Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Música
imprimir Imprimir

Indefinits: "Utilitzem el valencià per a dir el que pensem, no per a guanyar públic"

L'Informatiu - JUAN E. TUR 25-Gen-2012

ESTE DIVENDRES 27 PRESENTEN EL SEU NOU DISC A SEDAVÍ
"EL FUTUR ÉS ENCARA PROU INCERT". FOTO: L'INFORMATIU.
Indefinits: "Utilitzem el valencià per a dir el que pensem, no per a guanyar públic"
No són nous en açò, però el nivell aconseguit en 'Per no caure', el seu recentment publicat nou treball, fa d'Indefinits un grup a seguir bé d'a prop en este 2012 que acabem d'estrenar. La seua proposta, un punk rock cantat principalment en valencià, que la producció de Juan, guitarrista dels seus col·legues de Benito Kamelas, ha acabat d'afilar. D'ell, de la seua gestació, i de la dura vida d'un grup en estos temps de "lliure circulació de la cultura", parlem amb Fran, cantant de la banda.
J.E.T. 25 gener 2012
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 6 vots.


P: El disc es titula Per no caure (Mésdemil 2012), però no fa referència al títol o a cap frase de cap cançó. Para no caure d'on doncs?
R: Sí, és veritat i té una explicació. Nosaltres sempre hem sigut un grup que hem tingut molta feina, molts concerts, però d'un temps a ara açò s'ha parat. I hem pogut comprovar que no ens passa solament a nosaltres. Gent que està al nostre nivell, per així dir-ho, no ha tingut oportunitat de tocar en cap escenari gran, i estem tots molt parats; fins i tot els grups més destacats. Llavors pensem que, "per no caure", seria interessant traure un nou disc, oferir a la gent alguna cosa nova i vore si així es torna a activar eixa activitat.

P: El que m'explica contrasta amb la llegenda que, des que hi ha una "lliure circulació de la cultura", els músics viuen millor que abans. No és així?
R: Açò seria el normal i el correcte, però el problema és que fins i tot per a fer concerts calen diners, i diners no té ningú. Concerts es fan molt pocs i els que es fan els promou gent amb molt bona voluntat, però moltes vegades en condicions molt precàries, perquè cadascun posa el que té o lloga l'equip que li arriba amb el pressupost que disposa. I estem fent bàsicament coses d'estes: concerts amb plataformes, associacions culturals... Allò de que et cride algun ajuntament perquè actues en les festes del seu poble fa dos anys que s'ha acabat. Eixos, si s'endeuten lleugerament, és per a portar als de sempre. Eixa és una única "cultura" que circula lliurement.

La gent està molt mansa i potser açò afecta també al rock n' roll

P: Llavors no ha canviat res?
R: No, allò que impulsen les grans plataformes segueix sent el que circula. Però no solament el sistema és responsable d'açò, el consumidor també té la seua part de culpa. Perquè no sembla que el consumidor vulga una altra cosa. Nosaltres ho comentem moltes vegades: si s'organitza un concert i en el cartell no figura "fulanito de tal", la gent no va. Falta una cultura de l'interès per escoltar coses noves i açò per a mi sí és un problema.

P: És interessant açò. El públic hauria de manifestar-se d'alguna manera...
R: Sí, però a tots els nivells de la societat. La gent està molt mansa i potser açò afecta també al rock n' roll. Al cap i a la fi és una música que assenyala les coses que van malament, i a la gent potser no l'agrade que l'incomoden assenyalant la seua passivitat.

P: Ja que parla de rock n' roll, centrem-nos en el disc. Indefinits ja té dos anteriors, però este sona molt, molt bé, per sobre d'aquells, i em fa l'efecte que els mostra oferint un so que ja es podria qualificar de propi. Comparteix esta opinió o simplement ho veuen com un més?
R: Començàrem fa sis anys gravant la nostra primera maqueta, que és cert que no sonava molt bé, però per a nosaltres va ser molt important. Després Ni l'últim ni el primer va donar motiu a un bot més de qualitat; però este potser sí ha suposat dos passos més. Hem tingut més temps per a preparar-ho, el grup compta amb més mitjans quant a instruments i gravar-ho en Mésdemil li ha donat un toc de qualitat perquè els estudis estan prou millor muntats. Però el que li ha donat el toc fonamental és la presència de Juan 'El Loco', guitarrista de Benito Kamelas, que ha exercit de productor, ha estat donant-nos canya i ha tret de nosaltres tot el que hui dia som capaços de donar.

P: El resultat és molt bo.
R: Per a un grup ficar-se en un estudi és motiu de molta il·lusió, però també sorgeixen els conflictes. Però entres, treballes, patixes, rius, dónes tot el que tens... i el resultat final ha sigut este, així que estem molt contents.

P: Torneu en ell a barrejar llengües en les lletres de les cançons. Quin criteri seguiu per a determinar si una cançó és en valencià o en castellà?
R: No hi ha cap criteri. Escrivim en valencià perquè és la llengua en la qual ens comuniquem entre nosaltres i gastem el castellà perquè és aquella en la qual ens comuniquem amb els nostres pares i molts amics. Potser Jaume Baixauli (guitarra i veu) escriu més en valencià que jo, simplement perquè domina més els recursos de la llengua, mentre que jo em defense millor en castellà. Hi ha més en valencià en esta ocasió perquè per motius personals vaig estar una mica més distanciat del procés de composició, però no és alguna cosa en la que pensem massa.

P: En eixe sentit crec que se us podria englobar dins dels grups que canten valencià com un més, però a diferència de molts no feu del tema lingüístic o adjacents un assumpte cabdal de les vostres lletres. És casual o premeditat?
R: No és casual. Som sis persones que per la nostra banda tenim clar què és el que parlem i què és el que volem fer amb la nostra llengua, però el que no volem és continuar ni donar bola a aquells que utilitzen la llengua per a diferenciar o com un instrument polític, independentment del pal que siguen, perquè tota esta lluita creiem que a la fi ens afebleix. Nosaltres utilitzem la nostra llengua per a dir el que pensem, no per a guanyar eleccions ni guanyar més o menys públic d'un sector o un altre. El que importa és el que diem, allò que hem de estimar i el que hem de defensar.

P: Cantant en valencià, encara que es tanquen unes portes, s'obrin unes altres, encara que sembla que no per al punk rock o al rock dur, que no es veu en els cartells de festivals de referència. Senten que passa això o és una impressió meua?
R: No, tens tota la raó. En tot cas no crec que es dega a l'estil, sinó a la curiositat de la gent per descobrir altres grups. Si un vol que la seua música agrade, necessita que li escolten molt, però és difícil entrar en eixos cartells perquè hi ha grups que han d'entrar sí o sí, perquè si no la gent no va. Quasi caldria dir que no és ni culpa de l'organització, sinó del consumidor, perquè els consumidors, entre els quals m'incloc, cada vegada mostrem menys interès o curiositat per coses noves.

P: Indefinits té ara la primera cita per a presentar Per no caure este divendres a Sedaví.
R: Sí, hem triat la sala Paberse Matao per la senzilla raó que, com som d'Alfafar i esta sala és a Sedaví, ens permet posar-li-ho a la nostra gent el més fàcil possible perquè vinguen a vore'ns. A més hem deixat l'entrada molt barata perquè no falte ningú i siga una nit molt especial. A vore si rebentem la sala.

P: Però el futur passa per presentar-ho en molts més llocs. Quins plans tenen?
R: El futur és encara prou incert, perquè no tenim moltes dates tancades. Estem mirant sales on creiem que el concert ens pot eixir a compte, i per descomptat estem pensant en la possibilitat d'obrir altres portes en el mercat espanyol i a Catalunya. Però clar, cal mirar els números.

P: Açò pel que fa als concerts. Pel que fa al disc, han optat per la difusió lliure, però també pel format físic.
R: Sí, tenim el format CD para el que ho vulga físic, i des de fa un parell de setmanes qualsevol pot escoltar-ho i descarregar-ho gratis o realitzant una contribució voluntària a la banda. Hui dia la gent no compra discos i el grup ha d'assumir la despesa de gravar el disc, la qual cosa suposa una inversió important, i a més posar-ho a l'abast de tot el món perquè la font d'ingressos puguen arribar a ser els concerts. I així poder seguir treballant de cara a gravar un nou disc. Perquè encara ens queda força, i per precària que siga la situació ací no ens quedem.

P: Només per curiositat, podria dir-nos el que val el nou disc?
R: Cinc euros.

P: Llavors l'excusa d'aquells que asseguren no comprar discos "perquè valen 20 euros" estaria descartada.
R: Home, jo, com a comprador de música, també sóc contrari al fet que un disc valga 20 euros, perquè no podria comprar tota la música que m'agrada. Però si ens parem a pensar en què es gasta la gent normalment diners i el que costa, des de les copes o el tabac, a una entrada per a anar al futbol... caldria valorar com de car és comprar un disc. No obstant açò, cadascun té les seues preferències personals i es gasta els diners en el que vol. Nosaltres arribàrem a la conclusió que ni a deu euros aconseguiríem que el disc es venguera amb normalitat, per la qual cosa ho vam posar a cinc (encara que venent tots no ens done ni per a pagar el disc) i el que puguem traure ho estalviarem per a pagar el següent. Però no ens enganyem, hi ha molts que encara que diguen el contrari ni a cinc euros t'ho compren.
L'Informatiu - JUAN E. TUR

Origen


http://www.linformatiu.com/portada/detal...

Més sobre Cançó, rock, pop... (1922)