Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Erudit, universal, felanitxer...

15-Ago-2010

Opinió | Llorenç Valverde
Erudit, universal, felanitxer...
Llorenç Valverde | 15/08/2010 | Vistes: 91

* Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

Amic, professor, mentor, rector, col·lega... mai no pretendré ser objectiu en escriure sobre en Nadal Batle, per la qual cosa no ho he fet gaire sovint. Ho vaig fer ara fa dotze anys i escaig, quan va morir, i també poc temps després, per prologar el llibre Viure en digital que ell tot just acabava de traduir. Avui li posen el seu nom a un carrer de Portocolom i per això, ben igual que ho feren ahir en Joan Mir i en Climent Picornell, m'escau recordar la seva figura tot repetint algunes de les idees que ja he manifestat en aquests escrits, però que no han perdut -sempre segons el meu criteri subjectiu- gens de vigència, ans el contrari.

Manuel Castells va escriure que són les persones les que donen el sentit que pugui tenir el coneixement en general, i la tècnica en particular: és el sentit del seu present, de la seva història feta dia a dia. El del seu passat, marcat per les seves arrels culturals i, sobretot, el de la seva lluita per la supervivència, per construir un futur millor. La civilització xinesa que va viure l'esplendor tecnològica que la va dur a construir la impremta, el símbol de l'inici d'una nova era tecnològica i científica per a l'Occident, va veure com la seva evolució i el seu progrés s'aturaven cop en sec quan la burocràcia dirigent es va desentendre de la innovació i el canvi tecnològic. Sembla segur que una de les principals raons rau en l'entrada d'una nova dinastia d'emperadors a la qual feia por la popularització del saber científic i tecnològic, la qual cosa va dur al cultiu gairebé exclusiu de les arts anomenades tradicionals en detriment de la ciència i la tecnologia.

Nadal Batle va deixar-nos constància pública més d'una vegada de la seva convicció que el nostre futur com a poble, com el de qualsevol, depèn de les eines que aquest poble tingui al seu abast per conèixer i transformar la realitat. Des d'aquestes coordenades s'han d'entendre bona part de les actituds i activitats de Nadal Batle, i sobretot el projecte d'universitat en el qual va posar esforços i vida. Una universitat que havia de dotar-nos del coneixement científic, de la innovació i del canvi tecnològic necessaris per poder ser, a la fi, amos del nostre destí col·lectiu. Dit altrament, era un instrument al servei de la tasca de fer el país que Nadal Batle imaginava i que passava, sens dubte, per la llengua com a senya primera i principal d'identitat. Ho feia de manera apassionada, brillant, contundent, i per això els seus adversaris i els seus enemics li tenien por i ja se sap que la por genera aliances contra natura, en aquest cas entre els que no l'entenien -no sempre era fàcil fer-ho- i els que l'entenien de demés. I possiblement per això, per aquestes pors, aquesta visió ben aviat va quedar força diluïda.

Salvador Espriu ens va recordar la importància de la tasca de salvar els mots, tasca que no es pot deixar només en mans dels poetes, dels escriptors i d'aquells que es dediquen al conjunt de manifestacions que tradicionalment l'han assumida en exclusivitat. Avui, els requeriments de la societat moderna i la seva projecció cap al futur fan que totes les manifestacions del saber humà hagin de tenir la seva expressió natural en la llengua de cada dia. I això en Nadal també ho professava i manifestava de manera aclaparadora.

La seva sobtada i prematura mort ens privà de poder continuar comptant amb els fruits de la seva tasca de fer país, que també havia començat a prendre forma quotidiana des de les pàgines del Diari de Balears, on s'anava destapant cada vegada més com un agut i magnífic escriptor. I per molt que ens planyem d'aquesta pèrdua, sempre farem curt. Però el que no hem de perdre és el seu exemple de la manera com s'ha actuar per assegurar-nos un futur. Això és el que ens queda per fer: continuar amb la tasca de salvar els mots, cadascú des de la seva àrea d'activitat, tot adaptant-la a les necessitats dels temps moderns. La Ronda Nadal Batle de Portocolom ens ha de servir justament per recordar la seva figura i el que sempre quedarà per fer en la tasca -essencial per a la nostra supervivència- de refermar la nostra identitat.
Llorenç Valverde

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/erudit-universal-felanitxer.html

Més sobre Figures i personatges (1155)