Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La Universitat de Girona homenatja Joan Coromines amb una emotiva jornada a Lletres

Vilaweb - El Punt - LAURA PORTAL. Barcelona 2-Dec-2005

Josep M. Nadal es va referir als vincles del lingüista amb la ciutat en la presentació

LAURA PORTAL. Girona
La Universitat de Girona va retre la seva particular jornada d'homenatge ahir al lingüista Joan Coromines. Per aquest motiu la Facultat de Lletres es va vestir de gala, si més no pel que fa a convidats. Va presentar la jornada l'exrector i filòleg Josep M. Nadal, que es va referir als vincles gironins del lingüista, ja que la mare era filla de Girona i el pare, de Biure d'Empordà. Durant el dia es van celebrar xerrades i taules rodones per tractar sobre la polèmica figura d'un dels romanistes més importants del món. La primera de les conferències, a càrrec del filòleg Joan Solà, va ser especialment emotiva.


+ D'esquerra a dreta, Narcís Garolera, Glòria Claveria, Francesc Feliu, Joan Solà i Xavier Lamuela, en la taula rodona de la tarda. Foto: LLUÍS SERRAT.
El recentment guardonat amb la Creu de Sant Jordi Joan Solà va ser l'encarregat d'obrir l'homenatge a Coromines. Solà va qualificar-lo com un dels millors lingüistes d'Europa i del món i el va comparar amb Noam Chomsky. El discurs de Solà va estar carregat d'emoció continguda respecte a la que havia estat una de les tres persones que més l'havien impressionat: «Fabra, Chomsky i Coromines.» Igual que si estigués fent classe (una classe magistral, això sí), Solà va estructurar la conferència en tres punts: la complexitat de la persona i de l'obra de Coromines, la voluntat de Coromines de ser un romanista seriós i l'atractiu irresistible del personatge i l'obra. Solà va donar exemples del treball científic del lingüista, però tampoc no va oblidar el caràcter adust i terriblement crític amb altres col·legues. En arribar al tercer aspecte del discurs, va explicar com Coromines no volia que el seu diccionari fos «una màquina». Sense contenir les llàgrimes, Solà va dir: «No volia convertir-lo en un museu d'una llengua morta, perquè aquella era la llengua del seu pare, la que ell havia sentit per aquestes muntanyes...» Coromines, un «homenot» amb una capacitat de treball i de rigor increïble, i Solà, un deixeble orfe però satisfet de transmetre el llegat del mestre.
Vilaweb - El Punt - LAURA PORTAL. Barcelona

Origen


http://www.vilaweb.com/www/elpunt/notici...

Més sobre En Coromines (28)