manera inconscient. Lamentablement és bastant corrent l'actitud de considerar que els parlars valencians que conserven la seua sonoritat genuïna fan «de poble» mentres que el valencià que té la sonoritat pròpia del castellà és «més fi», «més elegant». És una actitud d'autoodi deplorable i destructiva.

La tercera causa és la pèrdua d'autoritat, tant dels pares i resta de membres de la família, com dels mestres. Abans, si un xiquet pronunciava malament algun so li deien: «això no es diu així, és diu aixà». I el corregien. I no era només la família o el mestre qui el corregia: si el xiquet pronunciava malament, la gent se li burlava. Les persones del seu entorn, els mateixos amics, el ridiculitzaven. Actualment això ja no passa. Ara no es corregixen els defectes de pronúncia dels xiquets, i els infantilismes fònics es perpetuen i es consoliden. I cada volta es generalitzen més. Als xiquets, per falta d'interés, d'atenció i d'autoritat dels adults, no els ensenyen a parlar correctament. I quan eixos xiquets arriben a adults, per un problema de peresa mental i de menfotisme lingüístic, no fan cap esforç per a autocorregir-se. I per eixe motiu la llengua es degrada i s'empobrix fonèticament cada volta més.

La quarta causa és que la universitat no ensenya als futurs mestres, tan de primària com de secundària, la importància que té pronunciar correctament el valencià, amb tota la riquesa de sons propis de la llengua. Tan poca importància donen a la fonètica valenciana que molts d'ells —no tots, ni de bon tros, afortunadament— pronuncien incorrectament el valencià que parlen. No és gens difícil trobar professors universitaris que siguen ieistes, betacistes, que apitxen, que facen les eles completament alveolars i que alveolaritzen la prepalatal fricativa sorda, tot alhora. I si volem que es consciencien els formadors, en primer lloc s'han de conscienciar els formadors de formadors. Si la universitat no pren consciència de la importància de salvar la fonètica tradicional valenciana, no la salvarem.

La cinquena causa són els mitjans de comunicació audiovisuals, sobretot la televisió. El valencià que es parla a la televisió influïx moltíssim en la població en general i, de manera molt especial, en els més jóvens. És imprescindible que s'elabore un llibre d'estil per a la RTVV en el qual s'especifique molt clarament que s'han d'evitar defectes de dicció tan colpidors com el ieisme, el betacisme, el tancament de les «e» i les oo obertes, etc. Actualment, encara que semble mentida, la RTVV no té cap llibre d'estil. L'elaboració d'aquest llibre d'estil és una de les tasques importantíssimes que té pendents l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Una eina que podria ajudar a millorar molt la pronúncia dels més jóvens, tant en les escoles com en casa, seria un videojoc en el qual es premiara la pronúncia correcta i es penalitzaren els defectes fònics. El videojoc hauria de ser possible instal·lar-lo en qualsevol ordinador. Hauria de tindre un espectògaf a fi que els participants pogueren veure la qualitat dels seus sons. Per a jugar, els jugadors disposarien d'un bon grapat de fitxes (500 o 1000) que estarien enregistrades en el mateix videojoc. Cada fitxa tindria una frase en valencià no gaire llarga. Podria ser un vers, un refrany, una dita, una cançoneta o qualsevol parèmia, però no necessàriament. També podrien ser frases qualsevol com, per exemple, «el conill menja herba verda». Cada jugador pitjaria en un lloc determinat i li eixiria una frase que hauria de llegir intentant pronunciar correctament tots els sons. Ell veuria el resultat de la seua pronúncia en l'espectògraf, en la pantalla de l'ordinador però, a més, l'ordinador li donaria automàticament una puntuació. La puntuació seria conseqüència de la manera de pronunciar. Es premiaria amb punts positius no ser ieista, no ser betacista, pronunciar les vocals tòniques obertes amb l'obertura adequada, no ensordir les esses sonores, no ensordir la prepalatal africada sonora, pronunciar la t del grup -nt a final de paraula, pronunciar correctament les erres simples i les múltiples, donar a la «ele» la ressonància velar pròpia de la nostra llengua, no pronunciar la prepalatal fricativa sorda com a sibil·lant, pronunciar clarament totes les consonants dels grups trans-, subs-, obs-, -ts, -nys, -lls, etc. Podrien jugar diversos jugadors, cadascun dels quals llegiria diverses fitxes (per exemple, 25 cada u) i en la pantalla es veuria un diagrama de barres de manera que, a mesura que els jugadors anaren sumant punts, les barres anirien sent més llargues. Guanyaria el que més punts aconseguira i que, per tant, tindria la barra més llarga en el diagrama. Aquest videojoc hauria de distribuir-se gratuïtament enregistrat en un CD en els centres d'ensenyament primari, secundari i superior. També seria adequat que es poguera copiar d'internet de manera gratuïta.

Encara estem a temps de salvar la pronúncia tradicional valenciana. Només cal que els valencians vulguem fer-ho.
Darrera actualització ( Dilluns, 12 d'abril del 2010 06:00 )
Eugeni S. Reig

Origen

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/156910.html

Més sobre Empobriment del català (54)

• Marta Garcia: 'La publicitat és plena d'errors lingüístics' (notícia, 05/09/2014)
• Autoodi lingüístic (Odei A.-Etxearte) (testimoni, 27/08/2014)
• El debat Garolera, en un clic (notícia, 04/06/2014)