Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Carrer Nadal Batle

14-Ago-2010

Opinió | Climent Picornell
Carrer Nadal Batle
Climent Picornell | 14/08/2010 | Vistes: 183

* Actualment puntuat amb 4 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

Demà es posarà el nom de Nadal Batle a un carrer important de Portocolom, el port de Felanitx, localitat on habitaven ell i els seus pares. Nadal Batle i Nicolau, que havia nascut a Felanitx el 1945, morí sobtadament el desembre de 1997. Havia estudiat i exercit de professor de matemàtiques i fou rector de la Universitat de les Illes Balears des del 1982 fins al 1995, anys durant els quals la universitat cresqué i es consolidà, tot agafant prestigi. Després de la seva etapa de rector, retornà a la seva càtedra de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial i assolí una carrera brillant d'articulista en aquest Diari de Balears, on posà esment a publicitar el seu natural d'home de ciència, però també de lletres i músiques, de polemitzador i, sobretot, el seu ideari d'amor i defensa de la terra i la llengua catalanes, que sempre el va acompanyar.

Un pic mort quedà un lleuger aire de la seva influència, a la universitat als seus col·laboradors se'ls etiquetà de nadalistes. Com ja vaig explicar, si ho demanen ara als estudiants o als professors més novells, es pensaran que un nadalista és un membre d'una associació de "betlemers o pessebristes" que per Nadal fan un congrés, o són seguidors d'un tennista. Ésser nadalista avui ha esdevengut un concepte opac. Això no vol dir que no faci falta un poc d'esperit d'aquell "nadalisme" en l'actualitat, i no cal conjurar-se contra els mals esperits. Els nadalistes duraren el que va durar Nadal Batle al poder.

Nadal Batle travessà la història menor, com un rector decidit que unia coses com la defensa a ultrança de la nostra llengua com a eina de feina i una aposta decidida per les noves tecnologies en expansió. Batle, que parlava a la perfecció diverses llengües, havia superat, sense menysprear-lo, el nacionalisme carrincló de calçons amb bufes. Això feia mal de ventre a molta gent, però, sobretot, enfurismava els engominats provincians, aquests que es creuen que un discurs pel fet de ser cuinat a Madrid, o en castellà, ja és universal.

Com podien tolerar que controlàs una institució social clau com la UIB, o que formàs part del consell d'administració de la caixa d'estalvis Sa Nostra? Es mogueren molts de fils per tomar-lo. L'acusació de corrupció no li va mancar, ni tampoc la de rar o nefast; els pretesos vicis de la llargària del mandat, el criteri massa decidit en la presa de decisions, alguna errada de gestió... En aquest sentit li agradava molt la cita de Bertrand Rusell: "La meva trista convicció és que la gent només es pot posar d'acord en allò que realment no li interessa". Servidor, no fa falta que els ho digui, vaig ser nadalista, col·laborador de Nadal Batle, un home polièdric, amb ombres i llums: "un poc botxí, i un poc víctima...".

És complicat voler esbrinar una personalitat exuberant com la de Nadal Batle des de l'òptica de l'objectivitat, volgudament esbravada per l'amistat, sense caure en l'hagiografia. No fou una persona que causàs indiferència. Dels perfils biogràfics publicats, el mil·limetrat de Josep M. Llauradó, el directe de Joana M. Roqué o el de l'amistat de Joan Mir, es poden deduir un cúmul d'adjectius (tendre, intel·ligent, perspicaç, polemista, patriota, radical, complex...) que componen un missatge d'admiració i reconeixement. El repàs de l'hemeroteca i els discursos d'alguns dels seus oponents el tracten d'autoritari, prepotent, cínic i altres apel·latius típics de les sempentes i rapinyades que deixa l'exercici, amb decisió, dels càrrecs de poder, per molt democràtica que sigui la seva procedència. Nogensmenys Nadal Batle no menystingué mai els seus enemics ni els seus adversaris.

El seu paper d'icona quedà reflectit, en l'àmbit social, sobretot per la imatge que d'ell construïren els mitjans de comunicació. N'era ben conscient i no amagà les seves declaracions polèmiques, revulsives, ni les veritats que fan perdre les amistats però reforcen la cohesió social i ideològica dels qui pensaven com ell o quasi com ell. De totes les maneres aquesta percepció d'home públic, conformador d'opinió, temut i admirat, ha de ser matisada per la de la gent que el tractà i col·laborà amb ell més íntimament. I, com a peça cabdal per al seu coneixement, els articles que, amb periodicitat molt freqüent, escrigué al Diari de Balears, on donava la seva visió del món i de la bolla.

Algunes de les seves fal·leres personals, a part de la matemàtica i la universitat, el sentit anticipatiu del paper de la informàtica, confoses amb el totum revolutum de les seves creences queden ara, amb la perspectiva dels anys, més accentuades. La dèria per la nostra llengua i tot el que l'enrevoltava (des dels seus enemics, per acció i per omissió, fins al coneixement de la seva literatura -"com més antiga millor"- o a la maquinació d'estratègies per a la seva normalització). La passió per la lectura i la música. El seu coneixement impecable del francès i de l'anglès, que el feren un lector impenitent, inconstant, insomne. Nadal Batle era un exponent combatiu -malgrat l'engany forçat- del bagatge cultural aportat pels tècnics i els científics, i de l'entronització exagerada dels lletraferits; per això Newton o Galileu (de qui deia que "fou un home intel·ligent... perquè no es deixà cremar!") o Evelyn Waugh o Wystan Hugh Auden, per significar, amb rapidesa i brevetat, el seu entroncament amb la tradicció literària anglosaxona. Citador de cites, gran consumidor de Quotations Books.

La ideologia, gens subjacent, de l'independentista, indeslligable de la llengua catalana -"la meva pàtria és la meva llengua"- tot i que "hauria canviat llengua per independència", en una hipèrbole del seu sentit del pragmatisme que tantes vegades li jugà tantes incomprensions, duit per l'obsessió d'aconseguir que el català recuperàs preponderància social i ús en els nous mitjans de comunicació que marcarien l'esdevenidor del segle XXI: "Bilingüisme sí, però català/anglès".

El seu pas com a rector de la UIB no fou gens aliè a aquesta predisposició: "Pens que la Universitat ha de fer feina per retornar una mica l'orgull al nostre poble. Si la gent normal observa que persones amb un tipus de coneixements i d'estatus volen ser qui són, això pot fer recobrar la dignitat que els mallorquins hem enterrat davall les rajoles". Aquesta creença l'empenyé a desenvolupar un lideratge qui sap si a la força. Tenia clar que, com altres fills de menestrals o pagesos, havien de rompre la baula que els enganxava històricament a llepar els culs dels botifarres i cacics, usant les armes de la cultura, del coneixement i de la gestió de les institucions.

Els coverbos i les fantasies, les mitges mentides i les increïbles veritats sobre el seu poble formaven part d'un immens anecdotari que, amb comunió amb altres felanitxers, era elevat a la condició de categoria. Felanitx: el mite, la paràbola, la mesura de quasi totes les coses. El port: el refugi, el destí. El destí dels individus que, com creia tan fermament Nadal Batle, és en gran mesura responsabilitat d'ells mateixos. Però, ai las!, només en gran mesura.
Climent Picornell

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/carrer-nadal-batle.html

Més sobre Figures i personatges (1155)