Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Alguns papers de Fabra poden ser a l'Archivo de Salamanca

Diari Avui - Jordi Capdevila. BARCELONA 23-Jun-2005

Editorial Proa publica les obres guanyadores del 8è premi de la Fundació Ramon Trias Fargas
Alguns papers de Fabra poden ser a l'Archivo de Salamanca
Jordi Capdevila
Alguns llibres i papers que Pompeu Fabra tenia a casa seva, a Badalona, quan va fugir a l'exili podrien ser a Salamanca, segons Jordi Manent, que ha tret un llibre sobre l'exili del mestre.

El llibre de Manent, Pompeu Fabra a l'exili 1939-1948, es va presentar ahir conjuntament amb El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats, de Jordi Casassas i Ymbert. Els dos treballs van guanyar ex aequo l'octubre passat la vuitena edició del premi Fundació Trias Fargas. Tots dos volums, editats per Proa, segueixen una tradició recurrent dels premis, que és la de guardonar alternativament obres memorialístiques i treballs d'assaig, segons va ressaltar l'editor Isidor Cònsul.

Jordi Manent diu que el llibre aporta una novetat important: no és cert, com diuen els treballs biogràfics de Josep Miracle i Josep Benet, que els papers que Pompeu Fabra tenia a casa seva a Badalona quan va exiliar-se van ser cremats, sinó que "els van llençar al mig del carrer però no els van cremar" i després van anar a un magatzem. La major part de l'arxiu de Fabra el va recuperar el seu gendre Ferran Rahola.

Jordi Manent ha furgat en tots els racons per trobar dades de l'exili de Fabra i ha utilitzat alguns d'aquests papers. "Tan sols m'ha quedat per escorcollar l'Archivo de Salamanca", diu en el llibre, "on no dubto que hi ha informacions sobre Pompeu Fabra abans de l'exili, i potser papers de casa seva i tot, i també alguns expedients oberts per les autoritats franquistes". Manent afegeix, irònic, que mai no podrà analitzar aquests papers, ja que a Salamanca "tenen molt d'interès a estudiar l'obra de Fabra".

El llibre aporta més novetats ressenyables. Entre d'altres, dades noves sobre els canvis de residència durant l'exili, amb estades per aquest ordre a Illa, Prada, Illa, Montpeller, Perpinyà i Prada. També ha descobert que Fabra va fer a l'exili una Gramàtica romanesa, que no va poder acabar i que finalment es va perdre. A més, va rebre l'encàrrec de fer un Diccionari català-francès "amb Carles Riba", projecte que després van descartar. També hi ha informacions noves sobre la Catalan Grammar, també desapareguda.

Manent diu que el nou material l'ha pogut recollir gràcies a la descoberta de fons nous de la família Fabra, on ha recuperat un centenar de documents. També s'ha nodrit de l'arxiu de la Fundació Ramon Llull, que es creia destruït, però que va estar zelosament guardat durant anys pel govern basc a l'exili i després per la Fundació Sabino Arana.

Amb tot aquest material nou, amb altre de conegut i amb el trobat en les 19 biografies o estudis de semblança que s'han publicat sobre Fabra fins ara, Jordi Manent explica que ha recreat la vida del mestre d'aquests anys dins del context de l'època.

Un dels aspectes que ressalta en el llibre és la duresa de la vida quotidiana que va viure Fabra a l'exili, fins al punt "que va passar gana", així com el fet que "va ser un referent indiscutible per a tots els exiliats catalans". Entre altres raons, "perquè era molt escoltat i respectat, ja que havia arribat al cim de la seva carrera". El mèrit més important, però, és que "queda com un jubilat sense jubilació, vivint en precarietat fora del seu país, perseguit per la Gestapo i malgrat tot continua polint i ampliant les seves obres lingüístiques i fent nous projectes".

A més, cal ressaltar de Pompeu Fabra la decisió que va prendre de no abandonar França, malgrat saber que estava perseguit per la Gestapo. I no ho va fer "per poder estar més a prop dels seus". El 1939 va tenir la possibilitat d'anar a Anglaterra i ho va rebutjar i des del 1940 al 1942 es va plantejar anar a Mèxic, segons es desprèn de la seva correspondència, "però acaba dient que no, perquè a França era un estendard dels exiliats".
Botons
Diari Avui - Jordi Capdevila. BARCELONA

Origen


http://www.avui.es/avui/diari/05/jun/23/...

Més sobre Repressió de la llengua catalana (21)