Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Llibre documental sobre la imposició del francès als notaris de Perpinyà

Diari Avui 29-Abr-2005

Un manual professional reflecteix la prohibició de l'ús de l'idioma català
Llibre documental sobre la imposició del francès als notaris de Perpinyà
Redacció
PERPINYÀ

E l maig del 1700, Lluís XIV va fer un edicte obligant a l'ús del francès en els documents notarials i actes públics, "sota pena de nul·litat". La reproducció de tots els documents d'un notari radiografia aquest canvi reial.

El llibre El manual de 1700 de Jaume Esteve, notari de Perpinyà, publicat per la Fundació Noguera, va ser presentat ahir a la capital del Rosselló i ha estat preparat per Joan Peytaví, que ha posat en ordre els 400 documents redactats i signats pel notari Jaume Esteve entre el desembre del 1699 i el mateix mes de l'any següent. La transcripció visualitza l'impacte sobtat d'un edicte reial, ja que els textos acostumen a ser majoritàriament en llatí i en català si es tracta de documents anteriors al maig de 1700, i des d'aquella data només s'utilitza el francès, tal com es continua fent ara.
Joan Peytaví explica a la Introducció que el Consell Sobirà del Rosselló va enviar a Lluís XIV unes objeccions al document reial que advertien que una bona part de la població catalanoparlant no comprenia la llengua francesa. "El rei i la monarquia no va revocar llur decisió primera", afirma l'autor, que recorda l'origen d'aquesta situació sociolingüística en el Tractat dels Pirineus del 1656-1669, que va separar els comtats de Rosselló i Conflent i part de Cerdanya de Catalunya. Des del 1700 s'accelera profundament la penetració del francès a la Catalunya Nord, si bé l'afectació no segueix el mateix ritme en la resta de la societat: "És clar que la llengua oral de comunicació per a tota la població és el català fins almanco els anys 1920-1930", explica Peytaví.
L'estudi de la documentació del notari Esteve aporta informacions i detalls d'interès històric, econòmic i filològic de 39 localitats diferents i l'extracció social dels clients i testimonis. Per exemple, en els primers anys de la prohibició havien de ser gavatxos (immigrants vinguts d'altres terres de França), ja que en comprendre millor la llengua d'origen es podien convertir "en traductors d'uns amos poc francòfons".
L'anàlisi dels continguts del Manual posa de manifest que, malgrat la reial imposició del francès, "les actes són merament catalanes", tant per la seva tipologia com pel seu estil redaccional. De fet, "són del món català i no del francès",amb actuacions derivades de drets feudals, així com amb referències constants "al dret romà, tan present en el dret català" i amb mencions específiques a negocis a Barcelona i d'altres terres catalanes.
El llibre és una altra aportació de la Fundació Anguera a la difusió del patrimoni documental català al llarg dels segles.
Diari Avui

Origen

http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre Repressió de la llengua catalana (21)

• Progrés perniciós (SICO FONS) (testimoni, 21/08/2009)
• La repressió lingüística a la Catalunya del Nord d’ençà del segle XVII (document, 14/08/2009)
• Un documental mostra la persecució del català a les Illes des del decret de Nova Planta fins al mandat de Jaume Matas (notícia, 04/04/2008)