Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Nova seu per als savis Coromines

Diari Avui - Jordi Capdevila. BARCELONA 29-Set-2006

S'obre a Sant Pol de Mar la seu de la Fundació Pere Coromines, que divulgarà l'obra del seu fill Joan
Nova seu per als savis Coromines
Jordi Capdevila

"Pere i Joan Coromines van ser figures de projecció universal", va dir ahir el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en el seu parlament inaugural de la nova seu de la Fundació Pere Coromines d'Estudis Filosòfics, Històrics, Literaris i d'Investigació Lingüística, que ocuparà l'edifici que va ser torre d'estiueig de la família Coromines el segle passat a Sant Pol de Mar.

Maragall va recordar la seva relació de jove amb la família Coromines i la valoració positiva que personalment tenia de la tasca de Pere i Joan Coromines. Quan era alcalde de Barcelona, l'Ajuntament de la ciutat va dedicar una plaça a Pere Coromines. Pel que fa a Joan, "amb una obra de categoria universal", el municipi barceloní li va concedir la Medalla d'Or de la ciutat, lliurada personalment per ell mateix. El president de la Generalitat va destacar que la gran obra "d'aquest geni" no es pot entendre "sense valorar la seva gran qualitat intel·lectual i el seu valor cívic". Maragall va utilitzar les paraules del seu amic difunt Joan Reventós, expresident del Parlament català, que desitjava que "a Catalunya tinguéssim un Joan Coromines en cada branca de la ciència" per bastir un discurs esperançador. La Catalunya actual "està en condicions d'honrar a la pràctica el llegat d'aquella època", perquè "sobresurt actualment en investigació com en l'època dels Coromines", va dir Maragall.

El president de la Fundació, Max Cahner, va ressaltar la catalanitat del filòleg: "Coromines no es desentengué mai de la seva pàtria", que "volia dir totes les terres de parla catalana". Uns territoris "que va recórrer a peu en les diverses campanyes toponomàstiques". Coromines va ser "el filòleg més brillant de la seva generació", i un element fonamental "en la continuació del procés de depuració i unificació de la llengua catalana, iniciat i executat amb èxit per Fabra". Va explicar que la publicació del seu Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana no va motivar un abandó de la seva filologia materna ja que, segons ell mateix, "feia passar de contraban una part important de continguts lexicogràfics que corresponien a la llengua catalana". Un contraban lexicogràfic que va utilitzar per al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, que "marca un abans i un després en la història de la filologia del nostre país". Sense Coromines, "no seria igual el coneixement que tenim del català".

Albert Manent, membre del Patronat de la Fundació, va ressaltar la gran relació entre Pere i Joan Coromines: "El pare es va hipotecar perquè els seus fills poguessin estudiar i el fill va tenir una gran estima al pare, fins al punt que va voler que la Fundació portés el seu nom".

Edifici renovat

La casa que conserva i estudia el llegat Coromines és al carrer Consolat de Mar de Sant Pol de Mar, al costat de la platja, però només se n'ha conservat intacta la façana i el perímetre original. La planta baixa acull una sala polivalent per a conferències i exposicions. La primera planta allotja la sala de lectura de la biblioteca i dues aules. A la segona planta s'ubica una sala de reunions i despatxos de gestió. L'edifici acull els 7.000 volums de la biblioteca particular de Joan Coromines, centrada en temes de lingüística, i el mític cedulari, amb més d'un milió de fitxes del filòleg.
Diari Avui - Jordi Capdevila. BARCELONA

Origen

http://www.avui.cat/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre En Coromines (28)

• Les mides del filòleg (JOSEP FERRER I COSTA) (testimoni, 21/07/2007)
• A mata-degolla (Sergi Sol i Bros és periodista) (testimoni, 02/04/2007)
• L'Obra Social La Caixa impulsa la catalogació de la biblioteca particular de Joan Coromines (notícia, 15/02/2007)