Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Bernat Pujol: “Jo no em puc sentir d’Espanya”

Diari de Balears - Raphel Pherrer 3-Set-2010

Balears | Balears
Bernat Pujol: “Jo no em puc sentir d’Espanya”
Raphel Pherrer | 03/09/2010 | Vistes: 359

* Actualment puntuat amb 3 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

Font: youtube.com
Neix a Ciutat el febrer de 1951 sota el signe d'aquari, però diu que no creu en els designis astrals, a pesar que en el seu cas hi ha coincidències, perquè els adscrits a aquest signe zodiacal són persones creatives i que diuen les veritats a la cara, com ell. Les principals pinzellades de la seva infantesa són escenes familiars en una casa de camp dels seus pares a la carretera de Sineu, amb la pau d'aquell indret; però té un mal record del primer col·legi on començà a formar-se, perquè -segons ell- aleshores les monges de la caritat de La Soledat inoculaven als alumnes tota una sèrie d'idees pulcrament sintonitzades amb la ideologia franquista, pròpia de l'època, i allò el va traumatitzar. Més endavant, després de treballar un temps de comptable, partí cap a París per estudiar escenografia teatral.

Recorda aquella experiència com un alliberament, perquè conegué gent interessant, que s'avenia amb les seves aspiracions artístiques i llibertàries concepcions ideològiques. En retornar, estudià intensivament amb mestres de l'escena i després començà a fer feina d'actor, a dirigir teatre i a dissenyar i confeccionar vestuari. Tot això sense deixar de desenvolupar les seves aspiracions pictòriques. Durant els anys 80 fundà el grup Taula Rodona amb Adolfo Díez i des de 1987 dirigeix el grup Sa Boira, els actors i les actrius del qual són cecs afiliats a l'ONCE. Actualment té dues cites extremadament populars amb el públic, ja que cada any dirigeix L'adoració dels Reis i el Viacrucis, de Moyà.

Què és allò que us enganxa del teatre?
És una cosa molt especial, no ho pots fer si no t'agrada. Jo crec que allò que m'agrada i que té un cert morbo com a actor és que et transformes en una altra persona i aquest fet d'assolir una personalitat d'un altre sempre m'ha interessat. M'agrada molt.

I també us satisfà la societat on viviu?
Hi ha coses que m'agraden i d'altres que em desagraden molt. La política actual és totalment decebedora, una "porqueria". Jo crec que els polítics haurien d'estar al servei del poble i veim que la majoria fa tot el contrari.

Se us ocorre cap sortida per a aquesta situació?
Que els polítics siguin totalment diferents.

Tot i això, anau a votar?
Sempre he anat a votar, però la situació fa pensar a no fer-ho. Però si no votes, afavoreixes segons què! I, sobretot, et demanes per a què serveix el vot.

Creis que els mallorquins som propietaris de nosaltres mateixos, que decidim sobre la nostra història?
L'assumpte ens ha fugit de les mans. Estam venuts a tota una sèrie de coses. Basta veure com està Mallorca avui dia. El paisatge, l'Arenal, Cala Major, Magaluf, la casta de turisme que ve... És una brutor. No ho controlam.

Quina és la paraula que definiria l'actitud dels mallorquins que han propiciat aquesta situació?
Cobdícia, pura i dura.

Amb tot i això, cap a quins personatges públics podeu arribar a sentir una certa admiració? És necessari acudir a la història?
Admir moltíssim Ramon Llull i, quant a persones actuals... Em poses en un dilema... Bé, sí, admirava Nadal Batle, per una sèrie de coses que va fer; també record Ramon Aguiló amb satisfacció. Però em costa moltíssim trobar-ne més!

Encara són vives les il·lusions de la jovenesa?
Són les mateixes, però hi ha coses que canvien. La mort dels pares, per exemple, fa canviar moltes coses: la mentalitat, la manera de veure la vida. Però quant a il·lusions, no me'n puc queixar, perquè des de fa anys faig una feina que m'agrada moltíssim.

De quin treball estau més orgullós?
Del viacrucis, per exemple, que és una dramatúrgia -no una obra de teatre pròpiament-. Quan començàrem, mai no pensàrem que es faria cada any, que es convertiria en un clàssic, igual que L'adoració dels Reis, que no es fa amb actors, sinó amb gent coneguda de la societat mallorquina. I també estic especialment satisfet de Les troianes, que vàrem representar amb els cecs i és una obra dificilíssima que va sortir molt digna.

El teatre regional mallorquí ha passat a la història?
És una llàstima que no es representin aquelles obres, perquè hi ha bons autors: Joan Mas, Lluís Segura, Mingo Revulgo; tota la primera part d'Alexandre Ballester és fantàstica. Però avui dia tot això s'oblida, malgrat que és l'arrel del teatre d'aquí. Cada any hi hauria d'haver un muntatge de teatre regional.

Ara hi ha pocs autors teatrals, en general. Això vol dir que la societat té poca consciència, que ja no vol o no pot evidenciar els enverinaments, via orella, com al Hamlet? Està "tocada" la consciència col·lectiva?
S'escriu teatre, no tant com abans. Però també és cert que llegesc moltes obres d'autors d'aquí que mai no es representen. I per què s'agafen autors de la quinta punyeta, una cosa freda, que no t'ha tocat gens ni mica i que quan surts dius "però bono, i què ens han contat, aquí?". Ara mateix he llegit Sang aliena, de Miquel Àngel Vidal, i pens que s'hauria de representar; la vaig trobar fantàstica, escrita d'ara mateix.

Però la indústria teatral i la iniciativa institucional no donen suport a tot això.
Exacte. Donen un premi i diuen que estrenaran aquella obra, però llavors en passen sobiranament! Tot això és a causa de la mancança d'una política teatral ben portada.

Parlant de polítiques escèniques i "escenificades", què passa amb el teatre Principal, que sempre va del bony a la bua.
(Sospira) Des de fa un caramull d'anys hi ha hagut un seguit de coses que no s'entenen; per començar, els anys que va estar tancat, que fou in aeternum. Llavors es tornà a obrir, sempre amb problemes interns. I jo crec que és una mica perquè els polítics no s'entenen; jo he vist darrerament que Joan Arrom intentava fer una cosa una miqueta coherent, però hi ha hagut molts estira-i-amolla...

Per ventura la coherència xoca amb el criteri dels polítics.
Sí, aquí s'hi fica molt la part política. És vergonyós. A més a més, hi ha una cosa claríssima i és que de vegades posen al capdavant de la cultura una persona que és qui menys en sap. Record que quan comandava Dolça Mulet hi ficaren un director que no tenia ni punyetera idea d'allò que és un muntatge teatral. En aquells moments estaven preparant Carmina Burana, li feren una entrevista i quan llegies les seves respostes veies que no sabia si Carmina Burana era una obra de teatre, una òpera, un oratori... Però allà estava ell, de director del teatre Principal. I això passa en moltes altres coses.

Quins sentimens de pàtria i de "màtria" teniu?
Jo em sent mallorquí, primer de tot, però hi ha molta de gent d'aquí que se sent més espanyola que mallorquina!

I la vostra animeta, és espanyola?
Jo no em puc sentir d'Espanya. Allà hi ha tota una sèrie de gent que és molt negativa, com el batle de Calvià mateix. Són una gent infumable!

Hi ha dins el vostre cap alguna espira de nacionalisme? Val la pena lluitar en aquest sentit?
S'ha de lluitar, evidentment. Però no es lluita de la manera adequada. De vegades, els nacionalistes fan coses equivocades.

Diari de Balears - Raphel Pherrer

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Balears/j...

Més sobre Teatre (604)

• El Teatre de Barra torna a Santa Catalina aquest dijous (notícia, 21/10/2014)
• El Teatre del Mar afronta la situació límit amb un programa de fidelització per salvar-se (notícia, 18/10/2014)
• Dagoll Dagom reestrena per tercera vegada «Mar i Cel» (notícia, 18/09/2014)