Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Un bilingüisme curiós

29-Gen-2010

Un bilingüisme curiós
pmayans | Principat de Catalunya | divendres, 29 de gener de 2010 | 18:05h

La Llei de política lingüística, de 1998, estableix als articles 32.3 i 35.2 que:

La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector.

(Ara bé, en aquesta part del nostre país (1), el compliment de la Llei depèn molt de context sociolingüístic en què es troba l'establiment i de la voluntat de les diverses administracions a l'hora de fer-la acomplir (malgrat la tebiesa del nostre Govern mireu aquesta notícia dels "defensors de la -seva- llibertat") o a l'hora de donar una llicència d'obertura en el cas d'un ajuntament (en els documents adjunts trobareu la imatge de dos establiments que fa poquíssims mesos han estat oberts al centre de Mataró)...

(1)Malgrat tot els malgrats, només cal traspassar "la frontera" amb el País Valencià, amb la Franja o amb la Catalunya Nord per adonar-se dels avenços que s'han produït al Principat de Catalunya, és a dir, per adonar-nos de què vol dir tenir política lingüística o no tenir-la (o, de fet, tenir-la en contra)





Haig de confessar que fa uns anys pensava que posar en un cartell dilluns/lunes xarcuteria/charcuteria o, com en el cas d'alguna estació e RENFE, posar via/vía era, senzillament, tractar de ximples les persones d'origen castellanoparlant i, sobretot, era visualitzar que no calia fer cap esforç per entendre el català.

No és que hagi canviat de pensament, però en molts contextos sociolingüístics del nostre país el fet que, com a mínim, hi hagi una versió en català demostra una certa voluntat d'acomplir les lleis de les quals ens hem dotat democràticament i una certa voluntat de respectar la llengua (i els parlants, és clar) del país. També sé que, a voltes, només s'acompleix la lleis en els cartells exteriors i fixos i que, un cop a dins de l'establiment, el català és totalment absent.

Ara bé, el que m'he trobat en una botiga de l'eixample barceloní sí que és realment curiós: fixeu-vos en la fotografia que acompanya aquest apunt. És com si el tema català/castellà fos com aquells alumne/a del llenguatge pretesament no sexista (en aquest cas també hi ha discrepàncies importants, com la que podem veure en aquesta Declaració sobre el gènere de la Universitat de les Illes Balears). Imaginatiu sí que és, però també és cert que reforça la idea que, a Catalunya, és igual una llengua que una altra i, si volem garantir la continuïtat del català, sabem que si no es privilegia el català en alguns àmbits al final acabarà sent prescindible.

La meva idea de com hauria de ser (que, de fet, és molt semblant a allò que estipula la Llei de política lingüística) no és ben bé la d'aquest rètol. En establiments dedicats a l'atenció d'un públic establert a Catalunya (la immensa majoria d'establiments) el català ha de ser la llengua predominant (per sort o per desgràcia el català i el castellà són llengües que s'assemblen molt i no cal patir per la comprensió: és com quan nosaltres anem a Itàlia i llegim saldi, ràpidament sabem de què estan parlant). En establiments pensats per a un públic més internacional (turístic bàsicament), tot i que el català ha de mantenir un paper principal, escrit, per exemple, amb lletres més grans, hauria d'anar acompanyat de les versions espanyola, francesa, anglesa...

La visualització de la llengua del país és una manera que la gent l'aprengui pràcticament sense adonar-se...
Pere Mayans

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/157490

Més sobre Bilingüisme (63)

• Xammar i el bilingüisme (Eugeni Xammar i Puigventós (Mirador Xammarià)) (testimoni, 11/01/2013)
• És natural el bilingüisme? (Elsa Álvarez Forges) (testimoni, 04/08/2011)
• Desemmascarem-los! (Joaquim Torrent) (testimoni, 25/11/2010)