Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Sopar sagnant

Diari El Punt Avui - Dani Chicano 24-Gen-2012

Sopar sagnant
24/01/12 02:00 - Dani Chicano
[Tres dels personatges de ‘Sopar amb batalla', escrit i dirigit per Jordi Casanovas. Foto: BATALLERUS TEATRE.]
Tres dels personatges de ‘Sopar amb batalla', escrit i dirigit per Jordi Casanovas. Foto: BATALLERUS TEATRE.
1
Notícies de ...

Girona

Jordi Casanovas és possiblement un dels dramaturgs amb la imaginació més fèrtil i desbocada del panorama teatral català, i Sopar amb batalla n'és una altra mostra. Un grapat de joves intèrprets que acabaven la seva trajectòria a l'Escola d'Art Dramàtic Eòlia, de Barcelona, es van posar a les seves ordres durant sis mesos per bastir l'espectacle que havia de concloure els seus estudis. La figura de Casanovas és molt adequada per fer un treball d'aquesta mena, ja que està habituat a confegir els muntatges oferint als intèrprets unes premisses com a punt de partida i anar-les desenvolupant a través de les improvisacions. O, si no, amb un text molt obert, que es reescriu a mesura que transcorren els assajos, i els intèrprets hi van fent les seves aportacions.

A Sopar amb batalla, una parella, en Dani i la Cris, estrena habitatge, i hi convida a passar una vetllada al cercle íntim d'amistats d'ella, en el qual ell no encaixa gaire bé. Després d'un inici convencional, en què tot sembla que transcorre amb placidesa, el darrer convidat a arribar desencadenarà, amb una broma macabra que serveix de catalitzador dramàtic, un seguit de successos que no convé revelar –una constant en el teatre de Casanovas és la conveniència d'acudir a la sala amb poca o gens informació– per no espatllar l'efecte dels girs dramàtics ideats per l'autor. Només diré que la troca es va embolicant a poc a poc fins a límits inversemblants; surten a la llum uns quants secrets, es verbalitza allò que fa mal i la peça deriva, tot primer, en una mena de guerra casolana en què esdevé vital l'estratègia i tenir accés o controlar els subministraments, per acabar en una tragèdia amb aspectes poc tranquil·litzadors.

La il·lusió, el treball i l'esforç per mantenir un ritme altíssim –aspecte que s'aconsegueix, i es nota que s'han divertit– hi és a gavadals, i hi ajuda que la peça és, volgudament, molt coral, sense desequilibris entre els personatges, malgrat que el registre interpretatiu és certament irregular. Es tracta d'un bon treball de fi d'estudis, amb un text gens transcendent, un divertimento, però prou ben travat, sobre el qual cal dir, això sí, que segueix la preocupant tendència que mostren alguns dramaturgs catalans contemporanis de maltractar impunement la llengua, combinant de manera absolutament innecessària el català i el castellà. Potser n'hi ha que no consideren important aquest aspecte, i n'hi ha que, per justificar-ho, utilitzaran l'argument fal·laç del reflex de la realitat. Des de quan, en el teatre, això ha estat un valor? Què hi ha de realitat en aquest sopar esbojarrat?
Sopar amb batalla
Dramatúrgia i direcció: Jordi Casanovas.
Interpretació: Clara Moliné, Rocío Arbona, Cristina Serrano, Georgina Latre, Dani Ledesma, Sergio Campoy i Rafa Delacroix.
Sala La Planeta de Girona, 21 de gener del 2012.
Darrera actualització ( Dimarts, 24 de gener del 2012 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Comarques Gironines 24-01-2012 Pàgina 45


Diari El Punt Avui - Dani Chicano

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Teatre (604)